Les mesures d'adaptació que es prenen arreu del món no redueixen el risc que comporta el canvi climàtic per a la humanitat
L'estudi 'A systematic global stocktake of evidence on human adaptation to climate change' publicat a la revista Nature Communications desvetlla que les mesures que es prenen són fragmentades, locals i no transformadores. El CREAF fa una crida per proposar mesures més integradores, coordinades i capaces de reduir el risc que suposa el canvi climàtic per a les persones.
Els colors de tardor s'han fet esperar
La tardor d'enguany va diversos dies endarrerida a Catalunya respecte la de l'any passat, però durant els propers dies gaudirem del màxim cromàtic a la majoria de fagedes. El projecte de ciència ciutadana RitmeNatura invita a tothom a enviar fotografies i observacions de la tardor a iNaturalist per a la seva innovadora nova campanya: FenoTwin.
El CREAF et convida a experimentar amb la natura dintre i fora de l’aula
A un webinar per a docents d’educació infantil, primària i primer cicle de l’ESO, el CREAF, l’Ajuntament de Barcelona i BOS+ presentaran tres iniciatives innovadores que volen reconnectar els nens i les nenes amb la naturalesa des de l’escola.
Nou llibre de Josep Vigo: Geografia particular. Llocs, paisatges ... mirades
Pels naturalistes, i amants de la natura en general, és una molt bona notícia l’aparició d’un nou llibre de Josep Vigo, Geografia particular. Llocs, paisatges... mirades (Pagès Editors).
La banda sonora que creen les aus és cada vegada més simple, amb efectes potencials en la salut humana
Les propietats favorables dels paisatges sonors naturals estan canviant, a causa de la disminució de les poblacions d'aus i la seva distribució geogràfica. Com a conseqüència, els ocells estan modificant les seves piulades, cada cop més simples i poc diverses.
Els vikings van ser els primers en assentar-se a les Açores?
Un estudi recent liderat pel CIBIO, la Universitat de las Azores i el CSIC amb la participació del CREAF revela que les navegacions dels vikings els podria haver portat a les illes Açores uns 700 anys abans de l’arribada dels portuguesos. Els resultats, publicat a la revista PNAS, s’han obtingut a través de mostres de sediments de diferents llacs de l’arxipèlag i reconstruccions ambientals i climàtiques.
