La sequera i la revolta pagesa, dos assumptes molt vinculats a l’emergència climàtica i a la terra, porten diverses setmanes en el centre del focus mediàtic. Hi ha alguna manera que el malmès sector primari sigui precisament qui impulsi la mitigació del canvi climàtic? Sí, impulsant un canvi del model de producció dels aliments. Deixar enrere la sobrepastura, l’agricultura intensiva i la desforestació per posar la salut del sòl i de la natura al centre del sistema, el que anomenem agricultura regenerativa. Per tal de fomentar aquest model agrícola, el CREAF arrenca el projecte Regenera.cat amb finançament de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR); una iniciativa de dos anys que combinarà l’experiència de 4 finques de Catalunya que porten diversos anys implantant l’agricultura regenerativa en vinya, horta i arbres fruiters, entre d’altres. Totes quatre, una de cada província del territori, ja han experimentat millores en la qualitat del sòl i la biodiversitat, però gràcies al projecte posaran dades científiques a aquestes observacions.

“L’objectiu és valorar a diferents escales i amb diversos agricultors el potencial del model regeneratiu per a donar resposta als principals reptes ambientals”.

JAVIER RETANA, catedràtic en ecologia i investigador principal del projecte.

En concret, els equips investigadors del CREAF col·laboraran amb el centre tecnològic BETA de la Universitat de Vic–Universitat Central de Catalunya per a prendre mostres de les parcel·les regeneratives i comparar-les amb d’altres de convencionals de la mateixa regió. “Així podrem observar les diferències en la quantitat i diversitat de pol·linitzadors, la fauna edàfica, la qualitat i fertilitat del sòl i la productivitat dels cultius, entre d’altres”, aclara Retana.

El model regeneratiu es basa en eliminar la llaurada, els químics i la maquinària pesant, mantenir les cobertes vegetals i incloure en alguns casos la ramaderia. “Està demostrat que aquestes pràctiques afavoreixen la biodiversitat de l’entorn i augmenten considerablement la fertilitat del sòl i la seva capacitat de fer front al canvi climàtic i la sequera” conclou Retana.

Terra més humida i viva en un context de sequera

Les finques que participen al projecte Regenera.cat ja compten amb resultats que demostren els beneficis de l’agricultura regenerativa. És el cas de Planeses, una finca horta i ramadera de La Garrotxa on el CREAF implementa aquest model des de fa gairebé 8 anys.

 

“Una de les dades clau és que en els últims cinc anys, al sòl de Planeses la matèria orgànica s’ha quasi triplicat i la capacitat de retenir aigua ha augmentat entre un 15-20%”.

MARC GRÀCIA, investigador del CREAF i coordinador del treball a la finca Planeses

Com que pot retenir més aigua, aquest sòl és capaç d’adaptar-se millor a les condicions extremes de sequera i absorbeix molt més CO2 atmosfèric, emmagatzemant-lo en forma de carboni al sòl. “Tot això ens permet mitigar el canvi climàtic amb pràctiques agrícoles relativament senzilles” afegeix en Marc.

Les pràctiques regeneratives milloren la salut del sòl fent-lo més resilient a les condicions de canvi climàtic.

L’investigador també ha constatat un augment molt important de la biodiversitat. En aquest sentit, estudis recents revelen que en una passejada per una pastura o hort regeneratius podem trobar sis vegades més pol·linitzadors que en una parcel·la no regenerativa. Aquest augment també l’ha notat Ernest Mas, pagès de VerdCamp Fruits, una altra de les finques del projecte. A la seva gran horta de Cambrils hi destaca la pràctica d’intercropping floral, és a dir, la plantació de flors entre els cultius per a afavorir la biodiversitat “hem observat un gran increment de papallones, abelles i fauna auxiliar als camps que ens ajuda a tenir menys plagues i a que els cultius estiguin més ben pol·linitzats; això fa que en molts casos millori la nostra producció”.

Pasturar ovelles entre vinyes

Una mica més al nord, al cor de l’Alt Penedès, hi trobem la finca Mas La Plana, on Família Torres aplica viticultura regenerativa des de fa tres anys. En el seu cas, fan servir la pastura de tres ramats d’ovelles per les vinyes entre el final de la verema a l’octubre i l’aparició dels brots dels ceps a finals de març. “El ramat treballa per millorar la fertilitat dels sòls de forma natural i ajuda a mantenir una coberta vegetal homogènia” explica Eva Bertran, responsable d’investigació i desenvolupament microbiològic de Família Torres. “Establir aquest nou model és un procés lent; els primers anys són complicats, però a la llarga serà més beneficiós i forma part del nostre compromís per fer front al canvi climàtic” relata Bertran.

Aquest meravellós tàndem de parcel·les agrícoles i ramaderes regeneratives es completa amb la finca familiar d’arbres fruiters de Pomona Fruits a Ivars d’Urgell (Lleida), la qual va començar a implementar aquest model fa 12 anys. En aquesta finca, el conreu regeneratiu de pomes i peres dona lloc a una producció sostenible i una qualitat de producte molt elevada.
“Aquest projecte aportarà coneixement i experiència per produir aliments de una manera realment sostenible i viable en el futur”, finalitza Retana.