La revista Ecology and Evolution ha publicat un article liderat pel CREAF i el Centre d’Estudis Avançats de Blanes del CSIC amb resultats preocupants per la conservació del tritó del Montseny. L’estudi conclou que el canvi climàtic i els canvis de cobertura vegetal que patirà el Parc Natural del Montseny posen en risc la seva viabilitat a llarg termini.

El tritó del Montseny és una espècie d’amfibi que només habita els petits torrents de les parts més altes del massís que li dóna nom (una àrea de menys de 25 km²⁾. Per aquest motiu, actualiment està classificada com a espècie en perill greu d’extinció per la UICN. Ara, un estudi liderat per la investigadora del CREAF, Anna Àvila, i l’investigador del CEAB-CSIC, José L.J. Ledesma, juntament amb experts en la biologia de la espècie Albert Montori i del climatòlegs del Servei Meteorològic de Catalunya, Jordi Cunillera, Antonio Barreda-Escoda i Vicenç Altava, alerta que l’augment de bosc al Montseny pot provocar que aquests torrents no portin suficient aigua pels tritons durant períodes llargs de temps i que això posi en perill el seu projecte de reintroducció. Si creix el bosc, els arbres necessiten més aigua i el cabal dels rierols baixa. De fet, l’estudi alerta que aquest efecte és la principal amenaça per l’espècie, més que l’augment de temperatura o la manca de pluges que ja està provocant el canvi climàtic.

El moviment dels alzinars a cotes més altes també és un producte del canvi climàtic. Les alzines pugen lentament a zones cada cop més altes, ocupades per les landes, on abans no hi podien viure, buscant unes millors condicions de temperatura i d’humitat. “Aquesta fugida tindrà conseqüències en la hidrologia del massís afectant els hàbitats aquàtics del tritó”, adverteix l’Anna Àvila. Els alzinars tenen més necessitat d’aigua que les landes, transpiren fins i tot durant els períodes de sequera, per això, la seva expansió farà augmentant l’evapotranspiració de l’ecosistema deixant els cursos dels torrents amb menys aigua.

L’estudi ha analitzat les mesures del cabal preses durant cinc anys en un torrent del Montseny i la seva relació amb el clima (precipitacions i temperatura) i la vegetació. Amb aquesta informació, els investigadors han estimat quanta aigua portaran els torrents al 2050 i 2100 segons els possibles escenaris de canvi climàtic. Han considerat tant les temperatures i pluges previstes en el futur, com els canvis en la cobertura forestal que es produiran pel canvi climàtic.

L’autor principal de l’article José Ledesma explica que “tant els models climàtics i hidrològics, com els escenaris de cobertura de vegetació tenen associada una incertesa, però les diferents combinacions d’escenaris indiquen que els períodes secs seran més freqüents i llargs en el futur, això redueix la incertesa i dona robustesa a les conclusions”.

Un animal massa lent per fugir de la manca d’aigua

El tritó és pràcticament aquàtic, se’l troba en les aigües fredes, netes i oxigenades dels torrents de les fagedes i alzinars on es reprodueix i s’alimenta. La sequera els obligarà a refugiar-se llargues temporades entre els esquistos o abandonar-los a la recerca d’ambients més idonis. Tot i que encara es desconeix molt la biologia del tritó del Montseny, els estudis indiquen que es mouen molt poc. Aquesta poca capacitat de dispersió i l’existència de pocs torrents adequats per l’espècie podria donar lloc amb el temps a la pèrdua d’individus i, a llarg termini, podria conduir a la seva extinció.

L’Albert Montori, del GRENP (Grup de Recerca de l’Escola de la Natura de Parets del Vallès), que també ha participat a l’estudi, explica que el tritó del Montseny depèn molt més de l’ambient aquàtic que el tritó del Pirineu. “A diferència del dels Pirineus, els subadults del tritó del Montseny es tan aquàtic com els adults i les larves. Això fa que davant una sequera es vegi afectada tota la població”.

La gestió del paisatge pot ajudar a la conservació del tritó davant el canvi climàtic

El tritó del Montseny va ser descrit per primer cop a l’any 2005, per contribuir a la seva conservació a l’any 2016 la Diputació de Barcelona va obtenir el projecte Life Tritó Montseny, amb els objectius d’aprofundir en el coneixement de l’ecologia del tritó i avaluar les seves amenaces. S’ha dut a terme amb èxit projectes el projecte de reintroducció que han duplicat el nombre d’individus de les seves poblacions, però aquest esforç es pot veure en perill si no s’aconsegueixen conservar els seus hàbitats. José Ledesma considera que “a partir d’ara, el més important seria quantificar i definir les necessitats reals de cabal mínim del tritó i estudiar la seva possible capacitat adaptativa per afrontar els períodes de sequera”.

Per altre banda, l’Anna Àvila creu que “els resultats de l’estudi poden ajudar a gestionar la conservació de l’espècie. Les administracions del parc podrien dur a terme activitats forestal  per tal d’evitar l’expansió dels alzinars a les parts altes del massís”. Una expansió que ja és una realitat. Un estudi previ desenvolupat pel CREAF ha demostrat que des de la segona meitat del segle XX les fagedes i les landes del Montseny estan sent substituïdes per alzines. Amb aquest coneixement, la gestió del paisatge, regulant la cobertura forestal, podria ajudar a garantir els cabals dels torrents i la supervivència d’aquesta espècie única del massís.

Article

Ledesma, J.L.J., Montori, A., Altava-Ortiz, V., Barrera-Escoda, A., Cunillera, J., Àvila, A. (2019). Future hydrological constraints of the Montseny brook newt (Calotriton arnoldi) under changing climate and vegetation cover. Ecology and Evolution: early view. doi: 10.1002/ece3.5506

Autor: Àlex Richter-Boix