Nature dona veu a 34 científics que posen en dubte la solidesa de les compensacions voluntàries i els protocols de crèdits de carboni

La revista científica Nature ha publicat una carta signada per 34 científics i científiques internacionals on alerten que “la majoria de les compensacions voluntàries de carboni actuals no són sòlides ni capaces de neutralitzar les emissions de combustibles fòssils”, i afirmen que nombrosos estudis “han detectat problemes importants i generalitzats en molts protocols i programes de crèdits de carboni”. En una carta necessàriament breu per norma editorial de Nature, asseguren que s’han publicat nombrosos estudis científics que ho acrediten. Les 34 veus signen a títol personal i són especialistes en cicle del carboni forestal, polítiques del clima i mercats de carboni d’universitats i centres de recerca sobretot dels EEUU i Gran Bretanya, seguits d’Austràlia, Espanya, Holanda, Noruega i Suïssa. Els únics representants d’una organització de territori espanyol són els investigadors del CREAF Josep Peñuelas (també investigador del CSIC), Jordi Martinez Vilalta (alhora professor de la Universitat Autònoma de Barcelona) i Maurizio Mencucini (que és investigador ICREA).  

La reacció del grup internacional d’especialistes es produeix arran de la recent declaració del consell d’administració de Science-Based Targets initiative (SBTi), que consideren que rebaixa l’exigència dels criteris sobre les compensacions de carboni per part de les empreses i relaxa els valors fundacionals de SBTi. Segons els representants de la ciència, la declaració de Science-Based Targets initiative obre la porta perquè les empreses utilitzin compensacions voluntàries del mercat de carboni per complir amb els objectius d'emissions d'abast 3. En concret, l’abast 3 contempla els gasos d'efecte hivernacle que no emet directament l’empresa, sinó que són resultat de la seva cadena de valor i que, per tant, duen a terme intermediaris. Es tracta, per exemple, de compensar les emissions del transport de mercaderies, les operacions comercials o l’eliminació d’un subproducte.

La compensació voluntària de carboni és l'aportació econòmica que fa una empresa per participar a projectes destinats a equilibrar les tones de CO2 que ha generat.

De manera simplificada, la compensació voluntària de carboni és l'aportació econòmica que fa una empresa per participar a projectes destinats a equilibrar les tones de CO2 que ha generat. La contribució es dedica a comprar crèdits de carboni, cadascun dels quals equival aproximadament a una tona mètrica de CO2 reduït, evitat o capturat. Exemples de projecte són la reforestació –per impulsar l'efecte d'embornal de carboni dels arbres–, la substitució de combustibles fòssils per energies renovables, accions per evitar la desforestació o el tractament de residus.  Seguint la jerarquia de mitigació de la Science-Based Targets initiative, les organitzacions han de recórrer a compensar carboni només després d'haver esgotat tots els altres esforços per evitar i reduir les emissions de la seva cadena de valor que impacten sobre el canvi climàtic.

Rigor científic

La ferma voluntat d’imposar el rigor científic és el que mou l’investigador del CREAF i del CSIC Josep Peñuelas a adherir-se a la carta publicada a Nature. “Cal rigor en interpretar els objectius de descarbonització i compensació d’emissions”, comenta, mentre recorda que “Science-Based Targets es crea en base a un compromís vinculat a la recerca i l’avaluació, i ara està afluixant els seus valors fundacionals”. Peñuelas apunta que, enlloc de donar prioritat a l’evidència científica, l’SBTi es basa en informes voluntaris de les grans empreses. I recorda que “l’evidència científica no és perfecta, però és l’eina més propera que tenim per entendre què està passant i què pot passar”, quan parlem d’emergència climàtica.

"Cal rigor en interpretar els objectius de descarbonització i compensació d'emissions. Science-Based Targets initiative es crea en base a un compromís vinculat a la recerca i l'avaluació i ara està afluixant els seus valors fundacionals".

JOSEP PEÑUELAS, investigador del CREAF i del CSIC.

En concordança amb aquesta idea, l’investigador Maurizio Mencuccini clarifica que des de l’especialització científica, “els 34 signants no som pas contraris als esquemes de compensació d’emissions, sinó que reclamem que les seves avaluacions es basin en la millor ciència disponible. Perquè molts esquemes anteriors no han funcionat correctament". I apunta el risc que això suposa per al ‘greenwashing’. Jordi Martínez Vilalta reforça també l’argument que "rebaixar l'exigència dels criteris sobre les compensacions de carboni no ens ajuda a solucionar la crisi climàtica, sinó més aviat el contrari".

“Els 34 científics signants no som pas contraris als esquemes de compensació d’emissions, sinó que reclamem que les seves avaluacions es basin en la millor ciència disponible".

MAURIZIO MENCUCCINI, investigador ICREA del CREAF.

Influir en grans empreses

Science-Based Targets initiative és una organització que assessora i orienta empreses i institucions financeres de tot el món, perquè fixin objectius de reducció d’emissions de gasos d'efecte hivernacle amb l’horitzó màxim de l’any 2050. A banda, SBTi certifica aquestes compensacions. La seva influència rau tant en les organitzacions amb les que col·labora com en els seus socis, que són Carbon Disclosure Project, el Pacte Mundial de les Nacions Unides, la coalició We Mean Business, el World Resources Institute i el World Wildlife Fund (WWF).

En un text breu i contundent, les 34 veus científiques demanen a Science-Based Targets initiative “rescindir la declaració fins que s'abordin adequadament les preocupacions al voltant de les compensacions de carboni, i garantir que les decisions futures sobre les emissions d'abast 3 seran aprovades per científics i assessors tècnics”. I asseguren que “qualsevol altre enfocament minaria greument la credibilitat del SBTi i posaria en perill la missió de l'organització”.

"Rebaixar l'exigència dels criteris sobre les compensacions de carboni no ens ajuda a solucionar la crisi climàtica, sinó més aviat el contrari".

JORDI MARTÍNEZ-VILALTA, investigador del CREAF i professor de la UAB.

El grup de 34 especialistes reclama que Science-Based Targets doni a conèixer els processos que du a terme per aportar evidència entorn a les compensacions de carboni. I també que les decisions que pren aquesta iniciativa internacional es basin en “una revisió sistemàtica, pública i feta per parells”, tant de les proves sobre l'eficàcia de compensar carboni per part dels diferents sectors econòmics, com de les compensacions incloses als plans i progressos de descarbonització de les empreses.

La proposta de carta a Nature la impulsa l'investigador William R. L. Anderegg, director del Wilkes Center for Climate Science and Policy de la University of Utah (EEUU), que va dedicar un any sabàtic de recerca al CREAF. A continuació, a més del CREAF, s’hi han adherit representants de les universitats britàniques de Cambridge i Oxford, així com la seva plataforma científica Oxford Net Zero, de la University of Queensland (Austràlia), de la University of Amsterdam (Holanda), del Center for International Climate Research (Noruega), de l'ETH Zürich (Suïssa). Les signatures d’institucions americanes són la University of California Berkeley, University of New Mexico, University of California Santa Barbara, University of Arkansas,  University of California Los Angeles, University of Delaware, US Department of Agriculture Forest Service, Northern Arizona University, Indiana University, University of Clark i West Virginia University.