REDPOL

Les tècniques d'anàlisi de xarxes tròfiques s'han aplicat recentment a les interaccions entre plantes i pol·linitzadors. Les xarxes de pol·linització resultants mostren un alt grau de cohesió i d'aniuament, amb un baix nombre de generalistes extrems i un nombre d'especialistes sorprenentment alt. Aquests estudis també han mostrat un grau elevat d'asimetria entre els socis de la interacció.

En aquest projecte estudiem l'estructura de la xarxa de pol·linització d'una brolla mediterrània. Analitzem si la variabilitat interanual fenològica i demogràfica influencien l'estructura de la xarxa. En un sistema cohesiu, esperem que els canvis específics en les interaccions tinguin un efecte petit sobre l'estructura general de la xarxa.

Les comunitats de pol·linitzadors es caracteritzen per un gran nombre d'espècies rares. La sevararesa fa que aquestes espècies apareguin com a altament especialitzades en els mostreigs d'interaccions planta-pol·linitzador. Intentem corregir aquest biaix analitzant els grans de pol·len del cos dels pol·linitzadors. Esperem que aquesta metodologia ens permetrà obtenir una visió més completa dels patrons d'interacció i farà augmentar el grau de generalisme de la xarxa.

També estudiem els factors ecològics subjacents a l'estructura de la xarxa. En primer lloc, definim diverses categories d'interaccions "prohibides" (fenològiques, estructurals i tròfiques), que limiten el grau de connectivitat de la xarxa. En segon lloc, analitzem la relació entre la mida corporal dels diversos grups de pol·linitzadors (com a estima dels requeriments tròfics) i la producció de pol·len i nèctar per part de les flors. Esperem que aquesta relació expliqui una bona part de l'estructura de la xarxa.