Què és un refugi climàtic?

Un refugi climàtic és una zona natural o urbana que ofereix unes condicions ambientals benignes per protegir-se d'un context desfavorable, com ara massa calor, escassetat d’aigua, poc accés a un hàbitat adequat, etc. Podem trobar refugis climàtics a un parc, un passeig o una rambla amb arbrat i zona de fonts o amb accés a aigua natural, com poden ser un riu o una platja. Les condicions de cada refugi climàtic determinen si beneficien més a una espècie o a una altra –inclosa la humana– depenent de les necessitats de cadascuna. 

A través de l’aliança Magnet entre el CREAF i l’Escola J. M. Peramàs de Mataró, quatre voluntaris del CREAF, la Mireia Banqué, el Josep Barba, la Florencia Florido i l’Albert Vilà, han preparat una guia didàctica perquè els alumnes de 5è d’aquesta escola descobreixin si els parcs de la seva ciutat poden actuar com a refugis climàtics. Durant una sortida de camp, els i les petites investigadores han descobert indrets de Mataró que afavoreixen la mitigació de l’impacte del canvi climàtic i han observat que un refugi climàtic bàsic ha de tenir arbres i aigua. 

Qualsevol zona arbrada amb punts d’aigua permanents pot actuar com a refugi climàtic. Això s’ha vist molt aquest estiu, amb múltiples onades de calor que s’han estès durant més de tres mesos.

JOSEP BARBA, investigador del CREAF

Per mesurar la qualitat d’un possible refugi climàtic, es fan servir aquests indicadors: 

• Percentatge d’ombres naturals d’arbres i arbustos.
• Percentatge de superfície natural.
• Fonts d’aigua potable per a les persones i punts d’aigua pels animals, com ara basses o estanys. 
• Diverses elevacions i orientacions que formen muntanyetes, petites valls, microhàbitats, entre d'altres, afavoreix que hi hagi microhàbitats, que poden actuar com a refugis climàtics. 
• Tipus de vegetació: les espècies de fulla caduca ofereixen sol a l’hivern i ombra a l’estiu. Les de fulles més amples fan ombres més denses. Les autòctones tenen requeriments més adaptats al clima mediterrani i això permet estalviar aigua, ja que no s’han de regar de forma regular o abundant. 
• Hàbitat, descans i amagatalls per dormir i reposar amb tranquil·litat, amagar-se dels depredadors, etc. 
• Interacció entre animals domèstics i salvatges: un dels grans problemes per les espècies salvatges als parcs urbans és la interacció amb animals de companyia, com gossos deslligats o colònies de gats. 

Els investigadors Albert Vilà i Josep Barba coincideixen a dir que hi ha diferències entre refugis climàtics a les ciutats i a la natura. Vilà afirma que la natura és heterogènia i hi pots trobar una gran diversitat de microambients que poden actuar com a refugis, a diferència de les ciutats. Per la seva banda, Barba ens explica que els refugis climàtics a la natura poden tenir una connectivitat amb altres ecosistemes naturals que els poden fer molt més accessibles, mentre que un refugi climàtic en ciutats pot estar molt més aïllat. Aquest seria un filtre molt important sobre quines espècies poden aprofitar-lo, com demostra un estudi de l'investigador Jofre Carnicer sobre la supervivència de les papallones a La Fageda d’en Jordà.  

En el cas de les àrees urbanes, l’efecte illa de calor (UHI, per les seves sigles en anglès) és especialment preocupant, ja que augmenta el risc de patir cops de calor, tant en humans com en altres animals i plantes. Per això, hi ha projectes per introduir refugis climàtics a les ciutats amb boscos urbans, com ara Uforest o Clearing House, o per omplir de natura els patis de les escoles amb Transformem els patis. 

Qui es beneficia dels refugis climàtics? 

Totes les espècies, inclosa la humana, poden beneficiar-se'n, ja que les necessitats de les persones i d’altres espècies d’animals i plantes són molt semblants: refrescar-se a l’estiu, escalfar-se a l’hivern, descansar i dormir, alimentar-se i hidratar-se.  

Per exemple, a Catalunya hi ha moltes espècies arbòries que només es troben en fondalades de valls i canals, com és el cas dels teixos a les canals de Montserrat. Al CREAF estudiem les poblacions de teixos d’aquest massís sec i calorós que, tot i les condicions, amaga refugis amb condicions d’humitat i temperatura adients dins les canals de la cara nord de la muntanya. En el cas dels humans hi ha determinats grups que poden obtenir un benefici més gran dels refugis climàtics, com ara les persones grans o les poblacions que viuen en climes més extrems, entre d’altres. 

Les poblacions situades als límits climàtics de la distribució de l’espècie, com és el cas d’algunes poblacions de faig o teix a la península Ibèrica, existeixen perquè precisament hi ha refugis que els permeten sobreviure en ambients regionals que son desfavorables per l’espècie.

ALBERT VILÀ, investigador del CREAF

Amb el canvi global els refugis prenen cada cop més importància, ja que la Terra pateix les conseqüències de les activitats humanes: la industrialització, la contaminació de l’aire i de l’aigua, la desforestació, l’agricultura intensiva, el desplaçament d’espècies, entre d'altres. Una de les conseqüències més importants és l’escalfament del clima de la Terra, que comporta un augment de la temperatura i d’episodis climàtics extrems. Al Mediterrani, per exemple, esperem episodis de sequera, onades de calor i pluges torrencials més intensos i més freqüents. Aquests canvis en el clima poden tenir un efecte molt negatiu per a les plantes, animals i persones i, per això, els refugis climàtics ofereixen unes condicions ambientals que permeten als humans i a altres espècies pal·liar els efectes adversos del canvi climàtic.  

Aquest article s’ha escrit amb la col·laboració de l’Albert Vilà, el Josep Barba i la Mireia Banqué.