Els jardins de Babilònia, considerats una de las set meravelles del Món Antic, haurien estat fruit d’una elucubració romàntica. Tot i que podríen no haver existit mai -mancant evidències arqueològiques que provin el contrari- són font d’inspiració per a projectes innovadors de reverdiment urbà, com ara el Bosco Verticale de Milà. A més, ens serveixen d’excusa per preguntar-nos quines necessitats haurien motivat la creació d’aquestes mítiques solucions basades en la natura i com s’haurien abordat els reptes de la seva gestió: D’on traurien l’aigua per la irrigació? Quins serveis ecosistèmics afavoririen? Haurien contribuït a l'economia local? Com bregarien amb les espècies invasores? Quines percepcions tindria la societat? Serien un privilegi accessible a uns pocs? Tota la ciutadania hauria estat implicada en la seva cura? 

‘Unlocking the Potential of Urban Forests: Developing a Local Urban Forestry Action Plan’ és el tercer i últim informe publicat per Uforest, un projecte Erasmus+ que esgrimeix la bandera de la innovació per crear ciutats sanes i resilients a través dels boscos urbans. Després de descobrir quines són les necessitats formatives en silvicultura urbana i els reptes socioambientals d’omplir les ciutats d’arbres, Uforest culmina la seva recerca amb una guia pràctica especialment útil per a decisors polítics i gestors de governs municipals que explora, amb una visió holística, temes com: 

• Els beneficis socials, ambientals i econòmics dels boscos urbans. 
• Integrar la planificació, la governança i la gestió a llarg termini. 
• Vincular diversos sectors de gestió, como la salut, l’equitat social o l’acció climàtica. 
• La comunicació amb diversos grups socials. 

Projectar un ‘jardí babilònic’ contemporani 

Amb contribucions de la investigadora del CREAF Corina Basnou, la guia proposa planificar, dissenyar, implementar i mantenir boscos urbans en set passos:  

1. Diagnosticar les necessitats socials per grups d'interès 
2. Cartografiar els espais verds urbans i peri-urbans 
3. Definir els principis i objectius segons les necessitats socials i les condicions existents 
4. Desenvolupar el pla d’acció 
5. Implementació 
6. Control i avaluació 
7. Comunicació 

I tot això, qui ho paga?

Un capítol dedicat a la relació cost-benefici dels boscos urbans desgrana els conceptes relatius a la plantació i manteniment d’arbres, la gestió general i les infraestructures d’accés públic: des d’acords per al ús del terreny, passant per la gestió del projecte fins les campanyes de divulgació.  

La perspectiva multidimensional dels projectes de silvicultura urbana -social, cultural, ecològica, econòmica- afavoreix la diversificació de fonts i formes de finançament, com compartir pressupostos de diversos departaments administratius, activitats de filantropia, voluntariat o la participació d’organitzacions no governamentals.  

Com a valor afegit, exemplifica amb tres casos l’efecte multiplicador de la inversió en boscos urbans en quan a estalvi energètic, reducció de l'escorrentia de tempestes, millora de la salut general i mental, entre d’altres beneficis.