El 70% de les papallones mediterrànies estan en declivi

Els investigadors del CREAF assenyalen el canvi climàtic i els canvis en els usos del sòl com a causes del declivi. Les espècies més afectades són aquelles especialitzades en explotar uns pocs tipus d'ambients i que produeixen vàries generacions de papallones a l’any. 

Investigadors del CREAF i del Museu de Ciències Naturals de Granollers han estudiat durant dues dècades les poblacions de papallones de Catalunya, Andorra i Menorca i manifesten que tres quartes parts d’aquestes estan perdent individus. Les causes principals són l’escalfament global – i la conseqüent sequera a la regió mediterrània – i els canvis que pateixen els hàbitats de les papallones, sobretot a causa de la urbanització, l’abandonament dels espais oberts i el desenvolupament d'una agricultura intensiva. D’entre totes les espècies, els autors destaquen les davallades de les poblacions de Damer de la blenera (Melitaea trivia), Safranera pàl·lida (Colias alfacariensis) i Escac ferruginós (Melanargia occitanica).

En aquest escenari les espècies més afectades són les especialistes, que viuen en hàbitats molt concrets, i les que es reprodueixen diverses vegades al llarg de l’any. Tot i això, l’autora principal de l’estudi que investiga al CREAF, Yolanda Melero, alerta que «les espècies generalistes estan patint també una davallada en les seves poblacions i, per tant, estem davant d’una pèrdua global de biodiversitat».

Reproduir-se diversos cops a l’any no sempre és favorable

«A la regió mediterrània el canvi climàtic accentua la sequera estival, i això és un inconvenient per a les espècies que han de reproduir-se vàries vegades just al llarg de l'estiu» recorda l'ecòleg Constantí Stefanescu.

Tradicionalment, en la biologia de la conservació, s'ha considerat que els insectes que produeixen diverses generacions a l'any són més capaços d'adaptar-se als canvis ambientals. Segons els experts, aquesta estratègia ajuda a fer créixer la població i això fa disminuir el risc d’extinció. En l’estudi present es demostra que això no sempre es compleix: «les papallones que es reprodueixen diversos cops a l’any semblen més susceptibles davant del canvi climàtic, ja que els efectes negatius del clima s’acumulen al llarg de vàries generacions» explica l’investigador del CREAF i del Museu de Ciències de Granollers, Constantí Stefanescu.

Les poblacions que fluctuen fortament tenen un major risc d'extinció

Si bé la disminució en l'abundància de papallones és una dada molt informativa de que alguna cosa no funciona bé, també cal tenir en compte altres factors per valorar el futur de les poblacions de papallones a la nostra regió. Els investigadors del CREAF han observat que les poblacions més inestables – aquelles on el número d’individus varia fortament – són més vulnerables als factors ambientals. Que siguin propenses a fluctuar significa també que en determinats moments la població tindrà pocs individus i és aquí quan les pressions ambientals poden fer desaparèixer la papallona. Les poblacions més inestables són, altre cop, les d'espècies amb vàries generacions anuals i les que s'especialitzen en explotar hàbitats més concrets.

Més de 20 anys de participació ciutadana

Aquest estudi ha sigut possible gràcies a la col·laboració de més d’un centenar de voluntaris dins del projecte CBMS (Catalan Butterfly Monitoring Scheme), que es coordina dels del Museu de Granollers amb el suport del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.

Els estudis de tendències demogràfiques són poc freqüents per la gran quantitat de dades que requereixen, però s’estan fent possibles gràcies a la força ciutadana. Com aquest cas, que compta amb voluntaris que participen en el monitoratge dels lepidòpters des de fa 23 anys i que passen prèviament per una fase d'aprenentatge per poder identificar les diferents espècies amb que es trobaran.

Els censos consisteixen en un recompte visual de papallones adultes cada setmana entre març i setembre, que és la època de vol de la major part d’espècies. La participació en el projecte suposa una gran dedicació, que és un clar signe de la conscienciació que s’està prenent sobre el medi que ens envolta.

ARTICLE

Melero Y., Stefnescu C., Pino J. General declines in Mediterranean butterflies over the last two decades are modulated by species traits. (2016) Biological Conservation. DOI: 10.1016/j.biocon.2016.07.029