Què és un bosc urbà?

Des de la ciència i des de l’experiència hi ha una cosa clara en urbanisme: els arbres refresquen les ciutats. Els barris més verds tenen temperatures més suaus, fins i tot als estius, perquè els arbres ofereixen ombra i amb la seva transpiració van enviant aigua a l’atmosfera i li donen frescor i humitat. Per això, davant l’increment de les onades de calor, cada cop són més les veus que apunten que les ciutats del futur han de tenir sí o sí molts arbres. I precisament aquesta és la resposta a què és un bosc urbà: és un conjunt extens d’arbres que trobem a les ciutats. 

Un bosc urbà és un conjunt extens d'arbres, arbustos i herbassars que trobem a les ciutats. Un bosc a la ciutat.

A més de pal·liar l’augment de temperatures i l’efecte illa de calor que es produeix a les ciutats, els boscos urbans també tenen molts altres beneficis. Per exemple, ofereixen espais d’esbarjo en contacte amb la natura, llocs on fer esport i poden allotjar fauna i flora de la ciutat, de manera que hi incrementen la biodiversitat. Així mateix, un bosc urbà és un refugi climàtic, perquè ofereix les condicions ambientals idònies per protegir-nos durant una onada de calor o una sequera. 

Com és un bosc urbà?

Una altra de les grans preguntes al voltant del reverdiment tan necessari de les ciutats és: com és un bosc urbà? A l’hora de dissenyar com ha de ser un bosc urbà i quins elements essencials no hi poden faltar, la nostra investigadora Mariona Ferrandiz considera 10 aspects bàsics que us volem compartir. Ferrandiz és experta en reverdiment de les ciutats, a través de l’arbrat viari, dels boscos urbans i de les reformes dels patis de les escoles. Part d’aquesta tasca l’ha desenvolupat a través del projecte Replantegem, que ha canviat algunes ciutats catalanes com Sabadell i les ha fet més verdes. Agafeu llapis i paper! 

10 recomanacions per fer un bosc urbà

(1) PLANTA ARBRES

• Són grans captadors de CO₂. 
• Proporcionen ombra, la qual cosa ajuda a reduir la temperatura a l'estiu. 
• Són hàbitats per a moltes espècies d'aus i altres animals. 
• Redueixen el soroll ambiental en les àrees urbanes. 
• Milloren la qualitat de l'aire, perquè filtren les partícules per les fulles. 

(2) PLANTA ARBUSTS

• Proporcionen refugi i aliment per a una varietat d'espècies animals, incloent insectes, ocells i petits mamífers. 
• Afegeixen diversitat vegetal, la qual cosa és important per a la resiliència ecològica. 
• Poden servir com a barreres naturals per a delimitar espais i crear zones de privacitat.

(3) DEIXA CRÉIXER LES HERBES I QUE FORMIN HERBASSARS

• Les plantes herbàcies ajuden en el reciclatge de nutrients del sòl, millorant la seva qualitat. 
• Fomenten la diversitat biològica a nivell del sòl, incloent insectes pol·linitzadors i altres invertebrats. 
• Redueixen l'erosió i l'evaporació d'aigua en cobrir el sòl amb vegetació baixa. 
• Proporcionen bellesa estètica i espais per a activitats recreatives, com caminar o córrer. 

(4) REDUEIX, SEMPRE QUE PUGUIS, LA FREQÜÈNCIA DE SEGA

• Menys sega permet que les plantes creixin més altes i florides, proporcionant hàbitats i aliments per a una varietat d'espècies d'insectes. 
• Permetre que les plantes completin els seus cicles de vida ajuda a promoure una major diversitat vegetal, incloent espècies de plantes silvestres que poden no tenir l'oportunitat de florir i reproduir-se amb freqüents segues. 
• Un herbassar més natural pot oferir un paisatge més atractiu i divers, amb una varietat de plantes florides i una aparença més natural i silvestre. 

(5) DEIXA SÒL NU, EN COMPTES D'ASFALT O DE PANOTS.

• Millora la infiltració d'aigua. 
• Redueix l'efecte illa de calor urbana. 
• Manté espais disponibles per a la fauna urbana i pot contribuir a la creació de corredors verds que connecten diferents hàbitats. 

(6) POSA ALGUN ELEMENT D'AIGUA I DEIXA QUE HI HAGI BASSALS

• Els medis aquàtics urbans proporcionen hàbitats per a una àmplia varietat d'espècies vegetals i animals, incloent peixos, ocells, amfibis, insectes i plantes aquàtiques. Aquesta biodiversitat contribueix a la salut de l'ecosistema urbà. Per ex., les orenetes fan servir el fang dels bassals per construir el seu niu. 
• La presència d'aigua en els paisatges urbans millora l'estètica de l'entorn, augmentant el benestar i la qualitat de vida dels residents. 
• Els cossos d'aigua poden ajudar a reduir les temperatures extremes a les zones urbanes, proporcionant un efecte de refrescament durant els mesos d'estiu. 

(7) DEIXA FUSTA MORTA GRAN EN ABUNDÀNCIA.

• En deixar fusta morta, es crea un microhàbitat que afavoreix la diversitat biològica, en particular la d'espècies saproxíliques (aquelles que depenen de la fusta morta). 
• La fusta morta és descomposta per fongs, bacteris i altres organismes, contribuint al cicle de nutrients.  
• La fusta morta ajuda a retenir la humitat en el sòl, creant un microclima més humit que pot ser beneficiós per a moltes plantes i animals, especialment en períodes de sequera.  
• Deixar fusta morta als boscos urbans pot servir com a eina educativa per a la conscienciació ambiental, ajudant els ciutadans a entendre la importància dels processos naturals i la biodiversitat. 

(8) LIMITA LA RECOLLIDA DE FULLARACA

Normalment es tracta la fullaraca com si fos un residu, quan en realitat és un recurs molt important per la conservació del sòl i la biodiversitat. Enlloc d’embrutar, la fullaraca crea una capa on s’hi desenvolupa la fauna edàfica, que millora la qualitat del sòl i, alhora, també és font d’alimentació de moltes espècies d’interès com els ocells  insectívors, rèptils i mamífers com els eriçons. 

Tenint en compte aquesta importància de la fullaraca en el sòl, és recomanable que en algunes zones no es retiri. 

(9) CREA ESPAIS RESERVATS PER LA BIODIVERSITAT

Els boscos urbans son zones molt freqüentades per la ciutadania, fet que provoca que hi hagi pocs espais tranquils per la biodiversitat. Per això, d’una banda es recomana crear alguns espais sense presència de gossos, perquè una gran afluència d’aquests pot modificar l’estructura i característiques químiques del sòl a través de les excrecions i orins, que el nitrifiquen. 

I, d’altra banda, també es recomana que hi hagi alguns espais inaccessibles a les persones: de forma semblant als gossos, en ocasions podem originar molèsties a la fauna, alterar l’estructura del sòl i malmetre la flora a través de trepitjades. A aquestes problemàtiques cal afegir l'abocament de brossa i la potencial destrucció de dispositius per a millorar la biodiversitat, com caixes nius o hotels d’insectes, mitjançant actes vandàlics. 

(10) MANTINGUES L'ESTRUCTURA DE TRES ESTRATS

En el moment de dissenyar el bosc urbà cal considerar els tres elements a plantar que hem comentat -arbres, arbusts i herbassars- i intentar mantenir-los en gran part del bosc. La diversitat d'estrats vegetals fa que l'ecosistema sigui més resilient als canvis i a les plagues, ja que hi ha una major varietat d'espècies que poden adaptar-se a diferents condicions.  

A més, les diferents capes vegetals ajuden a mantenir la humitat del sòl i redueixen la velocitat de l'escorrentia de l'aigua de pluja, així que la recàrrega dels aqüífers és millor i ofereixen més prevenció d'inundacions.  

El bosc urbà del campus UAB

La plaça del Coneixement de la UAB està en obres per convertir-se en un refugi urbà. El pas final el donarà aquesta tardor amb una plantada d’arbres en col·laboració amb el projecte europeu Erasmus Plus Uforest, en el qual també participem nosaltres. En aquesta fase de reverdiment comptaran amb la ciutadania i la comunitat universitària, que podran adoptar un arbre en l’agència wow Nature.