La formiga roja de foc s’estableix a Europa i podria arribar a Catalunya

Un estudi publicat a la prestigiosa revista Current Biology i liderat per l'Institut de Biologia Evolutiva (IBE), ha identificat 88 nius de la formiga roja de foc repartits en unes 5 hectàrees prop de la ciutat de Siracusa, a Sicília, Itàlia. Es tracta de colònies invasores que podrien procedir, segons les anàlisis genètiques de l'estudi, de la Xina o els Estats Units, on també és una espècie invasora. Aquest treball, liderat per Roger Vila, científic de l'IBE, amb Mattia Menchetti com a primer autor, investigador predoctoral INPhINIT "la Caixa" a la mateixa institució, ha comptat amb la col·laboració del CREAF, la Universitat dels Estudis de Parma i la Universitat de Catània.

Els models ecològics realitzats per l'estudi amb la participació del CREAF mostren prediccions alarmants sobre la colonització d'aquesta formiga a Europa i la seva possible expansió pel continent, la qual podria veure's facilitada pel canvi climàtic. Aquest fet coincideix amb la publicació del primer informe mundial sobre espècies exòtiques invasores amb les llistes negra i d’alerta de les espècies més perilloses que podrien entrar a Catalunya.

Gran impacte ecològic, econòmic i per la salut

La formiga roja de foc, Solenopsis invicta, és una espècie invasora procedent de Sud-amèrica que provoca un gran impacte en els ecosistemes, l'agricultura i la salut humana en diversos països arreu del món. La seva picada és dolorosa i irritant i pot generar pústules i reaccions al·lèrgiques, podent arribar a produir un xoc anafilàctic.

En menys d'un segle, aquesta formiga s'ha estès a gran part dels Estats Units, Mèxic, el Carib, la Xina, Taiwan i Austràlia, i només ha pogut ser erradicada a Nova Zelanda. La seva presència als Estats Units provoca una pèrdua estimada de prop de sis mil milions d’euros a l'any, mentre que països com Austràlia destinen milions a la seva erradicació, encara sense èxit.

L'arribada de la formiga a Itàlia

Mitjançant anàlisis genètiques, l'estudi conclou que la població detectada probablement procedeix de la Xina o els Estats Units, però la via d'entrada es desconeix. Les colònies es localitzen en una zona suburbana de la ciutat de Siracusa, conformada per un estuari i un parc natural. Es tracta d'una zona aïllada, raó per la qual es creu improbable que sigui el primer punt d'entrada a l'illa. L'equip conclou que el punt d'entrada ha d'haver estat una zona de pas amb activitat humana, com el port comercial de la ciutat de Siracusa.

L'equip conclou que el punt d'entrada ha d'haver estat una zona de pas amb activitat humana.

Efectivament, les anàlisis de la direcció del vent indiquen que algunes formigues reina voladores podrien haver arribat des del nord-oest, on se situa el port de Siracusa i on l'equip recomana monitorar aquesta espècie invasora.

Una possible invasió a Europa

Abans d'aquest estudi, s'havien interceptat ocasionalment exemplars de S. invicta en productes d'importació a Espanya, Finlàndia i Holanda, però mai s'havia confirmat el seu establiment en el continent.

Al CREAF hem treballat l'elaboració de models de distribució de l'espècie en relació amb les característiques ambietals actuals a Europa i el possible efecte del canvi climátic.

LAURA CARDADOR, investigadora del CREAF i coautora de l'estudi.

Els resultats revelen aquesta espècie invasora podria establir-se aproximadament en el 7% del continent. A més, la meitat de les àrees urbanes a Europa serien aptes per a l’establiment de S. invicta. Grans ciutats com Barcelona, Roma, Londres o París podrien veure la seva activitat alterada per aquesta espècie invasora, que pot afectar l'estil de vida de les persones per la seva abundància i agressivitat.

Aquesta espècie invasora podria establir-se aproximadament en el 7% del continent.

"Els esforços coordinats per a la detecció precoç i una acció ràpida a la regió són claus per a gestionar amb èxit aquesta nova amenaça, abans que s'estengui de manera incontrolable", adverteix Roger Vila, investigador principal del grup de Diversitat i Evolució de les papallones de l’IBE, qui ha liderat l'estudi.

Grans ciutats com Barcelona, Roma, Londres o París podrien veure la seva activitat alterada per aquesta espècie invasora

Les ciutats costaneres del Mediterrani, altament connectades per ports marítims, són les més adequades per a S. invicta, la qual cosa afavoriria la seva propagació. Si es consideren les prediccions del canvi climàtic, l'escenari empitjora greument, donat que l’espècie tindria més potencial d’expansió a Europa.

Per altra banda, Mattia Menchetti, investigador predoctoral INPhINIT "la Caixa" de l'IBE i primer autor de l'estudi explica que "la ciència ciutadana pot jugar un paper clau en la detecció de S. invicta, donat que es troba amb freqüència en àrees urbanes i periurbanes. És possible detectar aquestes formigues a causa de les seves doloroses picades i els monticles característics del seu niu, encara que la confirmació d’un expert és essencial".

Donada la capacitat de dispersió d'aquesta espècie invasora i la suposada existència d'un primer punt d'introducció desconegut, l'equip recomana que el monitoratge s'estengui a una escala geogràfica major.

Article de referència

Menchetti M., Schifani E., Alicata A., Cardador L., Sbrega E., Toro-Delgado E., Vila R. (2023). The fire ant Solenopsis invicta is established in Europe. Current Biology. DOI:  https://doi.org/10.1016/j.cub.2023.07.036