EvolRace

En temps recents, la investigació en ecologia evolutiva ha presenciat un canvi de paradigma: l'Antropocè ens ha mostrat que l'evolució no és un procés gradual i lent, com Darwin havia predit. En canvi, les ràpides alternacions ambientals induïdes per humans han ajudat els/les investigadors/es a comprendre que l'evolució pot passar de forma ràpida, en temps contemporanis. L'objectiu principal d'aquesta proposta és examinar de manera concloent les conseqüències ecològiques i evolutives de la “mansedubmre d'illa” (la pèrdua adaptativa de comportaments antidepredadors efectius en poblacions insulars), en un context de ràpid canvi ambiental. Concretament, el nostre objectiu és investigar si els canvis fenotípics ràpids (en comportament i morfologia) d'una presa nativa són conseqüència de l'evolució ràpida per adaptar-se a un depredador nou. Després, provarem la hipòtesi que aquests depredadors nous, al seu torn, poden experimentar canvis evolutius ràpids (o, alternativament, canvis fenotípics impulsats per plasticitat) com a conseqüència dels ràpids canvis en la presa més important.

Per aconseguir això, aprofitarem únic “experiment natural” a l'illa d'Eivissa. Investigarem amb cura l'evolució del comportament impulsada per depredadors mitjançant selecció natural en llangardaixos endèmics, en el context d'una invasió recent de serps depredadores que s'està propagant ràpidament. Ja hem identificat una sèrie de llocs replicats on les serps coexisteixen amb els llangardaixos nadius, i altres on aquests nous depredadors no hi són presents. Els resultats preliminars suggereixen que aquests llangardaixos poden haver experimentat un canvi ràpid tant en la morfologia com en el comportament. Compararem els fenotips i genomes dels llangardaixos en aquests dos règims de depredació diferents utilitzant perfils morfològics d'alta resolució i proves de comportament innovadores per examinar el comportament de presa de riscos. Després, combinarem aquestes dades amb eines genòmiques d'avantguarda, tècniques moleculars noves i un marc teòric recentment refinat sobre la rellevància ecològica i el potencial evolutiu de la variació interindividual en el comportament. Això permetrà caracteritzar els possibles canvis fenotípics dels llangardaixos nadius en resposta al nou depredador (OBJ 1), a les poblacions de serps invasores (OBJ 2) així com identificar la base genètica d'aquestes diferències (OBJ 3).

En aquest projecte, el nostre objectiu és obtenir una perspectiva integradora de les conseqüències de la invasió de depredadors, des de les modificacions genètiques fins a les alteracions pel que fa a l'ecosistema causades per aquestes invasions. L'arribada de les serps podria implicar modificacions en la manera com aquestes sargantanes interactuen amb el seu entorn (per exemple, en consumir preses diferents). Això és especialment important atès que aquestes sargantanes a Eivissa no només són depredadors clau d'artròpodes, sinó que també dispersen i pol·linitzen plantes natives. Per tant, els canvis en els nínxols alimentaris podrien comportar el deteriorament del funcionament de l'ecosistema.

Ajut CNS2023-145335 finançat per MICIU/AEI/10.13039/501100011033/ i per la Unió Europea NextGenerationEU/PRTR.