Noticia

La gestió post-incendi en boscos d'alzina i roure, i en pinedes de pi blanc

Comparte

Aquestes publicació són el resultat de gairebé deu anys de seguiments de treballs silvícoles que s’han realitzat a diferents comarques centrals de Barcelona en el marc de la col·laboració entre la Diputació de Barcelona i el CREAF. Els autors són Josep Maria Espelta, Iraima Verkaik (CREAF) i Pablo Navascués (Diputació de Barcelona).

Boscos d’alzina i roure

Alzines i roures (Quercus spp.) mostren una gran capacitat de supervivència i recuperació després del foc gràcies a la producció de rebrots des de gemmes o borrons protegits a la seva soca. Això pot contribuir a recuperar ràpidament el recobriment del sòl, disminuir el risc d’erosió, afavorir la retenció de nutrients, i crear hàbitats favorables per la recuperació de la fauna. Però, la profusió de rebrots i les baixes taxes de creixement d’aquestes espècies originen boscos densos de creixement molt lent.

Veure document final "La gestió post-incendi en boscos d'alzina i roure

Pinedes de pi blanc

Després de grans incendis, com els de la Catalunya Central a les dècades del 1980 i 1990, els boscos de pi blanc (Pinus halepensis) acostumen a presentar una vigorosa regeneració natural, formant plançonedes de fins a 50.000 pinetons per hectàrea. L’excessiva densitat i competència pels recursos provoca un estancament en el creixement dels pins, un retard en la seva reproducció i, fins i tot, un elevat risc de nous incendis, que podrien posar en perill la continuïtat d’aquest boscos.

Veure document final "La gestió post-incendi en pinedes de pi blanc

 

Noticias relacionadas

Reportaje
Reportaje

¿Qué árboles debemos plantar en las ciudades?

Noticia
Nou web CREAF
Noticia

El CREAF estrena un nuevo hogar... ¡digital!

Reportaje
Els patògens (principalment fongs i bacteris) i plagues forestals són un dels principals causants de debilitament i mortalitat forestal. Imatge: Galdric Mossoll
Reportaje

¿Por qué se mueren los árboles?