ENVEUROPE

La xarxa de seguiment dels ecosistemes LTER-Espanya, creada el 2008, es compon de 11 espais naturals amb els seus respectius centres de recerca vinculats: cinc d’ells són Parcs Nacionals [Doñana (EBD-CSIC), Sierra Nevada (UGR-CEAMA) , Aigüestortes (CEAB-CSIC), Ordesa i Monte Perdido incorporat (IPE-CSIC) i Illes Atlàntiques], ia més, el conformen el Parc Natural de Collserola (CREAF), el Parc Natural Baixa Limia-Xurés i quatre llocs addicionals que conformen la Xarxa d’Observatoris Ambientals de Galícia (ROAGA). La xarxa LTER-Espanya participa des de 2010 en el projecte europeu finançat pel Programa de la CE LIFE + anomenat EnvEurope, que té com a objectiu principal el coneixement científic i la gestió comuna de la informació ecològica a llarg termini recollida per a la conservació dels ecosistemes.

La xarxa LTER-Espanya combina les dades existents amb les noves dades generades durant el projecte europeu per aconseguir una comprensió més profunda del funcionament dels ecosistemes. Aquest coneixement serà la base per millorar la seva gestió ambiental i donar el suport necessari per al desenvolupament de les polítiques comunitàries de medi ambient i la planificació de la seva conservació. El seu objectiu és jugar un paper en el context conceptual i operatiu del Sistema Compartit d’Informació Mediambiental (SIS), promogut per la Comissió Europea i en el desenvolupament d’alguns components del Programa de Vigilància Global del Medi Ambient i la Seguretat (GMES), una iniciativa conjunta de la Comissió Europea i l’Agència Espacial Europea.

DADES AMBIENTALS PRESES DE FORMA CONSENSUADA I A GRAN ESCALA

El potencial a llarg termini dels estudis ecològics per reconèixer i interpretar els canvis ambientals es realitza millor quan les dades sobre els ecosistemes es reuneixen a una escala geogràfica àmplia i amb un enfocament metodològic harmonitzat.

El projecte es basa en la xarxa distribuïda de 80 llocs de la xarxa LTER-Europa.

El coordinador de la Xarxa a Espanya és l’investigador de l’Estació Biològica de Doñana (EBD-CSIC) Ricardo Díaz-Delgado, qui comenta que “el paper del CSIC ha estat fonamental per establir i coordinar la xarxa. D’una banda, el CSIC és un node de la xarxa d’organismes científics europeus (ALTER-Net) que intenta harmonitzar protocols i coordinar el seguiment ecològic a llarg termini a Europa. D’altra banda, la tradició i excel ·lència de les investigacions ecològiques del CSIC a Doñana han servit com a nucli aglutinador per posar en marxa aquesta iniciativa “.

Així mateix, Josep Maria Espelta, Investigador del CREAF, comenta que “la participació de Collserola en LTER i al projecte EnvEurope ens ha permès conèixer i adoptar nous protocols de seguiment de variables ecològiques consensuats entre investigadors i gestors del medi, essencials per al monitoratge de l’estat de salut d’un espai natural sotmès a una intensa pressió antròpica “. El CREAF està aportant dades al projecte a través de les parcel · les permanents de seguiment que el centre de recerca té instal · lades als terrenys de l’estació biològica de Can Balasc.

Detall d’un instrument de mesura del creixement dels arbres

Per la seva banda, Ignacio Pérez Ramos i Teodoro Marañón Arana, de l’Institut de Recursos Naturals i Agrobiologia (IRNASE-CSIC), afirmen que, pel que fa al seu camp d’investigació, “els resultats d’aquest projecte podran ser utilitzats, a més, per predir la possible influència de l’increment d’aridesa pronosticada pels models de canvi climàtic sobre aquestes fases primerenques del cicle de regeneració d’espècies llenyoses, amb importants repercussions per al manteniment i la dinàmica de les seves poblacions “. El seu treball se centra fonamentalment en analitzar sèries temporals llargues sobre creixement reproductiu i vegetatiu en espècies europees de fagàcies (principalment Quercus) al llarg d’un gradient de condicions ambientals.

Al Parc Nacional d’Ordesa i Monte Perdido, “el projecte EnvEurope està servint per posar al dia i dinamitzar els estudis a llarg termini realitzats en conjunt amb els investigadors científics, en aquest cas l’Institut Pirinenc d’Ecologia (IPE-CSIC)”, afirma la investigadora Begoña García. D’aquesta manera, els estudis d’investigació ecològica a llarg termini (LTER) que es realitzen des del IPE abasten des d’escales temporals mil · lenàries (canvis de clima registrats en llacs i coves) fins anuals (seguiments de flora), passant per centenars (dendrocronologia en vells arbres) i desenes d’anys (seguiments de comunitats vegetals i la seva evolució després del dràstics descens en la ramaderia de muntanya).

El 2013 està previst que conclogui aquest projecte. La Comissió Europea a través de l’Agència de Medi Ambient valorarà les aportacions d’aquest projecte concedit en l’àmbit de Política i Governança per tal d’elaborar directives europees encaminades al major i millor coneixement i integració d’informació ambiental. La xarxa LTER-Europa es beneficiarà de les conclusions d’aquest projecte redissenyant la seva estructura i funcionament d’acord amb els paràmetres, indicadors i mètodes harmonitzats mitjançant aquest projecte.