Les marmotes es comuniquen mitjançant dialectes
Comparteix
Un equip de recerca europeu ha estudiat quatre poblacions de marmotes alpines als Pirineus catalans i francesos i ha trobat que cadascuna emet crits d'alarma en un dialecte diferent. Les marmotes distingeixen el seu propi dialecte del de les marmotes forasteres i s'amaguen davant els crits de les desconegudes.
L’estiu és l’època d’aventures de la marmota alpina (Marmota marmota). Surt del seu cau, on ha passat l'hivern i el fred amb la família, i busca menjar, pren el sol i recull material per a la propera hibernació. Prudent, no marxa gaire més lluny d’un metre de ‘casa’ i hi torna corrents si escolta el crit d’alarma d‘una altra marmota. Un estudi recent, publicat a la revista sobre comportament animal Behavioral Ecology and Sociobiology, ha trobat que els crits varien entre les marmotes de diferents poblacions. Aquests dialectes els permeten reconèixer les marmotes forasteres i, enlloc d’investigar o enfrontar el perill com farien davant d'un crit familiar, surten corrents i s’amaguen al cau per si de cas. “Les marmotes són capaces de reconèixer el crit de les membres de la seva població, fins i tot, en una gravació, i hem vist que responen més temoroses si no saben qui és l’emissora” explica la Mariona Ferrandiz, autora de l’estudi i ecòloga del CREAF i la UAB.
Les marmotes són capaces de reconèixer el crit de les membres de la seva població, fins i tot, en una gravació, i hem vist que responen més temeroses si no saben qui és l'emissora.
MARIONA FERRRANDIZ, ecòloga del CREAF i professora de la UAB.
Uns dialectes sense influències geogràfiques
La recerca, alhora, ha indagat quin és el motiu d’aquestes diferències de llenguatge entre les marmotes, però no s’ha trobat que hi tingui a veure ni la regió on viuen unes i altres, ni la genètica dels individus. “Si bé els dialectes humans varien, sobretot, en funció d'on vivim, hem vist que en les marmotes no és així. Encara desconeixem per què cada població xiscla d’una manera, però podria tractar-se d’un aprenentatge de pares i mares a fills o de l’entorn social”, aclareix la Dra. Ferrandiz. Segons explica l’ecòloga, “la resposta antidepredatòria (potes ajudeu-me!) que apareix un cop escolten els crits d’alarma d’altres marmotes té una despesa energètica i temporal, per això, aprendre a distingir els dialectes familiars els permet refiar-se i estalviar energia”.
La investigació s’ha desenvolupat durant 5 anys, del 2011 al 2014, amb quatres poblacions de Marmota marmota, dues nadives dels Alps francesos (Vanoise) i dues reintroduïdes dels Pirineus (Cerdanya i Ripollès). Els crits de les marmotes es gravaven de 8 del matí a 6 de la tarda, l’hora en què són més actives, i després s’analitzaven per part de les expertes. També es van reproduir les gravacions in situ, per observar quina era la reacció de les marmotes. A més del CREAF i de la Universitat Autònoma de Barcelona, l’estudi compta amb la participació de la Universitat de Claude Bernard de Lyon, la Universitat de Saskatchewan (Canadà) i l’Institut de recerca aviar 'Vogelwarte Helgoland' (Alemanya).
Conflictes veïnals de les marmotes
El comportament conegut com a ‘enemic estimat' apareix quan dos animals que són veïns desconeguts acaben tornant-se menys agressius entre ells si les fronteres territorials estan ben establertes.
La marmota alpina és un dels mamífers més grans d’Euràsia i viu en grups familiars ben constituïts. Una altre estudi publicat a Behavioral Ecology aquest 2020 i encapçalat pel CREAF aprofundeix més en aquestes colònies que formen les marmotes, però en aquest cas analitzant el seu comportament davant les olors d’altres marmotes. En concret, l’equip de recerca ha buscat si es veuen afectades pel fenomen conegut com a ‘enemic estimat’. Un comportament que apareix quan dos animals que són veïns (però no familiars!) acaben tornant-se menys agressius entre ells si les fronteres territorials estan ben establertes. Això pasa perquè confien en que l’altre no té necessitat d'envair el seu espai i els permet estalviar l'energia de combat (acaben ‘estimant-se l’enemic’, com el nom indica). En el cas contrari, segons la teoria, el comportament entre dues desconegudes hauria de ser més agressiu, ja que existeix el risc de que una vulgui robar el territori de l’altre.
Les marmotes alpines segueixen aquest comportament reiat? O bé no se’n refien, segueixen marcant el territori i tenen conflictes veïnals?
La Mariona Ferrandiz, primera autora d’aquesta recerca, ens explica els resultats: “Curiosament, no hem trobat cap evidència del comportament ’enemic estimat’ en les marmotes alpines. No actuen diferent en funció de si hi ha l’olor d’un individu veí o d’un desconegut, es veuen amenaçades per qualsevol intrús, ja sigui conegut, desconegut, que tingui un territori o que li falti. Són desconfiades i defensores del seu territori per naturalesa!”
Per dur a terme els experiments, l’equip va muntar dos tubs a l’entrada del cau d’aquests mamífers i van col·locar-hi l’olor que segrega un veí i un desconegut, diferenciant entre l’olor d’un desconegut amb territori i sense, per simular diferents tipus d’intrusions al territori. Així, van poder gravar el comportament que tenien en trobar-s'ho. “Si bé les marmotes no eren menys agressives amb les olors dels veïns en general, ni amb els individus desconeguts que ja tenen el seu propi territori (els dominants), ni amb els que no en tenien (els subordinats), sí que vam detectar algunes diferències entre mascles i femelles. Les femelles se sentien més atretes per les olors de mascles desconeguts, fet que podria estar associat a un comportament de cerca d’oportunitats d’aparellament fora del grup familiar” comenta l’ecòloga del CREAF i la UAB.
Articles de referència:
M. Ferrandiz-Rovira, T. Zidat, P. Dupont et al. (2020) Neighborhood bully: no difference in territorial response towards neighbors or stranfers in marmots. Behavioral Ecology and Sociobiology. DOI: 10.1093/beheco/araa061
T. Lengagne, M.Ferrandiz-Rovira, C.Superbie et al. Geographic variation in marmots' alarm calls causes different responses. Behavioral Ecology and Sociobiology. DOI:10.1007/s00265-020-02858-5
Notícies relacionades
