CREAF

Els episodis de mortalitat d’arbres associats a esdeveniments climàtics extrems tenen profundes implicacions demogràfiques i, en alguns casos, resultaran en canvis en la distribució d’espècies forestals en períodes de temps relativament curts.

Com a resultat, es produiran modificacions en l’estructura i el funcionament dels ecosistemes, així com en els serveis que aquests proveeixen a la societat.

Si volem predir aquests canvis, necessitem entendre els factors que determinen la vulnerabilitat de les diferents espècies a canvis en les condicions ambientals.

S’han proposat tres mecanismes fisiològics diferents per explicar la mortalitat d’arbres a causa de la sequera: fallida hidràulica (HFH), inanició per falta de carboni (CSH), i disfunció del transport floemàtic (PIH).

Mentre que existeix suport convincent per la hipòtesi HFH per algunes espècies, les evidències en favor de la CSH són molt menys clares, y la validesa d’aquesta hipòtesi ha estat qüestionada recentment. La PIH és una nova hipòtesi que es desenvolupa en aquesta proposta.

El nostre principal objectiu és testar les tres hipòtesis anteriors i caracteritzar les combinacions d’espècies i condicions ambientals sota les quals és més probable cadascuna d’elles.

Per fer-ho proposem combinar tres aproximacions diferents: estudis observacionals i manipulacions experimentals en condicions de camp en poblacions que actualment estan patint mortalitat induïda per sequera, estudis detallats a l’hivernacle sota condicions més controlades, i una modelització realista del transport al floema dels arbres que incorpori les interaccions amb el xilema.