Europa avalua els seus propis projectes de ciència ciutadana i biodiversitat
La xarxa d’experts europeus en biodiversitat i serveis ecosistèmics, ALTER-Net, ha promogut una revisió sobre ciència ciutadana i aprenentatge. Els autors recalquen que els científics han d’implicar-se més, i no quedar-se en un segon pla, per fer els projectes participatius correctament.
La ciència ciutadana cada cop guanya més defensors al món científic. Un exemple d’això és el fet que la xarxa ALTER-Net, formada per les 18 institucions de referència a Europa en biodiversitat i serveis ecosistèmics, hagi finançat un estudi sobre el potencial que té la ciència ciutadana per la ciència i com a mètode d’aprenentatge. L’estudi, que s’ha publicat recentment a la revista Conservation Biology, ha comptat amb la participació de 20 investigadors europeus, dos d’ells del CREAF.
ALTER-Net anualment obre una convocatòria per apuntar-se a fer una publicació d’impacte de temàtica lliure, les AHIAcalls. Els equips de científics plantegen quin estudi els agradaria dur a terme i la proposta – o propostes – que té millor acollida tira endavant. Enguany la ciència ciutadana va ser la temàtica més votada i es va decidir fer un article de revisió sobre el tema.
La idea original de publicar un article d’aquest tipus la va donar una investigadora hongaresa, Györgyi Bela, de la Szent István University i s’hi van afegir altres professionals, com la Corina Basnou i en Joan Pino del CREAF. «Vam decidir apostar per aquest projecte, perquè som conscients de la importància que té implicar als ciutadans en la ciència. No només per enriquir el coneixement dels participants, sinó també per potenciar i visibilitzar millor les investigacions» explica l’ecòloga Basnou.
Espanya és puntera en establir connexió entre ciutadans i natura
L’estudi guanyador de les AHIAcalls ha comptat amb un equip de 20 persones amb diferents trajectòries relacionades amb la ciència ciutadana, que van establir un vincle a través d’ALTER-Net. Cadascun dels integrants va analitzar els principals projectes europeus que comptaven amb participació ciutadana i van classificar-lo segons el tipus d’interacció que feien.
La investigació, examina 14 programes, entre els quals 6 tenien com objectiu connectar els ciutadans amb la natura i 3 establir una xarxa entre els implicats.
Espanya destaca en els projectes de monitoratge que involucren els participants i els apropen al món natural. En aquest sentit, s’ha estudiat el Catalan Butterfly Monitoring Scheme (CBMS) i el BioBlitz de Barcelona, un èxit d’assistència al 2016. El CBMS porta ja 23 anys funcionant, i segueixen apareixent voluntaris que proporcionen dades sobre papallones de Catalunya i afavoreixen les publicacions d’estudis relacionats. «Vam considerar dos grans projectes de recopilació de dades, però val a dir que no són els únics a Espanya. També destaquen els casos de Mosquito Alert i Natusfera, projectes amb gran impacte entre la població. De fet, aquest últim a més posa en contacte els amants de la natura entre ells» especifica la investigadora del CREAF.
D’altra banda, Europa també compta amb iniciatives que posen en contacte els participants entre ells, com per exemple Virtual Biodiversity. Igual que Natusfera, aquest projecte espanyol consta d’una plataforma científica i divulgativa amb galeries temàtiques de fotografies digitals. Tots aquells experts, científics o no, interessats en la bellesa natural poden formar vincles sense problema.
Encara queda molt camí per fer
Si bé és cert que els europeus ens involucrem cada cop més en projectes de ciència ciutadana, queden moltes tasques pendents: «Un cop acabada i publicada aquesta revisió, els autors hem vist que és necessari assegurar que es dóna un aprenentatge mutu. Els participants enriqueixen el seu coneixement científic, però els experts han de respondre a les preguntes dels participants, han de voler indagar-hi i plantejar-se si els seus estudis ataquen els dubtes de la població» insisteix Corina Basnou.
Aquesta crítica als projectes sense implicació posterior, i en ocasions sense un informe que reporti com ha estat l’aprenentatge i revisar si els objectius s’han complert, s’afegeix a la necessitat d’una ciència ciutadana per a tots. La Dra. Basnou defensa que «ha d’haver-hi un pla d’inclusió social en els nous projectes que apareguin. Sense adonar-nos establim perfils de participants: adults, amb certa base cultural. Per què no obrir la ciència a tothom?».
Es van fent passos, poc a poc, en aquest terreny en auge. Si per una banda s’ha d’incentivar que la ciència ciutadana guanyi pes en la recerca i en la presa de decisions, de l’altra s’ha de recalcar que no s’ha de fer a qualsevol preu. Cal plantejar bé el retorn d’aquests projectes, els beneficis mutus i qui és el públic general. «Fer una simbiosi perfecta entre investigadors i col·laboradors és difícil, però es va descobrint el gran potencial de la força ciutadana», conclou Basnou.
Article de referència
Bela G., Basnou C., Pino J., et al. Learning and the transformative potential of citizen science. (2016) Conservation Biology. DOI: 10.1111/cobi.12762
Vídeo sobre les dimensions i beneficis de la ciència ciutadana per a la Ciència i la Societat que es basa, en part, en l'article de referència esmentat :