El bosc mediterrani pateix una manca de gestió deguda a les seves particularitats: baixa productivitat, poca rendibilitat econòmica del seu aprofitament, falta d’incentius, inexistència d'indústria de la fusta i tipus de propietat, entre d'altres. Aquesta situació afecta la seva biodiversitat i als serveis ecosistèmics que proporciona. Per això, des de la ciència se'n reclama una gestió orientada a garantir reptes com ara la seva supervivència, resiliència i adaptació al canvi climàtic.

Si avui pugéssim a la màquina del temps imaginada per H.G. Wells, podríem, per exemple, tornar al segle XIX per testimoniar les albors de la ciència moderna. En aquell moment, els límits entre ciència i societat no eren tan quirúrgics com els d’avui, sinó que els interessos i necessitats públiques exercien una poderosa influència sobre la recerca científica.