La flamant xarxa de think tanks i centres recerca Med Alliance of Think Tanks on Climate Change (MATTCCh) fa pública una carta per proposar als membres del Parlament europeu que el canvi climàtic sigui prioritari a l'agenda del nou Comissionat per a la Mediterrània. A l'anunci que la presidenta Ursula Von der Leyen va fer en guanyar per segona vegada les eleccions europees el juliol de 2024, va manifestar que incorpora aquesta posició al seu equip, centrada en inversions i associacions, estabilitat econòmica, ocupació, energia, seguretat i migració.

La xarxa de 25 centres de 10 països MATTCCh sol·licita que el nou Comissionat europeu per a la Mediterrània tingui en compte els profunds impactes del canvi climàtic en la seguretat, el comerç, la societat i les finances de la regió. 

L'aliança MATTCCh demana al Parlament europeu que el mandat del Comissionat europeu per a la Mediterrània no passi per alt els profunds impactes socials, financers, comercials i de seguretat que el canvi climàtic suposa a la regió. I recorda que la zona s'escalfa un 20% per sobre de la mitjana mundial i que les seves precipitacions es redueixen un 12% per a un escalfament global de 3°C, d'acord amb els models climàtics que aporta la ciència.

L'impuls climàtic i el moment també són especialment oportuns, ja que el cicle polític europeu que enceta la presidenta Von der Leyen està aprop de la COP29 i l'actualització de les Nationally Determined Contributions (NDC). El grup de veus científiques i especialitzades demana al nou Comissariat que fomenti el diàleg amb els països del sud de la regió i que avanci en objectius climàtics ambiciosos, com a vies també de garantir el Pacte Verd Europeu i l'objectiu de neutralitat climàtica de la Unió Europea el 2050 de manera justa i inclusiva. El text també insisteix en la importància del finançament climàtic internacional i l'alineació dels fluxos financers amb els objectius climàtics. I suggereix a la UE que doni exemple i forgi una nova governança del lideratge climàtic més distribuïda.

Fomentar el diàleg amb els països del sud de la Mediterrània i avançar en objectius climàtics ambiciosos, entre moltíssims dels suggeriments que es fan al nou Comissionat europeu de l'equip de Von der Leyen.

El CREAF ha intervingut activament en elaborar aquesta petició, com a integrant de la xarxa MATTCCh des de la seva recent creació, el maig de 2024. L'objectiu fundacional d'aquesta xarxa de 25 centres de 10 països diferents és abordar els desafiaments climàtics de la regió mediterrània, fomentar la recerca, impulsar polítiques públiques informades per la ciència, i influir en l'agenda de desenvolupament socioeconòmic de la regió.

Contingut íntegre de la carta

L'anunci del nomenament d'un Comissionat per a la Mediterrània i d'un nou Pacte per a la Mediterrània pot donar forma a un enfocament més estratègic i co-creatiu del Veïnatge Sud, d'acord amb les prioritats actuals de la Comissió Europea pel que fa a seguretat, competitivitat industrial verda i estabilitat econòmica de la Unió Europea, que tingui en compte les expectatives dels països del Sud de la Mediterrània.

La creació de les condicions per a una regió euromediterrània resilient al canvi climàtic, integrada i basada en energies renovables, que abasti les dues ribes de la Mediterrània, pot impulsar la competitivitat industrial regional i de tota la UE, crear una columna vertebral per a la diversificació econòmica i ser un model per a un enfocament europeu renovat de les associacions internacionals.

El mandat del Comissionat per a la Mediterrània no pot passar per alt els profunds impactes socials, financers, comercials i de seguretat del canvi climàtic a la regió mediterrània, un focus de canvi climàtic, que s'escalfa més ràpidament que la mitjana mundial -els models climàtics projecten sistemàticament un escalfament regional a taxes del voltant del 20% per sobre de la mitjana mundial i una reducció de les precipitacions (-12% per a un escalfament global de 3 °C). Els impactes climàtics directes i indirectes afecten l'estabilitat i la prosperitat futura dels països del sud de la Mediterrània. La resposta de la UE determinarà si el seu veïnatge meridional planteja riscos de seguretat i conflicte o pot proporcionar estabilitat geopolítica, i si els impactes climàtics crearan fluxos migratoris forçats o si el creixement econòmic verd pot, en canvi, crear nous llocs de treball i impulsar la resiliència macroeconòmica. Mentre que una transició incompleta, fallida o injusta planteja reptes existencials a la UE, un enfocament equitatiu pot desbloquejar noves oportunitats per a les dues ribes de la Mediterrània.

La Med Alliance of Think Tanks on Climate Change (MATTCCh), una xarxa de veus expertes i think tanks de tota la regió mediterrània, recomana que l'agenda del nou Comissariat per a la Mediterrània incorpori les següents directrius i prioritats:

1. Establir associacions energètiques mútuament beneficioses amb els països del sud de la Mediterrània.

La cooperació en matèria d'energies renovables i netes pot contribuir a millorar l'estabilitat i la situació socioeconòmica de la regió. El nou rumb de la diplomàcia energètica amb els països del sud de la Mediterrània hauria de donar prioritat a la creació de valor local, el creixement sostenible, el comerç i la cooperació industrial ecològica. Recomanem:

• Canviar el focus de la diplomàcia energètica cap als països del sud de la Mediterrània, des del subministrament de combustibles fòssils a la cooperació en matèria d’energia renovable. L'energia renovable ofereix una font fiable per a les necessitats energètiques creixents, protecció contra la volatilitat dels preus dels combustibles fòssils i una oportunitat per impulsar una indústria forta i cadenes de subministrament netes a tota la Mediterrània. La regió mediterrània és un entorn ideal per a l'energia solar i eòlica, però el potencial de desplegament d'energia renovable està en gran mesura sense explotar, especialment a la costa sud. Des de fa temps, la ciència ha defensat l'electrificació de l'economia mitjançant l'ampliació del desplegament d'energia renovable per reduir les emissions de diòxid de carboni i mitigar el canvi climàtic.
• Adoptar un enfocament de transició energètica a escala regional. La transformació cap a un sistema energètic euromediterrani net, flexible, fiable i segur hauria de posar sw relleu el paper dels projectes d'infraestructura transfronterers i prioritzar l'eficiència energètica, l'emmagatzematge i la connectivitat a la xarxa. Aquests elements són fonamentals per accelerar el desplegament d'energies renovables i assolir l'objectiu acordat a abast mundial de triplicar les energies renovables i duplicar l'eficiència energètica el 2030.
• Facilitar i accelerar la creació d'un entorn industrial net, per fomentar associacions beneficioses per a tothom que pugui augmentar els beneficis socioeconòmics de tota la regió mediterrània. La implantació d'energies renovables i la industrialització ecològica ofereixen una via per estabilitzar llocs de treball, tant a Europa com als països del sud de la Mediterrània.
• Donar suport a la diversificació energètica i el desenvolupament industrial ecològic dels països productors de combustibles fòssils, per fomentar la transició gradual cap al seu abandonament. Arran de la crisi energètica, els països del sud i l'est de la Mediterrània han guanyat importància com a proveïdors de combustibles fòssils de la UE. Malgrat tot, la UE preveu reduir la seva demanda de gas un 53% el 2030 i un 85% el 2050, la qual cosa significa que la cerca a curt termini de nous proveïdors de gas els deixa vulnerables a llarg termini. Les previsions de demanda a curt, mitjà i llarg termini de la demanda energètica europea de combustibles fòssils s'han de comunicar millor, per permetre que els països productors planifiquin estratègies econòmiques diversificades i amb temps.
• Millorar l'adequació dels instruments i les eines financers (Global Gateway, IVDCI, Iniciatives de l'Equip Europa) a les noves prioritats de descarbonització, reorientar els fluxos financers i millorar les condicions de mercat per a les energies renovables, l'eficiència energètica, l'emmagatzematge d'energia i la infraestructura de la xarxa. Per intensificar aquests esforços, la Comissió hauria de promoure la coordinació dels agents nacionals, regionals i multilaterals per augmentar l'accés al finançament i atreure la inversió privada.

2. Una estratègia d'adaptació regional és fonamental per preparar la regió mediterrània del futur.

La cooperació en resiliència i les mesures d’adaptació ha de tenir un paper en la definició d'un nou enfocament estratègic cap al veïnatge meridional. Els països euromediterranis comparteixen vulnerabilitats similars al canvi climàtic, però no el mateix nivell de preparació davant dels riscos. Recomanem: 

• El Comissariat per a la Mediterrània ha de donar suport i treballar amb una governança regional coordinada per implementar estratègies, plans i objectius d'adaptació a tota la regió, tenint en compte els diferents punts de partida, necessitats i prioritats. Els enfocaments sistèmics d’adaptació han de consolidar la dimensió internacional de l'Estratègia d'Adaptació de la UE, tot col·laborant activament amb els governs i les organitzacions internacionals i enfortint el paper de la Unió per a la Mediterrània.
• La Unió Europea ha de donar suport als països mediterranis per desenvolupar i implementar les seves Nationally Determined Contributions (NDC), així com dels Plans Nacionals d'Adaptació (PNA) com a eines estratègiques perquè els països més fràgils rebin suport financer a contextos multilaterals adequats. Una CDN, acompanyada d'un PNA i una estratègia de descarbonització a llarg termini, proporciona una brúixola per entendre plenament les necessitats i trajectòries de desenvolupament de cada país, reorientant eficaçment les eines de cooperació i tenint en compte els impactes climàtics.
• Les mesures d’adaptació i resiliència tenen resultats econòmics i socials positius concrets. L'agenda del Comissionat ha de tenir en compte les estratègies d'adaptació intersectorials, prioritzant els sectors econòmics més vulnerables: agricultura, gestió de l'aigua, pesca i turisme.
• Els serveis dels ecosistemes naturals en l'adaptació al canvi climàtic s'han de reconèixer i protegir en les polítiques, la qual cosa inclou avaluar i millorar la capacitat d'adaptació d'ecosistemes com les costes, les zones humides i els boscos, així com els seus serveis de mitigació, en particular als boscos i les zones marines, tenint en compte que aquestes accions sovint no requereixen una inversió inicial.

3. Millor utilització dels recursos de la UE per contribuir a la regió Mediterrània.

El mandat polític més important del Comissionat és fonamental per harmonitzar els objectius d'energia, medi ambient, clima i seguretat, tot passant de la crisi energètica a una estratègia a llarg termini que beneficiï tant la Unió Europea com els països veïns del sud. Recomanem:

• Que el Comissionat converteixi la transició justa en un pilar del Nou Pacte per a la Mediterrània, aplicant enfocaments que abastin tota la societat amb i dins dels països socis, col·laborant amb la societat civil, les parts interessades i les comunitats dels països del sud de la Mediterrània, consultant experts per alinear polítiques que puguin garantir beneficis conjunts compartits i millorar les condicions socioeconòmiques de les comunitats més vulnerables al canvi climàtic.
• Que el Comissionat treballi en sinergia amb les delegacions de la UE per comunicar millor les mesures industrials i de comerç exterior (CBAM, NZIA, CRMA, EUDR, Reglament de la UE sobre el metà), reconeixent els impactes d'aquestes mesures als països veïns del sud. La Comissió Europea hauria de dissenyar conjuntament estratègies i polítiques amb els països socis per mitigar les externalitats negatives de les seves regulacions i, alhora, promoure eines concretes que responguin a les noves prioritats de descarbonització.
• El Comissionat, juntament amb l'Alta Representant i la Comissió, s'ha de centrar a conciliar les agendes i les prioritats divergents dels Estats membres respecte als països del sud de la Mediterrània. Un enfocament europeu unificat pot reposicionar la Unió Europea com un soci creïble i fiable en un món cada cop més multipolar.

El proper cicle de polítiques europees coincideix amb un impuls climàtic més ampli a mesura que ens apropem a la COP29, l'actualització de les National Determined Contributions (NDC) i la COP30. Recomanem al Comissionat per a la Mediterrània que fomenti un diàleg amb els països del sud de la regió i que aprofiti aquesta oportunitat per avançar en objectius climàtics ambiciosos. Això ajudarà a mantenir el rumb del Pacte Verd Europeu i l'objectiu de neutralitat climàtica de la UE de manera justa i inclusiva. És fonamental destacar la importància del finançament climàtic internacional i l'alineació dels fluxos financers amb els objectius climàtics. Amb la conclusió prevista de les negociacions del Nou New Collective Quantified Goal (NCQG) i el progrés en la reforma de les Institucions Financeres Internacionals (IFI) a la COP29, la UE, com el donant més gran amb 28.500 milions d'euros aportats el 2022, ha de donar exemple tot recolzant aquestes iniciatives i forjant una nova governança del lideratge climàtic més distribuïda.

Qui som: Aquesta carta està elaborada per la Med Alliance of Think Tanks on Climate Change (MATTCCh), una xarxa d'organitzacions generadores de coneixement i recerca, procedents de tota la regió mMditerrània i a la qual pertany el CREAF. La MATTCCh representa més de 25 institucions de més de 10 països mediterranis diferents, es va llançar a la 3a MedCOP a Tànger el 2023 i va ser recolzat per la Unió per a la Mediterrània a la 1st Med Green Week celebrada a Estambul el maig de 2024.

Institucions signants:

Arab Reform Initiative, CREAF, ECCO – Italian climate change think tank, Ember, E3G, Natural Resource Governance Institute (NRGI), the Regional Center for Renewable Energy and Energy Efficiency (RCREEE), Sustainable Economics and Finance Association (SEFiA), The Economic Policy Research Foundation of Turkey (TEPAV), and ZERO – associação sistema terrestre sustentável.

Autoria de la carta:

(Per ordre alfabètic): Javier Albarracin, CREAF; Filomena Annunziata, ECCO Think Tank; Sarah Brown, EMBER; Adriana Clivillé Morató, CREAF; Karim Elgendy, Carboun; Jauad El Kharraz, RCREEE; Giulia Giordano, ECCO Think Tank; Laury Haytayan, Natural Resource Governance Institute; Hanne Knaepen, ECDPM; Lara Lázaro-Touza, Real Instituto Elcano, i Alicia Perez-Porro, CREAF.