Crear i validar una metodologia per generar observatoris de ciència ciutadana és el fil conductor del projecte europeu Ground Truth 2.0, que ha treballat amb 4 observatoris a Europa (Bèlgica, Espanya, Països Baixos i Suècia) i 2 a l’Àfrica (Kènia i Zàmbia) en condicions operatives reals.

El projecte s’ha tancat recentment i ha demostrat els seus beneficis socials, econòmics i tecnològics a escala global, amb una metodologia de disseny flexible ajustada a les circumstàncies locals. Un dels seus resultats finals on el CREAF ha participat més activament és una eina per determinar la qualitat de les dades de ciència ciutadana integrada en un navegador de mapes, que inclou les dades recollides per la majoria dels observatoris gràcies a la implementació d’estàndards internacionals geoespacials.

El projecte està finançat per Horizon 2020 i hi ha intervingut el grup de recerca Grumets –amb participació de Joan Masó, investigador del CREAF, Ester Prat i Núria Julià, tècniques de recerca del CREAF–,  a més de Joan Pino i Corina Basnou, també investigadors del CREAF, del grup BEEMed Biodiversitat i Evolució en Ecosistemes Mediterranis. Ha comptat amb la coordinació d’Uta Wehn, de l’IHE Delft Institute for Water Education.

Ground Truth 2.0 demostra que es pot potenciar l’intercanvi de coneixement per prendre decisions i defensar canvis en les polítiques públiques o l'estil de vida de les persones. Els observatoris de ciència ciutadana contribueixen a connectar l’observació de la Terra amb la ciutadania i amb els organismes de presa de decisions.

S'ha treballat mitjançant el co-disseny d'observatoris ambientals i s'han reunit ciutadans, científics i responsables polítics, en un procés de codificació que ha tingut en compte necessitats individuals i col·lectives.

La metodologia desenvolupada s'ha treballat mitjançant el co-disseny d'observatoris d’observació ambiental de manera iterativa amb les parts involucrades i ha reunit ciutadans, científics i responsables polítics, en un procés de codificació a partir de necessitats individuals i col·lectives. S’ha recolzat en un innovador servei web per comparar cartografia d’usos del sòl en base a l’Open Street Map i ha involucrat activament la ciutadania per recollir i utilitzar indicadors ambientals sobre flora i fauna, disponibilitat i qualitat de l'aigua, qualitat de l’aire, l’estrès per calor, condicions climàtiques locals, gestió del territori i recursos naturals.

Per garantir el desplegament dels 6 observatoris s'ha treballat amb petites i mitjanes empreses, ONG, administracions, equips d'investigació i acadèmics i s'han aprofitat sinergies amb iniciatives com ara GEOSS, INSPIRE i els projectes similars GROW, SCENT i LANDSENSE.

L’observació de la terra (Earth Observation, EO) contribueix a proporcionar informació consistent sobre el canvi climàtic, la salut del planeta i l'impacte de l'activitat humana, entre d’altres.

Si bé la investigació de Ground Truth 2.0  ha finalitzat, alguns dels observatoris ciutadans continuen actius i el consorci del projecte està fent un compendi del seu enfocament per a futures iniciatives de base, juntament amb eines de capacitació i altre material educatiu.

Ciència ciutadana basada en la comunitat

Ground Truth 2.0 impulsa un conveni entre el CREAF i el Servei Meteorològic de Catalunya per mantenir l’observatori de ciència ciutadana Ritme Natura.

Els observatoris ciutadans són sistemes d'informació i seguiment ambiental basats en la comunitat, que conviden a les persones a compartir les seves observacions. Seguint la metodologia de Ground Truth 2.0, els ciutadans es van reunir per discutir les dades específiques que els interessaven, i el projecte els va ajudar a generar dades sobre la qualitat i quantitat de l'aigua, la qualitat de l'aire, l'estrès per calor, les condicions climàtiques locals i els informes de vida silvestre.

A Catalunya, Ground Truth 2.0 ha fet possible un conveni entre el CREAF i el Servei Meteorològic de Catalunya per mantenir l’observatori de ciència ciutadana Ritme Natura.