El paper clau de la dona en un context d’emergència climàtica passa per reconèixer la seva funció de cura i cohesió i la seva vulnerabilitat, entre moltes d’altres casuístiques, tant als països desenvolupats com en vies de desenvolupament. El context és més crític als països en vies de desenvolupament econòmic, perquè la pobresa, la manca d’accés a fonts internacionals i nacionals de finançament, el fet de no ser propietàries de les terres agrícoles i la perpetuació de maneres de fer no respectuoses (per citar algunes causes) compliquen la situació.

Les conseqüències del canvi climàtic fan més complex el dia a dia de les dones que, per si mateix, ja és vulnerable i sensible.

Les conseqüències del canvi climàtic, per tant, fan més complex el dia a dia de les dones, que per si mateix és vulnerable i sensible: “en una població que ja és vulnerable, els episodis extrems com ara onades de calor i huracans afegeixen una capa de problemes”, en paraules d’Alicia Pérez-Porro, coordinadora científica del CREAF. Un exemple són les xifres de l’huracà Katrina l’any 2005, el cicló tropical més mortífer de la història dels Estats Units, on moltes dones van morir a causa de no saber nedar i de prioritzar la cura de nens abans de la pròpia a l’hora de fugir.

Aquest és el punt de partida de la recent taula rodona ‘Dona i escalfament global: una mirada de gènere sobre l'emergència climàtica’, organitzada pel mitjà de comunicació elDiario.es en col·laboració amb Acciona. A més d'Alicia Pérez-Porro hi han intervingut Mar Gómez –meteoròloga i divulgadora científica– i Marga López Rivas –investigadora de la Universidad de Cádiz i professora de la Universidad Marta Abreu de las Villas de Cuba–, en un acte moderat per Marta García, presidenta mundial de WWCOTY.

La necessària garantia d’educació de les nenes, els estudis científics que vinculen calor amb reacció violenta envers les dones, els moviments migratoris a causa d’altes temperatures i l’aportació financera del nord envers el sud són alguns aspectes que es posen en comú a la conversa. El context de gran part del debat és l’evidència científica, que posa l’accent en aspectes associats a l’emergència climàtica com ara la preservació de la biodiversitat i en la necessària consciència que no som l’única espècie que viu a la Terra. “Hem d’anar a votar tenint en compte que el problema no afecta només a l’espècie humana, però sí que som l’única que pot votar i escollir representació política compromesa a actuar”, explica Alicia Pérez-Porro.

Migracions i finançament

Més de 216 milions de persones podrien desplaçar-se dins dels seus països a 6 regions del món fins a l'any 2050, segons la darrera edició de l'informe Groundswell del Banc Mundial.

Més de 216 milions de persones podrien desplaçar-se dins dels seus països a 6 regions del món l’any 2050, segons l'última edició de la sèrie d'informes Groundswell del Banc Mundial. Un aspecte que Marga López Rivas vincula en gran part amb l’escalfament global, a banda de conflictes bèl·lics, i que torna a tenir un rellevant biaix de gènere. “A les zones més desafavorides del planeta, les dones encaren cada dia la seva pròpia subsistència a terres de baixa fertilitat i escassos recursos hídrics. Tradicionalment, són elles les encarregades de recollir aigua i proveir el poble, però la tasca es fa cada cop més difícil com a conseqüència de les severes sequeres”.

Per la seva banda, la meteoròloga Mar Gómez afirma que “la vulnerabilitat femenina anirà creixent a mesura que disminueixin els recursos” i que “la situació pot empitjorar en funció de les decisions que prenguem avui. Encara que eliminem els combustibles fòssils d'un dia per l'altre, la temperatura continuarà augmentant”.

“Hem d'anar a votar tenint en compte que el problema no afecta només l'espècie humana, però sí que som l'única espècie que pot votar i escollir representació política compromesa amb actuar."

ALICIA PÉREZ-PORRO, coordinadora científica del CREAF.

La Cimera del Clima de Nacions Unides del 2024 (COP29) que se celebra al novembre de 2024 a Azerbaidjan té com a una de les fites impulsar els recursos financers i la voluntat política. “El fons inicial de 100.000 milions de dòlars s'haurà d'augmentar per fer front a les actuacions més urgents a països sense recursos”, assenyala Alicia Pérez-Porro.

Les tres ponents coincideixen en que l’acció política compta amb la informació per part de la ciència, amb exemples com el recent grup de treball de 50 veus científiques anunciat pel president del govern espanyol, Pedro Sánchez, a banda d’instruments com els informes del Panell Intergovernamental del Canvi Climàtic (IPCC), els informes de la Plataforma Intergovernamental en Biodiversitat i Serveis dels Ecosistemes (IPBES) i l’informe Groundwell del Banc Mundial, entre molts d’altres.