La Ricarda, l’última peça del delta del Llobregat?

Si el delta del Llobregat fos un avió, la Ricarda en seria una peça molt important (qui sap si la darrera) que sustenta el complex funcionament del delta. Un espai impossible de treure sense fer trontollar tota la resta de l’ecosistema i els serveis ambientals que proporciona a tota la població. Voleu saber per què?

Et lleves, fas un cafè, unes torrades i cap a la feina. De camí, passes, com cada dia, davant un riu o un estany i resulta que avui s’hi han acumulat centenar de peixos morts. Entre despertador i despertador sembla que ha mort un ecosistema. Com pot ser? Tan ràpid? Els ecosistemes estan conformats per diverses peces i van deixant de funcionar a mesura que es van perdent aquestes peces, de manera imperceptible. Justament, La Ricarda és això per al delta del Llobregat: una peça molt important (qui sap si la darrera) que sustenta el complex funcionament del delta. Impossible de treure sense fer trontollar tota la resta de l’ecosistema i els serveis ambientals que proporciona a la població.

"Els ecosistemes són com un avió i la nostra alteració dels mateixos va traient els cargols d’aquest avió. Podria ser que la Ricarda fos un dels darrers cargols del delta", Joan Pino.

“Els hàbitats del Delta cada cop estan més fragmentats i això fa que tot el funcionament del delta comenci a trontollar. Hem d’imaginar-nos que els ecosistemes són com un avió i la nostra alteració dels mateixos va traient els cargols d’aquest avió. Si traiem el darrer cargol acaba caient. De fet, aquesta és la història que hem pogut veure recentment en d’altres ecosistemes aquàtics com la mar Menor. En aquest sentit, podria ser que la Ricarda fos un dels darrers cargols del delta”, segons en Joan Pino, director del CREAF i catedràtic de la UAB. D'altra banda, crear noves llacunes en altres punts com a compensació d’aquest cost ambiental pot ser poc efectiu, com ja s’ha demostrat en les actuacions realitzades a la Roberta, l’Illa o Cal Tet.

En la mateixa línia Annelies Broekman, investigadora del CREAF experta en aigua i canvi global, ho relaciona amb un càlcul poc acurat dels costos i beneficis que es necessiten per mantenir aquests “avions” que suposen els espais naturals: “l’espai de la Ricarda és insubstituïble, i en cap moment s'han calculat els costos de perdre totes les funcions que aporten les zones humides del Delta. No ens hem parat a pensar que als beneficis que s'esperen dels nous llocs de feina o del tràfic aeri se li hauria de descomptar el cost de, per exemple, un increment de la salinització dels aqüífers. Amb el temps es comprometria l’abastament d’aigua potable, industrial i agrícola. Definitivament l’ampliació de l’aeroport és un molt mal negoci per al territori”, alerta l’experta Annelies Broekman.

Tal i com el director indica, “el cost ambiental zero no existeix”, però hi ha diverses alternatives a l’ampliació de l’aeroport . Si no ens replantegem la manera de tenir cura del nostre territori, posant la conservació dels ecosistemes al centre, podríem trobar-nos que entre despertador i despertador d’aquesta setmana es torni a perdre un altre paratge tan valuós per al nostre país.

Un oasis de biodiversitat en mig de la metròpolis

“El delta del Llobregat concentra molta diversitat de flora i fauna i és especial per la seva situació en mig d’una àrea metropolitana que concentra milions de persones. De fet, a l’estany de la Ricarda hi ha localitats naturals que allotgen una biodiversitat única a tot Catalunya ”, explica l’ecòleg, Joan Pino. L’equilibri entre l’aigua dolça dels estanys i el riu i la salada que entra des del mar configura un paisatge en mosaic amb pinedes, canyissars i jonqueres; hi trobem espècies de plantes i d’ocells amb una distribució molt restringida al nostre territori i les pinedes acullen bona part de les orquídies conegudes a Catalunya, entre d’altres. També la fauna és digna d’estudi i protecció: hi viuen tortugues autòctones i fins a 43 espècies d’ocells incloses a les directives europees.

L’espai agrícola i natural del delta ha anat patint retallades successives per encabir-hi el creixement urbanístic dels municipis i situar-hi uns dels ports i aeroports més importants de l’Estat. Això ha fet que perdés progressivament part de la seva biodiversitat i la qualitat ambiental.

Fa 34 anys va aprovar-se la primera figura de protecció de l'espai natural del delta, sota el Decret 226/1987, que declarava les seccions de la llacuna de la Ricarda-Ca l’Arana i del Remolar-Filipines com a reserves naturals parcials. Més recentment, i arrel d’una sentència del Tribunal Suprem del 2012, també va ser inclòs a la Xarxa Natura 2000 pel seu interès com a Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) i Llocs proposats d’Importància Comunitària (LIC) per la contribució a restaurar els hàbitats naturals europeus que exerceix. Tot i això, l’espai agrícola i natural ha anat patint retallades successives per encabir-hi el creixement urbanístic dels municipis que acull i situar-hi uns dels ports i aeroports més importants de l’Estat. Això ha fet que perdés progressivament part de la seva biodiversitat i la qualitat ambiental.

L’aigua que beuen els municipis propers

Les llacunes de la Ricarda i el Remolar, i l’ecosistema del delta en general, no només juguen un paper primordial com a punt de biodiversitat, sinó que també ofereixen diversos serveis ambientals a tota la població, com són el lleure - que tant important ha estat en aquests temps de pandèmia- i la regulació de l’aigua. Totes dues llacunes evacuen les grans inundacions i mantenen barreres hidràuliques a la intrusió marina, cosa que permet el manteniment dels aqüífers d’aigua dolça del delta.

“Davant la situació de canvi climàtic que es preveu per Catalunya, les inundacions i tempestes marines seran més freqüents i faran que l'aeroport, el port, les zones urbanes i els camps del Delta s'inundin habitualment. Són justament les zones humides com la Ricarda les que tenen la funció d’absorbir aquestes aigües, perquè afavoreixen que s'infiltrin al subsòl. Així que més que ampliar l'aeroport, s'ha de pensar que en molts pocs anys podria ser que ja no pogués ubicar-se on és ara i menys si fem desaparèixer l’espai natural que el protegeix. Actualment ja s'està bombejant l'aigua per evitar-ho amb un sistema de drenatge artificial que no és sostenible en el temps”, ens comenta l’ecòloga del CREAF.

Broekman també forma part de la Taula del Llobregat, una xarxa d'entitats creada amb la col·laboració del CREAF que treballa per evidenciar com s'interrelacionen diversos aspectes del sistema complex que és la conca del Llobregat, incloent la part econòmica i social. “No podem oblidar que el Delta es el tram final de tot un riu que neix al Berguedà i que s’ha de valorar com a un conjunt: aquest lloc concret rep els impactes d’aigües amunt, i determina la qualitat que tindrà l’aigua del mar on arriba, la dinàmica de la sorra a la línia costanera i l'estat dels aqüífers. Les masses d'aigua mai es poden mirar de manera deslligada del territori, així com ho confirma la legislació europea d'aigües”, afegeix l’experta.