Què és l’IPBES?

Perdem biodiversitat, és innegable, però, a quin ritme? Per què? Com ens afecta? I què podem fer-hi? La Plataforma Intergovernamental de Biodiversitat i Serveis Ecosistèmics (IPBES) respon aquestes preguntes des de la seva creació l’any 2012.

L’IPBES és un organisme independent internacional, lligat a l'Organització de Nacions Unides (ONU), que va néixer per a connectar la comunitat científica i l'esfera política amb un objectiu compartit: fer seguiment de la salut dels nostres ecosistemes –des del sòl fins a l'oceà–, de la seva biodiversitat i dels serveis essencials que ens ofereix, com ara la producció d'aigua neta, la regulació del clima, la pol·linització a l'agricultura o les activitats recreatives. També avalua quines són les amenaces a les quals s'enfronta la naturalesa i les mesures per a protegir-la.

Tot aquest coneixement es recull en informes periòdics als quals centenars de científics i científiques, dels 139 països membres que conformen l’IPBES, hi participen com a autors. En cap cas es realitza una recerca pròpia, sinó que els autors revisen milers de treballs científics que ja s'han publicat sobre el tema.

IPCC i IPBES: dues cares de la mateixa moneda

L’IPBES té un homòleg al camp del canvi climàtic, el conegut com a Grup Intergovernamental d'Experts sobre Canvi Climàtic (IPCC). Tots dos tenen en comú que reuneixen experts i expertes d'arreu el món per arribar a consensos en l’àmbit de la biodiversitat, en el cas de l’IPBES, i en el del canvi climàtic, en el cas de l'IPCC.

A més, les dues organitzacions actuen com assessores independents a les conferències mundials que organitza Nacions Unides, on es decideix el rumb de les polítiques i objectius mediambientals mundials. L'IPCC és l'assessor independent de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (CMNUCC), que organitza la pròxima COP27, que tindrà lloc a Egipte al novembre de 2022. D’una altra banda, l’IPBES assessora el Conveni sobre la Diversitat Biològica (CDB), que organitzarà la COP15 a Montreal (Canadà) al desembre de 2022. El CBD forma part al seu torn del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA). 

L’IPBES assessora 3l Conveni sobre la Diversitat Biològica (CDB), que organitzarà la COP15 a Montreal (Canadà) al desembre de 2022. 

Una de les estratègies més ambicioses en matèria de biodiversitat es va acordar a la COP10, que es va celebrar a la província d'Aichi, el Japó, el 2010. Allà, els 196 països membres del CBD van signar el Pla Estratègic per a la Diversitat Biològica 2011-2020. Aquest pla es dividia en 5 objectius agrupats en 20 fites conegudes com a fites Aichi, la fi de les quals era millorar l'estat de la biodiversitat a través de diverses accions. Les metes havien de complir-se en el 2020, no obstant això, en l'última COP de biodiversitat, la COP14, es va constatar que de tots els indicadors d'Aichi cap es va asolir per complet.

Vuit informes

Els informes d'avaluació que duu a terme l'IPBES poden ser globals, en els quals s'estudia la biodiversitat, els serveis dels ecosistemes i les seves interrelacions a escala mundial; regionals o subregionals, que es focalitzen en àrees geogràfiques concretes i permeten prendre accions a abast més local; temàtics, en els quals s'avalua un tema específic, per exemple, la pol·linització i la producció d'aliments, la degradació i la restauració de la terra; o metodològics, que inclouen els models de predicció disponibles i altres eines per avaluar el present i el futur de la biodiversitat.

Un cop enllestits, els informes es presenten en plenaris anuals. Des de la seva fundació s'han completat un total de vuit informes. A la novena trobada, que se celebra a Bonn des del 3 de juliol fins a l'11 de juliol del 2022, se’n presenten dos de nous ‘Ús sostenible de les espècies silvestres’ i ‘Valors de la natura’.

Lluís Brotons, investigador del CSIC al CREAF, i Alicia Pérez-Porro, coordinadora científica del CREAF, assisteixen com a observadors a la presentació de tots dos informes.

La importància dels pol·linitzadors

El primer informe que va publicar l'IPBES va ser ‘Pol·linitzadors, pol·linització i producció d'aliments’ el 2016. El document subratllava que el declivi que sofreixen les abelles i altres pol·linitzadors posen en perill la producció mundial d'aliments, i incloïa els motius d'aquesta disminució i les possibles solucions. En aquest informe hi va col·laborar com a autor Jordi Bosch, investigador sènior del CREAF.

Futurs escenaris

En 2016 també es va publicar l'informe ‘Hipòtesi i models de biodiversitat i serveis ecosistèmics’ que se centra en l'ús de models predictius per a pronosticar el futur de la biodiversitat i els serveis ecosistèmics sota diversos escenaris probables. Lluís Brotons, investigador del CREAF i professor del CSIC, va ser autor i 'chair' d'aquest informe.

Pensar en global, actuar en local

Dos anys després, el 2018, van publicar quatre informes que posen el focus en regions i subregions d'Àfrica, Amèrica, Àsia-Pacífic i Europa i Àsia Central. A cadascun d'ells s'explica per què és important la diversitat biològica d'aquestes zones, quin és el seu estat, les amenaces i la projecció futura, així com les polítiques i estructures de governança que poden portar cap a un futur més sostenible. Lluís Brotons va participar com a autor de l'informe regional d'Europa i Àsia Central.

Restaurar el sòl 

En 2018 també es va difondre un informe que documenta la degradació que ha sofert la terra, juntament amb les mesures per a restaurar la seva biodiversitat, evitar l'erosió i regenerar l'ecosistema del sòl. 

Perdem biodiversitat a un ritme accelerat

L'últim informe ‘Avaluació global de la diversitat biològica i els serveis dels ecosistemes’ es va presentar en 2019. S'alerta sobre un declivi de biodiversitat sense precedents. En concret, assenyala que un milió d'espècies, dels vuit milions d'espècies animals i vegetals existents, estan amenaçades d'extinció i moltes d'elles poden desaparèixer en unes dècades en cas que no es prenguin mesures urgents i efectives.

Dos nous informes

Els dos nous documents ‘Ús sostenible de les espècies silvestres’ i ‘Valors’, es faran públics dilluns l'11 de juliol de 2022. 

Els dos nous documents ‘Ús sostenible de les espècies silvestres’ i ‘Valors i la valoració de la naturalesa,  es faran públics dilluns 11 de juliol 2022.

El primer compta amb 83 autors de 33 països diferents i la revisió de 6200 treballs científics. Aquest nou informe aglutina propostes per a aturar l'extinció d'espècies.

El segon l'han elaborat 82 expertes i experts de 47 països diferents, que han revisat més de 13.000 treballs científics. S'hi expliquen els valors de la natura i els seus beneficis des de la perspectiva de diferents cultures i col·lectius, que hi poden incloure serveis, com ara la producció d'aigua i aire de qualitat, un mitjà per a conrear aliments o extreure matèries primeres, reservori de CO₂, etc. Però, a banda d'això, la naturalesa com a espai de benestar humà, perquè, què passaria si no poguessis respirar en un bosc? O submergir-te en l'oceà i observar la seva vida? Amb aquest informe es pretén posar precisament el valor de la naturalesa i la seva riquesa al centre de les accions i eleccions polítiques.

El vincle entre el clima i la biodiversitat

Clima i biodiversitat estan profundament connectats i, per tant, els canvis que es produeixen en un afecten l'altre. Per exemple, un ecosistema biodivers i ric té més resiliència enfront del canvi climàtic, de la mateixa manera que un augment de temperatura pot provocar la mort dels coralls. 

Per aquest motiu, l'IPBES juntament amb l'IPCC va organitzar en 2020 un taller conjunt amb 50 dels principals experts i expertes mundials en biodiversitat i clima. L'objectiu era comprendre millor les sinergies i compensacions entre la protecció de la biodiversitat i la mitigació i adaptació al canvi climàtic. Va ser la primera col·laboració entre aquests dos organismes mundials i els resultats els van sintetitzar en aquest informe.

Des del CREAF un exemple de recerca que reconeix i estudia el vincle entre clima i biodiversitat és la que duu a terme Jofre Carnicer, un dels autors de l'últim informe de l'IPCC, investigador del CREAF i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). En particular, la seva recerca se centra en els microclimes o refugis climàtics, espais amb un clima i unes característiques de biodiversitat úniques que els fan més resilients a l'efecte del canvi climàtic.

Un IPBES català

A Catalunya, el nou Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat, emula el format de l'IPBES mundial i està començant a caminar enguany. Aquest espai de col·laboració ja reuneix deu entitats científiques de l'àmbit de la biodiversitat i l'estudi de la naturalesa. Juntes estan treballant amb les administracions claus en gestió del patrimoni natural per aportar-los d'informació científica de referència que serveixi per a millorar les polítiques de conservació. A més, aquest Observatori ja va publicar en 2020 l'informe sobre l'estat de la natura a Catalunya. El Departament d'Acció Climàtica de la Generalitat de Catalunya empeny aquest gran projecte que coordinen els seus dos centres de recerca de referència, el CREAF i el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya, el CTFC.