Un bosc urbà entre bastidors: els set passos d’Uforest per ampliar el verd de les ciutats 

Els jardins de Babilònia, considerats una de las set meravelles del Món Antic, haurien estat fruit d’una elucubració romàntica. Tot i que podríen no haver existit mai -mancant evidències arqueològiques que provin el contrari- són font d’inspiració per a projectes innovadors de reverdiment urbà, com ara el Bosco Verticale de Milà. A més, ens serveixen d’excusa per preguntar-nos quines necessitats haurien motivat la creació d’aquestes mítiques solucions basades en la natura i com s’haurien abordat els reptes de la seva gestió: D’on traurien l’aigua per la irrigació? Quins serveis ecosistèmics afavoririen? Haurien contribuït a l'economia local? Com bregarien amb les espècies invasores? Quines percepcions tindria la societat? Serien un privilegi accessible a uns pocs? Tota la ciutadania hauria estat implicada en la seva cura? 

‘Unlocking the Potential of Urban Forests: Developing a Local Urban Forestry Action Plan’ és el tercer i últim informe publicat per Uforest, un projecte Erasmus+ que esgrimeix la bandera de la innovació per crear ciutats sanes i resilients a través dels boscos urbans. Després de descobrir quines són les necessitats formatives en silvicultura urbana i els reptes socioambientals d’omplir les ciutats d’arbres, Uforest culmina la seva recerca amb una guia pràctica especialment útil per a decisors polítics i gestors de governs municipals que explora, amb una visió holística, temes com: 

• Els beneficis socials, ambientals i econòmics dels boscos urbans. 
• Integrar la planificació, la governança i la gestió a llarg termini. 
• Vincular diversos sectors de gestió, como la salut, l’equitat social o l’acció climàtica. 
• La comunicació amb diversos grups socials. 

Projectar un ‘jardí babilònic’ contemporani 

Amb contribucions de la investigadora del CREAF Corina Basnou, la guia proposa planificar, dissenyar, implementar i mantenir boscos urbans en set passos:  

1. Diagnosticar les necessitats socials per grups d'interès 
2. Cartografiar els espais verds urbans i peri-urbans 
3. Definir els principis i objectius segons les necessitats socials i les condicions existents 
4. Desenvolupar el pla d’acció 
5. Implementació 
6. Control i avaluació 
7. Comunicació 

I tot això, qui ho paga?

Un capítol dedicat a la relació cost-benefici dels boscos urbans desgrana els conceptes relatius a la plantació i manteniment d’arbres, la gestió general i les infraestructures d’accés públic: des d’acords per al ús del terreny, passant per la gestió del projecte fins les campanyes de divulgació.  

La perspectiva multidimensional dels projectes de silvicultura urbana -social, cultural, ecològica, econòmica- afavoreix la diversificació de fonts i formes de finançament, com compartir pressupostos de diversos departaments administratius, activitats de filantropia, voluntariat o la participació d’organitzacions no governamentals.  

Com a valor afegit, exemplifica amb tres casos l’efecte multiplicador de la inversió en boscos urbans en quan a estalvi energètic, reducció de l'escorrentia de tempestes, millora de la salut general i mental, entre d’altres beneficis.