Posicionament del CREAF en relació amb el tractament amb Bacillus thuringensis dels boscos del Parc del Montnegre-Corredor

Posicionament del CREAF en relació amb el tractament amb Bacillus thuringensis dels boscos del Parc del Montnegre-Corredor durant l’abril i maig de 2020 per al control de l’eruga peluda del suro (Lymantria dispar).

El CREAF és un centre públic de recerca en ecologia terrestre, anàlisi territorial i canvi global que pretén contribuir al coneixement sobre la conservació i gestió del territori i dels seus sistemes naturals i a l'adaptació al canvi ambiental, fent de pont entre el món acadèmic, les administracions i la societat. Des d’aquesta condició vol aclarir el seu posicionament en relació amb les darreres notícies i comentaris apareguts en diversos mitjans i xarxes de comunicació, sobre el tractament amb Bacillus thuringensis dels boscos del Parc del Montnegre-Corredor per al control de l’eruga peluda del suro (Lymantria dispar).

1.  En general, creiem que el tractament fitosanitari dels boscos i altres ecosistemes per al control de flagells, sigui quina sigui l’espècie diana, és poc recomanable pels efectes que se’n poden derivar, especialment en àrees designades per la conservació dels seus valors naturals o en les seves proximitats. Hi ha un risc de provocar desequilibris en les xarxes tròfiques i en les relacions de competència i mutualisme entre organismes, que fins i tot poden afavorir l’expansió d’espècies exòtiques.
2.  Entenem tanmateix que figures de protecció com els Parcs Naturals i d’altres de similars establertes a Catalunya neixen amb el propòsit de combinar la conservació dels valors naturals del territori amb la seva explotació sostenible, i això inclou activitats tradicionals com l’agricultura, la ramaderia i l’explotació dels boscos. Cal llavors assegurar la continuïtat de les explotacions per mantenir una activitat forestal que contribueixi a la conservació de la biodiversitat, a la provisió de béns i serveis ecosistèmics de proximitat, a la fixació de la població al territori rural i al control i prevenció dels grans incendis forestals entre d’altres. Això passa per mantenir un bon estat dels arbres i del conjunt de les masses forestals.
3.  Demanem, per tot plegat, que aquesta mena d’actuacions per al control dels flagells forestals es redueixin al mínim imprescindible i que es valorin totes les alternatives existents. A més, haurien de comptar sempre amb els plans tècnics corresponents, avalats per experts en biodiversitat i en gestió forestal, i amb el vist i plau de totes les administracions amb competències en la planificació i la gestió del medi natural. Així mateix, caldria dur a terme un seguiment exhaustiu dels efectes d’aquestes actuacions.
4.  Creiem, a més, necessari potenciar aquells aspectes de la lluita integrada que es fonamenten en factors naturals de mortalitat o en la captura selectiva d’individus reproductors (ex. trampes de feromones) abans de recórrer a l’ús de mètodes biològics o químics menys específics. I que el desenvolupament d’aquests mètodes es recolzi en experiments i seguiments de camp realitzats per experts que en valorin l’eficàcia.
5.  Finalment, demanem obrir un espai de debat al voltant d’actuacions com les mencionades en espais naturals, des d’una posició científica i tècnica però recollint també el parer dels diversos actors del territori. Cal destacar que els aspectes més tècnics del control de Lymantria van ser discutits l'any 2019, en una jornada especifica del  Pla Anual de Transferència de Tecnologia (PATT) del DARP, en la que van participar diversos experts. Creiem però necessari estendre aquest debat al cas general i al conjunt d’actors per acordar un protocol de lluita integral dels flagells forestals en espais naturals.

Bellaterra, 7 de Maig de 2020