Portar una vida urbanita, el secret de les cotorres invasores per expandir-se i establir-se per la Península Ibèrica

Per molts de nosaltres la cotorreta de pit gris, Myiopsitta monachus, i la cotorra de Kramer, Psittacula krameri son un símbol que representa el fenomen de les espècies invasores, almenys si vius en una ciutat. I és que les dues espècies s’han expandit per la Península Ibèrica des de 1991 arribant a tots els racons, però sempre han dut una vida eminentment urbanita. De fet, un article publicat recentment a la revista Diversity and Distributions, liderat per la investigadora del CREAF Laura Cardador, demostra que els hàbitats humans, les nostres ciutats i les connexions o infraestructures viàries, han estat un trampolí que ha permès que ambdues cotorres colonitzessin la Península i que s’hi hagin establert de forma permanent. L’estudi confirma que els factors naturals, com trobar un clima semblant al del seu lloc d’origen, també han estat rellevants, però aixoplugar-se portant una vida urbanita ha estat la clau que les ha dut a l’èxit.

Els hàbitats humans juguen un paper molt important en l’expansió i permanència de les espècies invasores.

Aquest estudi reforça una idea que fa temps que s’hi treballa des de l’àmbit científic: els hàbitats humans juguen un paper molt important en l’expansió i permanència de les espècies invasores. Els hàbitats humans inclouen les ciutats, però també els hàbitats que l’ésser humà ha degradat, zones perifèriques i infraestructures que connecten totes aquestes zones antropitzades. Quins són els motius? Per una banda, les cotorres de Kramer i argentina s’han expandit gràcies a les alliberacions voluntàries o involuntàries d’individus de gàbies que vivien a les ciutats com a mascotes. Malgrat això, aquesta no seria l’única explicació, ja que aquestes cotorres han colonitzat nous llocs a la Península després del 2005, quan la comercialització d'aquestes espècies ja estava prohibida a Europa. En aquest sentit, l’equip de recerca creu que la gran connectivitat entre ambients humanitzats ha estat un altre motiu important. Les cotorres que viuen a les ciutats poden desplaçar-se còmodament d’un lloc a un altre seguint les infraestructures humanes que connecten les urbs o altres ambients que els humans hem alterat. Amb aquest moviment han pogut colonitzar nous ambients urbanitzats arreu del territori. Per últim, l’estudi exposa que les cotorres sembla que ja tinguin una pre-adaptació a viure a les ciutats perquè ja ho toleraven bé al seu ambient d’origen, això implica, per exemple, que s’aprofiten de la manca de depredadors a les ciutats per sobreviure i reproduir-se amb èxit, que són capaces de desenvolupar comportament innovadors per fer front als perills o amenaces, o que aprofiten gran varietat de recursos per alimentar-se.

Cotorra a la vista  

Una gran part de les dades que s’han fet servir provenien de plataformes de ciència ciutadana.

Per fer la recerca s’ha desenvolupat un model matemàtic dinàmic que ha permès fer prediccions i entendre què ha ajudat les dues espècies a expandir-se (el clima, l’ambient, o la connexió entre espais colonitzat i nous ambients). Aquest model s’ha nodrit amb milers de dades reals de presència de cotorres argentines i de Kramer que tot l’equip ha recol·lectat de diferents projectes. Una gran part de les dades que s’han fet servir provenien de plataformes de ciència ciutadana, on la ciutadania ha anat penjant informació de cotorres vistes en diferents llocs de la Península des de 1991 fins al 2016. “La ciència ciutadana i les observacions registrades al llarg de gairebé un segle en diferents mitjans, anuaris i noticiaris ornitològics, atles o webs poden integrar-se en models matemàtics que ajudin a comprendre millor com es produeixen les invasions biològiques”, posa de rellevància Cardador.

Aquest estudi ens serveix per entendre que les cotorres s’han expandit lligades als hàbitats humans.

"El model que hem desenvolupat pot ser una bona primera aproximació per ajudar a prioritzar accions de gestió perquè pot identificar àrees sensibles a rebre noves colonitzacions, així com àrees on podríem esperar més impactes, tan per interferències amb les activitats humanes, com amb espècies sensibles”.

LAURA CARDADOR, investigadora del CREAF

L’estudi s’ha dut a terme per un equip de persones de diferents institucions com son la Estación Biológica de Doñana (EBD-CSIC), Sevilla, la Universitat de Montpellier, el Leibniz Institute for Zoo and Wildlife Research, de Berlin, l’Instituto Pirenaico de Ecología (IPE-CSIC), Zaragoza, la Universidad de Sevilla i la Universitat Pablo de Olavide, també de Sevilla.

Quasi 50 anys convivint

Actualment la cotorra argentina es distribueix per almenys 15 comunitats autònomes, 27 províncies i 142 municipis. La cotorra de Kramer es pot trobar ja a 7 comunitats autònomes, 13 provincies, una ciutat autònoma i 34 municipis.

El primer registre que tenim de cotorreta de pit gris és del 1975 a la ciutat de Barcelona. Ja  a principis dels anys 80 també es va detectar a Madrid i Puerto de la Cruz (a Tenerife).  Actualment, segons el darrer cens de SEO/BirdLife l'any 2015, l’espècie ja es distribueix per almenys 15 comunitats autònomes, 27 províncies i 142 municipis, sent-ne els principals nuclis reproductors Madrid i Barcelona. Pel que fa a la cotorra de Kramer, segons la base de dades de l’estudi, la primera cita a la Península és de 1970 a Zorita (Cáceres). A principis dels 80 també s'hauria observat a la Laguna (Tenerife), Maspalomas (Gran Canaria), Xixó (Astúries), Málaga, Almería i a Santarem a Portugal. Segons els cens de 2015 de SEO/BirdLife la població espanyola es distribueix almenys a 7 comunitats autònomes i una ciutat autònoma (incloent 13 províncies, una ciutat autònoma i 34 municipis). 

Més informació

Cardador, L., Tella, J. L., Louvrier, J., Anadón, J. D., Abellán, P., & Carrete, M. (2022). Climate matching and anthropogenic factors contribute to the colonization and extinction of local populations during avian invasions. Diversity and Distributions, 28(9), 1908-1921.