Veritats i mentides sobre la sequera i l’ús de l’aigua

La societat espanyola pensa que la tecnologia ens pot solucionar la crisi de l'aigua a Espanya, o que l'aigua que no es fa servir i arriba al mar és un malbaratament.

Si sortim al carrer i preguntem a la ciutadania què en pensa de l'actual sequera, quines creieu que seran les respostes? Assenyalaran el malbaratament que fem de l'aigua? Parlaran del canvi climàtic? O potser es queixaran que falten embassaments i grans infraestructures? Per sort, no cal elucubrar sobre aquestes respostes, perquè l'Observatorio Ciudadano de la Sequía ja ha fet aquesta tasca i presenta els resultats en el recent ‘Informe de resultados de la encuesta sobre el agua y la sequía’.

En aquest informe es revela que la societat espanyola pensa que la tecnologia ens pot solucionar la crisi de l'aigua a Espanya, o que l'aigua que no es fa servir i arriba al mar és un malbaratament. Així mateix, malgrat que la gran majoria de persones encerten en esmentar l'agricultura intensiva com un dels sectors que consumeix més aigua, pensen que els regadius representen només un 50% d'aquesta demanda, quan en realitat és el 80%.. Analitzem pas a pas amb les nostres expertes quins resultats són certs i quins cauen encara en mites climàtics i tecnooptimistes.

Salvades per la tecnologia?

"Els nostres aqüífers estan al límit i també estan en risc de degradar-se, comprometent encara més la situació d'escassetat”, explica Annelies Broekman. 

Que tenim un problema amb l’aigua és una evidència científica i social; gairebé el 60% de les persones enquestades pensen que no tenim prou aigua i que no es pot augmentar el consum –sobretot aquelles que han patit una sequera intensa darrerament–. No obstant això, la població continua creixent i cada cop és més demandant. Què fem aleshores per assegurar el subministrament a llarg termini? La meitat de les persones (55%) pensen que una opció és aprofitar més els aqüífers i que les mesures de gestió més importants són reutilitzar les aigües residuals i aprofitar l’aigua del mar (aigües no convencionals). Sobre això, la nostra investigadora Annelies Broekman adverteix que “cal anar amb compte amb aquestes visions, perquè hi ha el risc de crear falses expectatives”.

En primer lloc, la realitat és que"els nostres aqüífers estan al límit i també estan en risc de degradar-se, comprometent encara més la situació d'escassetat." De fet, si ho comparem a nivell europeu, Espanya és el tercer estat amb més explotació de les reserves d'aigua –en proporció a la que tenim disponible– per darrere de Xipre i Grècia. I dins de l’estat espanyol, el Segura, el Júcar i el Guadiana s'emporten el palmell. Per posar alguns exemples, a Catalunya l’aqüífer Carme-Capellades des del 2016 està tenint mínims històrics del volum d’aigua i s’hi han declarat restriccions recurrentment. Un altre cas conegut és el de Doñana, que està esgotant els aqüífers i, com que tenen poca quantitat d'aigua, es concentren més nitrats i arriba a uns nivells perillosos per a la població.

En segon lloc, si la idea d'explotar més els aqüífers no és vàlida, tampoc no ho és la de solucionar-ho amb tecnologia.

“Les dessaladores per aprofitar l'aigua del mar són infraestructures que encareixen molt l'aigua, tant pel cost energètic com per l'impacte ambiental que tenen. És comú l'abocament de salmorres al mar a les zones properes a aquestes instal·lacions. Per suposat, són un suport per a moments puntuals, però no la solució a la crisi de l'aigua que tenim”.

ANNELIES BROEKMAN, investigadora del CREAF.

D'altra banda, quan parlem de reutilitzar aigües residuals “oblidem que tenen moltes limitacions perquè la depuració és molt costosa energèticament i econòmicament. Perquè la qualitat sigui bona per al regadiu cal depurar-la al màxim, cosa que moltes vegades no compensa”, ens explica la nostra experta. La clau és organitzar els usos de l'aigua a la baixa i restaurar i protegir totes les masses d'aigua d'una conca per assegurar la salut dels ecosistemes i la disponibilitat per a usos humans. Malauradament, ara mateix estem molt lluny de saber gestionar aquest equilibri.

L’aigua que no consumim no es perd

Al final, el problema de base és que tendim a pensar que cal aprofitar cada gota d'aigua sigui com sigui abans que arribi al mar. Al mateix informe de l'Observatori de la Sequera, el 47% de les persones enquestades recolza aquest pensament i defensa que “l'aigua que no és consumida es perd i no té utilitat”.

“Aquest mite fa molts anys que ha percolat a la societat i suggereix que, en general, la població emfatitza en el valor productiu de l'aigua, però ignora que també el valor productiu depèn de la salut del sistema hidrològic i dels ecosistemes vinculats.”

ANABEL SÁNCHEZ, responsable de impacto social de la ciencia en el CREAF

És important recordar que l'arribada de l'aigua dels rius i els aqüífers al mar és elemental per al bon funcionament de tot l'ecosistema i també de l'activitat humana relacionada. Quan falla l´arribada d´aigües continentals al mar implica que ens quedem sense platges, perdem vida al mar perquè es queda sense nutrients, inclosos alguns dels peixos que consumim, i canviïn les condicions de temperatura i salinitat del mar.

Segons Broekman, “l'aigua dolça transporta nutrients, que són fonamentals perquè es mantinguin les poblacions de peixos i sediments, que es distribueixen al llarg de la costa i són la raó que tinguem platges. Gran exemple d'aquest fenomen és el Delta de l'Ebre, que està desapareixent per la manca de sediments que queden retinguts als nombrosos embassaments a la conca”.

El regadiu, el major consumidor

Només un 7% de les persones enquestades encerten en indicar que es destina al reg de cultius al voltant del 80% de l'aigua disponible

Un darrer punt d’interès de l’informe és qui gasta més aigua. L'enquesta fa una separació per sectors, en la qual la majoria de població apunta que són l'agricultura i la indústria els consumidors més grans. Tot i que això és cert, ja que l'agricultura intensiva és la més demandant d'aigua, des de l'Observatori indiquen que sorprenen les xifres, perquè “només un 7% de les persones enquestades encerten en indicar que es destina al reg de cultius al voltant del 80% de l'aigua disponible”. La majoria de persones creuen que el consum d'aigua per part de l'agricultura se situa al voltant del 50% del total, un 30% menys de la realitat.

No obstant això, també cal tenir present que no tots els tipus d'agricultura estan dins aquest mateix sac de sobreconsum. Sánchez i Broekman ho posen de relleu: “la majoria d'aquesta aigua consumida està vinculada a l'agroindústria més intensiva, mentre que els models d'explotació menys intensius tenen demandes més reduïdes. És molt important que la societat tingui aquesta informació i sigui conscient de com influeix el nostre model de consum d'aliments en el consum d'aigua. A més, no oblidem que això també té implicacions per mantenir un món rural viu i uns ecosistemes de qualitat.”

Finalment, més de la meitat de les persones considera que la superfície dedicada a regadiu ha disminuït en els darrers deu anys. Això és una altra premissa falsa, ja que "precisament l’extensió dels cultius de regadiu es troba a l’arrel de l´estrès hídric que pateix el territori ara mateix", adverteixen les expertes de l’Observatorio. No obstant, hi ha esperances. Segons explica Annelies Broekman, "hi ha sistemes agrícoles amb menys empremta hídrica, com és el cas de l'agricultura regenerativa o la ramaderia extensiva, i que no perjudiquen ni les masses d'aigua ni els agricultors i les agricultures".