Per què la Llei de restauració de la natura pot arribar a capgirar la relació entre medi ambient i societat

Europa aprova la primera Llei de restauració de la natura (LRN) en els 70 anys d’història de la Unió Europea, un text amb importants aspiracions, que posa sobre la taula un autèntic canvi de paradigma pel que fa a restauració ecològica. Diverses veus científiques del CREAF implicades en restauració d’ecosistemes terrestres i en informar polítiques públiques valoren molt positivament aquesta Llei, en destaquen l’oportunitat i la urgència, si bé mostren certa cautela sobre la seva evolució. Les properes passes ara són que els 27 Estats membres de la UE elaborin el seu propi pla d’acció i implementació, per assolir l’horitzó d’haver restaurat el 20% d’ecosistemes terrestres i marins degradats l’any 2030, el 60% l’any 2040 i el 90% l’any 2050.

La ciència de la restauració del sòl

Què en diu la recerca especialitzada en restauració ecològica dels sòls degradats?

"El sol fet d'aplicar la Llei de restauració de la natura és un canvi de paradigma en la restauració ecològica que impactarà, fins i tot, en la relació entre natura i societat"

En paraules del grup de recerca del CREAF especialitzat en restauració de sòls i integrat per Vicenç Carabassa Closa, Xavier Domene Casadesús i Sara Marañón Jiméne, la Llei és ambiciosa i “el sol fet d’aplicar-la a és un canvi de paradigma en la restauració ecològica que impactarà, fins i tot, en la relació entre la natura i la societat”. I aprofundeixen en la idea que “per assolir aquest nou escenari calen canvis profunds i estructurals en la societat que, d'altra banda, són totalment necessaris per afrontar la crisi climàtica i global que vivim i que afecta especialment la salut dels nostres sòls”.

Altres aspectes que el grup de recerca valora sobre la Llei:

Cal un increment molt important del pressupost destinat a restaurar espais degradats per assolir els ambiciosos objectius de la Llei, tant per part dels Estats, com de la pròpia Comissió Europea i les empreses privades responsables de la degradació.

"La Llei estableix l'obligatorietat de fixar un sistema de seguiment de la qualitat dels sòls, en la línia amb la proposta de la Directiva de monitorització del sòl. Ens sembla imprescindible per garantir l'èxit dels projectes de restauració"

SARA MARAÑÓN JIMÉNEZ, investigadora del grup de recuperació de sòls del CREAF

Mantenir zones ja recuperades, una novetat

És important l'obligació que fixa la llei sobre mantenir les zones restaurades. Aquest ha sigut un dels punts febles dels projectes de restauració executats fins avui, que sovint no contemplen un seguiment i manteniment a mig termini, la qual cosa deriva en que es deteriorin molts espais restaurats. També és rellevant traslladar aquesta obligació fora d’espais protegits.

A més, la Llei estableix l'obligatorietat de fixar un sistema de seguiment de la qualitat dels sòls, en la línia amb la proposta de la Directiva de monitorització del sòl. Ens sembla imprescindible per garantir l'èxit dels projectes de restauració.

És essencial l'obligació que estableix la Llei d'incrementar les reserves de carboni orgànic en sòls minerals de terres de cultiu, per impulsar l'agricultura regenerativa i la fertilització orgànica,

L'obligació d'incrementar les reserves de carboni orgànic en sòls minerals de terres de cultiu, per impulsar l'agricultura regenerativa i la fertilització orgànica, també és essencial. Aquest increment també es fixa de manera indirecta en sòls forestals, per millorar la gestió dels boscos. I és especialment rellevant en projectes de restauració de sòls altament degradats, que es pot fer mitjançant tecnosols que incorporin esmenes orgàniques.

La veu científica sobre la biodiversitat

Quin és el pols de la ciència orientada a preservar la biodiversitat?

La veu del CREAF especialitzada en biodiversitat i també implicada en informar l’elaboració de polítiques públiques la integren, entre d'altres, els investigadors Lluís Brotons, Sergi Herrando Vila i Daniel Villero Pi. La clara voluntat de la Comissió Europea d’aturar i invertir la pèrdua de biodiversitat és el primer que destaquen sobre la Llei de restauració de la natura. Ressalten que per restaurar la natura a Europa cal una perspectiva a llarg termini i que La Unió es posiciona amb aquesta llei amb uns calendaris amb objectius concrets que també han de contribuir als objectius globals de conservació de la biodiversitat.

Per restaurar la natura cal una perspectiva a llarg termini i Europa no es pot permetre més retards donada l'actual crisi mundial.

Seguiment i indicadors

Alguns dels indicadors de la llei que destaquem són els de la superfície d’hàbitats restaurats i l’Índex de Papallones a les Pastures, que ja estan desenvolupats o són de fàcil implantació, com ara el seguiment de papallones CBMS a Catalunya, o els de recuperació forestal, pel qual encara caldria estandarditzar alguns paràmetres. Pel que fa als ecosistemes marins, la LRN apunta que cal definir indicadors de referència per afavorir la seva aplicació. En tot cas, la Llei obliga als Estats membres a fer el seguiment i produir aquests indicadors.

"Destaquem els indicadors de la superfície d'hàbitats restaurats i l'Índex de Papallones a les Pastures, que ja estan desenvolupats o són de fàcil implantació. I els de recuperació forestal, pel qual encara caldria estandarditzar alguns paràmetres"

SERGI HERRANDO VILA, investigador especialitzat en biodiversitat del CREAF

Un dels elements innovadors, estretament vinculat amb els indicadors, és que la nova norma adopta objectius concrets. A mode d’exemple, estipula la necessitat d‘incrementar un 10% els valors de l’indicador d’ocells agrícoles el 2030 en aquells Estats membres que tinguin poblacions d’aquestes espècies amb valors clarament inferiors als d’anys anteriors, o que les àrees urbanes no poden perdre espais verds a escala nacional.

La valoració de la ciència dels boscos i el canvi climàtic

Quina valoració en fa la ciència centrada en ecosistemes forestals?

“La Llei de restauració de la natura que s’ha aprovat constata la necessitat d’actuar en tots els ecosistemes, no només terrestres, donada la degradació a la que estem portant la Biosfera”, apunta l’investigador del CREAF Santiago Sabaté Jorba. Alhora, insisteix en fins a quin punt és “molt rellevant” haver-la aprovat i en que prendre consciència que la restauració necessita temps.

"La Llei que s’ha aprovat constata la necessitat d’actuar en tots els ecosistemes, no només terrestres, donada la degradació a la que estem portant la Biosfera"

SANTIAGO SABATÉ JORBA, investigador especialitzat en ecosistemes forestals del CREAF

Col·laboració

El fet que es faciliti la participació de diferents actors per guanyar efectivitat en implementar la Llei és un altre aspecte que destaca Sabaté. “Per això, a la pràctica s’haurà de veure com avança l’aplicació. L’economia encara utilitza els recursos en un món finit com si fos infinit i per això no coincideix amb el que necessita la Biosfera,... si volem que sigui agradable habitar-la”. 

A la pràctica s'haurà de veure com avança l'aplicació de la Llei. L'economia encara utilitza els recursos en un món finit com si fos infinit i per això no coincideix amb el que necessita la Biosfera.

Un primer pas

“La Llei serveix per posar el fil a l’agulla. En el context en que ens trobem, encara en transició climàtica, amb un clima que està canviant ràpidament i on el problema de degradació dels ecosistemes és evident, cal disposar d’un marc de referència per posar topalls a la degradació. La llei hauria d’ajudar en aquesta direcció. Hem de veure com s’aplica i com es fa efectiva”.

Des de la diplomàcia científica

Què opina la veu científica que dona suport i informa l’elaboració de polítiques públiques?

Pensar a llarg termini, garantir un futur més enllà de les properes eleccions i entendre que la natura té uns altres tempos. Aquestes són les claus d’Alicia Pérez-Porro, coordinadora científica del CREAF i especialista en diplomàcia científica, en valorar a primer cop d’ull la Llei de restauració de la natura.

Pensar en gran

La Llei “en proposa deixar enrere les polítiques de curt termini, no només per restaurar el 20% dels ecosistemes i hàbitats el 2030, sinó també per disposar d’una normativa que promogui polítiques complementàries als objectius, per fer front als efectes negatius del canvi climàtic”, apunta Pérez-Porro.

"La ciència ha informat àmpliament la Llei de restauració de la natura des dels primers esborranys i també està recolzada per l'activisme científic"

ALICIA PÉREZ-PORRO, coordinadora científica i especialista en diplomàcia científica del CREAF

La ciència i la Llei de restauració de la natura

Un dels eixos per a Alicia Pérez-Porro és que la recent aprovada normativa “està àmpliament informada per la ciència, des que va començar com un esborrany, i també està recolzada per l'activisme científic”. I apunta que “els científics i les científiques estem sortint dels nostres laboratoris i ens estem mullant i aportant el nostre suport”.

Compromisos globals

“També és necessària per poder complir objectius internacionals, com ara el Global Biodiversity Framework (GBF)”, recorda la coordinadora científica del CREAF. I afegeix que “pensar a llarg termini sempre és un canvi de paradigma, especialment perquè els cicles polítics son curts, i aquí és on sempre radica la dificultat. Però realment estem en un punt on ja tenim a sobre els efectes de la crisi ambiental múltiple i hem de poder garantir un futur que va més enllà de les properes eleccions, perquè la natura té uns altres tempos”.