COG-BUFFER

L'alteració dels hàbitats naturals és una de les principals causes d'extinció, i comprendre com responen els organismes a aquests canvis ambientals encara és un desafiament científic important del nostre temps. Una teoria que ha guanyat credibilitat recentment és la hipòtesi del "cognitive buffer". La teoria suggereix que la cognició protegeix els animals contra els canvis ambientals al regular les seves decisions sobre on viure, què menjar o quins riscos evitar. Si bé aquesta teoria està recolzada per un nombre creixent d'evidències, encara no tenim una comprensió mecanicista de com la presa de decisions afecta la persistència de les poblacions en condicions canviants. En primer lloc, la noció àmpliament acceptada que les diferències entre espècies en els processos de presa de decisions reflecteixen principalment diferències en la grandària i l'arquitectura del cervell no té prou suport empíric. A contra, un nombre creixent d'evidències indica que els processos de presa de decisions depenen en gran manera de les respostes emocionals, limitacions motores, comportaments socials, capacitat de dispersió i història vital. D'això es dedueix que les conseqüències demogràfiques de la cognició no poden inferir sense una consideració explícita d'aquests altres factors. En segon lloc, la major part de les evidències actuals en suport de la teoria del "cognitiu buffer" es basen en el supòsit que els individus dins de les espècies són ecològicament equivalents. No obstant això, aquesta noció ha estat qüestionada per la creixent evidència que els individus dins de poblacions varien substancialment en l'ús de nínxols i en la seva personalitat, i que aquesta variació pot afectar la resiliència i estabilitat de la població. Aquí, proposem abordar aquests problemes en ocells combinant anàlisis comparatives interespecífics que ofereixin generalització amb estudis detallats a escala individual centrats en una espècie amb habilitats cognitives excel·lents (la gralla Corvus monedula).

L'enfocament comparatiu s'utilitzarà per investigar si les capacitats cognitives estan 1) limitades per l'arquitectura del cervell i 2) associades amb històries vitals que prioritzen el creixement i la reproducció futura sobre la reproducció actual, i si prediuen -juntament amb les limitacions motores i la capacitat de dispersió- 3) la distribució i abundància d'espècies subjectes a canvis ambientals.

Combinant anàlisis moleculars, observacions de camp, experiments de camp, dades de teledetecció i models basats en els individus, farem servir una població de gralles que ha estat estudiada durant dues dècades per a 4) analitzar com els individus obtenen i comparteixen informació per explotar recursos alimentaris que varien en temps i espai, i 5) avaluar com les seves decisions afecten col·lectivament la dinàmica de la població.

La investigació proposada té el potencial d'omplir la bretxa actual entre el treball teòric i empíric pel que fa a les respostes cognitives dels animals als canvis ambientals, i contribuirà a la nostra comprensió de com les activitats humanes causen pèrdua de biodiversitat.

Proyecto PID2020-119514GB-I00 financiado por MCIN/ AEI /10.13039/501100011033