A través de les finestres del CREAF sabem que arriba la primavera quan veiem sortir els primers brots dels oms i els tudons els trenquen algunes branques per fer el niu. També quan ens visiten les mallarengues blaves ben eixerides. Per tu, l’arribada de la primavera vol dir el moment que veus des del jardí les abelles treballant sobre les flors?

La primavera són tot sensacions! Colors, olors, cants i explosió de vida. Per això, aquest mes d’abril, des del dia 15 fins al 22, iniciem una campanya a Twitter i Instagram per recollir les olors i sensacions que us inspira la primavera.

Us animem a fer servir #oloprimavera per explicar-nos què vol dir l'arribada de la primavera per vosaltres!

Hem creat l'etiqueta #olorprimavera i us animem a fer-la servir per explicar-nos amb fotos (o el que vulgueu!) les senyals de la natura que ens avisen de que ja és primavera. A més, nosaltres anirem compartint les vostres aportacions i hi aportarem el coneixement científic relacionat per aprendre els uns dels altres. Identificarem espècies, parlarem de comportament animal, de fenologia, de com el canvi climàtic afecta els ritmes naturals. Per fer-ho més amè, comptarem amb dues persones expertes que ens ajudaran: la Sandra Saura Mas i en Guille Peguero.

El canvi climàtic, la primavera altera

Els animals i les plantes, entre d’altres ésser vius, van creixent, vivint i comportant-se d’una manera o una altra segons l’estació de l’any. Així, una marmota dorm durant l’hivern, surt del cau a la primavera, està ben activa i es reprodueix durant l’estiu i prepara el cau durant la tardor. Un presseguer quan arriba la primavera treu les fulles, amb la pujada de temperatures surten les flors, l’estiu calorós li permet fer préssecs ben bons i quan es presenta la tardor, comença a quedar pelat. Del grec phaino —mostrar, aparèixer— neix la ciència que estudia aquesta relació entre els ritmes de la natura i el clima: la fenologia.

Els ritmes de la natura ens han ajudat, a les persones, a marcar-nos un calendari al llarg del temps. Decidíem quan havíem de fer la sembra en funció de la migració de les grues, l’arribada del bon temps es formalitzava amb les orenetes volant al capvespre i la verema amb la maduració total del raïm i l’inici de la tardor. Tot i això, aquest calendari natural no és inalterable i estem començant a apreciar-ne canvis a causa de l’escalfament global.

L’escenari que ens deixa el canvi climàtic és de més temperatura i menys precipitacions, en termes generals; una situació que la natura pot confondre amb l’arribada de la primavera.

L’escenari que ens deixa el canvi climàtic és de més temperatura i menys precipitacions, en termes generals; una situació que la natura pot confondre amb l’arribada de la primavera i fer una posada en escena primaveral quan no toca. Segons el Servei Meteorològic de Catalunya, el cas més impressionant és el de la perera, que madura 37 dies abans que fa 50 anys. No és l’única: l’olivera floreix 19 dies abans, la vinya ho fa 11 dies, els fruits de l'albercoquer s’avancen 28 dies i 23 en la pomera. També els animals reben l’efecte, sobretot aquells que fan migracions. L’oreneta visitava els nostres avis o pares 24 dies abans (respecte 1970) i les papallones voletegen pels prats abans. Aquests resultats confirmen que les olors i els sons de la primavera —que se segueix situant pels volts del 20 de març— estan canviant. Tota aquesta informació s’extreu de les dades recollides per FenoCat gràcies al seu voluntariat que fa anys que col·laboren amb el MeteoCat.

Cal destacar, però, que no són els canvis meteorològics els que fan variar els ritmes naturals —que un any plogui menys o més— sinó els canvis en el clima i com que el clima varia de forma molt local, poden haver-hi diferències en cada regió del món. Per considerar que un clima està canviant han d’haver-hi canvis meteorològics durant 15 anys i incideix més quan les variacions són de temperatura.

Insectes i flors que no es troben

Aquest desajust entre el moment que hauria d’arribar la primavera i el que ho està fent actualment, pot tenir greus conseqüències per la fauna i flora. De fet, estudis recents confirmen que les plantes estan més exposades a les glaçades a causa del canvi climàtic respecte fa 30 anys. A Europa les plantes han de suportar més dies a l’any amb gelades durant la seva temporada de creixement, després de la inactivitat de l’hivern. Per exemple, si un ametller o una olivera floreixen ja al febrer i arriba una glaçada al març, les conseqüències seran nefastes. A més, en relació amb les persones, això pot tenir greus implicacions en les collites i l’economia de les zones agrícoles com ha passat aquest 2021 a Grècia o Itàlia amb les oliveres.

No obstant, l’avançament de la primavera no només exposa més les plantes als fenòmens climàtics adversos, sinó que també perjudica en la relació que estableixen amb els insectes que les pol·linitzen. És el cas de les flors i les papallones, que ja no surten alhora i arriba a separar-se l’època de màxima floració de l’època de vol de les papallones una mitjana de 70 dies. I això pot ser encara més problemàtic en les espècies vegetals que es relacionen més específicament amb uns insectes que amb d’altres, ja que costarà molt més trobar-los.