14/11/2024 Notícia

Una recerca amb ocells demostra que estudiar espècies extintes és clau per a identificar les més vulnerables a l’actualitat

Pampusana erythroptera, Author:Shoko Noiman
Responsable de premsa

Ángela Justamante

Graduada en Biologia i comunicadora científica, compta amb experiència en projectes europeus de ciència ciutadana i divulgació al CREAF.
Comparteix

Des que la humanitat va començar a colonitzar continents i illes, fa uns 130.000 anys, s'han extingit almenys 610 espècies d'ocells, un dels grups que més ha vist minvar la seva població són els columbiformes -tórtores i coloms-. Però, què fa que algunes espècies s’extingueixen i d’altres no? Hi ha factors de risc? Un nou estudi, publicat a Global Ecology and Biogeography i liderat per la investigadora Natàlia Martínez-Rubio del CREAF, ha respost precisament aquesta pregunta. Per fer-ho, ha inclòs, per primera vegada, ocells recentment extingits i vius en una anàlisi per a esbrinar si hi ha característiques que fan a tórtores i coloms més vulnerables a l'extinció, per exemple, on viuen, què mengen o si migren o no. En aquest sentit, han identificat diversos factors de risc, entre ells, les que són endèmiques d'illes, perquè no estan acostumats a respondre davant nous depredadors i també és més difícil que es desplacen a altres llocs davant una amenaça; les que s'alimenten al sòl, perquè s'exposen més als nous depredadors; les que són més grans, perquè, per una banda, hi ha més risc que les cacin perquè tenen més carn i, per l’altre, la major grandària corporal sol estar relacionada amb poblacions més petites i taxes de reproducció més lentes; les espècies migratòries, perquè depenen de molts hàbitats i els paisatges fragmentats els perjudiquen i, finalment, les que no poden volar, que, de fet, ja estan totes extintes.

Natalia Martinez CREAF

Les dades demostren que per a identificar factors de risc en les espècies que encara viuen, és essencial tenir en compte a les extintes, i això s'aplicaria en qualsevol grup d’animals.

En concret, han analitzat en total 384 espècies de columbiformes, 33 extintes i 351 vives​, per tal de conèixer quins factors poden impulsar l'extinció, tant geogràfics -insular o continental-, de comportament -patrons de migració i d'alimentació-, morfològics -com ara la mida corporal, de l'ala o el bec-, també si habitaven zones obertes com ara prats o vivien al bosc o si volaven o no. L'anàlisi el van dur a terme en dos escenaris: un incloent dades sobre espècies recentment extingides i espècies vives i l'altre només incloent les vives. Gràcies a aquesta comparativa, l'equip va detectar que els resultats eren diferents en els dos escenaris i que si només es tenen en compte les espècies vives se subestima el risc que suposa tenir unes certes característiques, com ara ser un ocell endèmic que viu a una illa i s'alimenta al sòl.

Les dades demostren que per a identificar factors de risc en les espècies que encara viuen, és essencial tenir en compte a les extintes, i això s'aplicaria en qualsevol grup d’animals”, afegeix Natalia Martínez-Rubio, investigadora del CREAF i autora principal de l'estudi. 

Esquelet és del solitari de Rodrigues (Pezophaps solitaria)

Esquelet del solitari de Rodrigues (Pezophaps solitaria). Imatge: Ferran Sayol

El Dodo, el colom illenc que no sabia volar

L'estudi també assenyala que el major motor d'extinció de les columbiformes és l'activitat humana, principalment per la caça, la introducció d'espècies invasores i la desforestació i el focus de l'extinció es troba a les illes. De fet, de les espècies extintes incloses en l'estudi, el 96.9% eren endèmiques d'illes i també suposen el 70% de les que estan amenaçades actualment.

Oriol Lapiedra CREAF

El Dodo com que no havia tingut depredadors fins llavors era un ocell molt confiat i no s'amagava -de fet, Dodo vol dir ximple-, en qüestió d'uns anys es va extingir totalment.

Ferran Sayol CREAF

Avui dia les majors amenaces dels ocells no són tant la caça humana, sinó les espècies exòtiques en el cas de les illes i, en el cas dels hàbitats continentals, la degradació de l'hàbitat.

Un exemple icònic que il·lustra aquesta relació directa és el Dodo, un columbiforme molt abundant a l'illa de Maurici, que no tenia depredadors, solia alimentar-se de fruita i llavors al sòl i no podia volar. Quan els primers mariners van arribar a l'illa van començar a caçar-lo i a utilitzar-lo com a aliment, també van portar diversos animals exòtics com ara porcs, rates o gats que els donaven caça, “com que no havia tingut depredadors fins llavors era un ocell molt confiat i no s'amagava -de fet, Dodo vol dir ximple-, en qüestió d'uns anys es va extingir totalment”, comenta Oriol Lapiedra, investigador del CREAF i coautor de l'estudi. Un cas d'espècie continental és el colom migrador americà d'Amèrica del Nord- conegut com a Passenger pigeon en anglès-, era l'espècie més abundant allí, hi havia dies que el cel quedava cobert d'aquests ocells quan passaven en migració, però va desaparèixer completament en el segle XX perquè es va posar de moda caçar-la.

“Avui dia les majors amenaces dels ocells no són tant la caça humana, sinó les espècies exòtiques en el cas de les illes i, en el cas dels hàbitats continentals, la degradació de l'hàbitat”, explica Ferran Sayol, investigador del CREAF i també coautor de la recerca. Algunes de les espècies actuals més amenaçades són el colom becut (Didunculus strigirostris), endèmic de l'illa de Samoa; el colom de les Tuamotu (Pampusana erythroptera), endèmic de les illes Tuamotu o la tórtora de Socorro (Zenaida graysoni), única en l’illa Socorro de Mèxic ,que està extingida en llibertat i només en queden en captivitat a causa de la depredació per espècies introduïdes i la destrucció de l'hàbitat. A Espanya una que comença a ser vulnerable és el colom canari cuablanc (Columba junoniae), endèmica del bosc de laurisilva a Canàries. 

Viatjar en el temps

Per a recopilar les dades a escala global, l'equip ha dut a terme un treball minuciós en el qual han visitat col·leccions d'ocells que es preserven en museus i revisat llibres antics, on naturalistes de segles anteriors van plasmar dibuixos i notes. També s'han inclòs fonts com ara la llista vermella de la IUCN, bases de dades sobre ocells com ara AVONET o multitud d’estudis científics. Per a poder desxifrar els buits on no n’hi havia informació de com eren les espècies morfològicament, per exemple, la mida corporal o el bec, també han emprat la intel·ligència artificial mitjançant tècniques de machine learning, gràcies a aquesta tecnologia han pogut inferir els trets morfològics d’algunes de les espècies recentment extingides de les que no tenien res o només una part del cos.

“Normalment els estudis que prediuen el risc d’extinció se centren només en les espècies amenaçades i això és com mirar una fotografia incompleta”, explica Natalia Martínez. Per això, el següent pas de la seva recerca és estendre l'estudi a totes les espècies d'ocells, així es podran desenvolupar mesures de conservació molt més dirigides basades en un coneixement més global de com era la biodiversitat abans de l’expansió de la humanitat arreu del planeta.

Article font: Martínez-Rubio, N., Sayol, F., & Lapiedra, O. (2024). Extinction selectivity obscures patterns of trait-dependent endangerment in Columbiformes. Global Ecology and Biogeography, 00, e13851. https://doi.org/10.1111/geb.13851
 

Notícies relacionades

Notícia
IPBES Namibia
Notícia

L’IPBES publica dos informes per transformar la manera com ens relacionem amb la natura, conservar-la i sobreviure

Notícia
Impacte CREAF
Notícia

L’impacte social de la recerca es consolida a la cultura científica del CREAF

Notícia
MiraMon 30 anys CREAF
Notícia

El MiraMon, 30 anys mirant Catalunya des del cel