Comença MIDMACC, un projecte europeu per a revitalitzar les zones de muntanya i fer-les més resistents al canvi climàtic

El projecte, finançat pel programa LIFE,  es desenvoluparà a les zones de  muntanya mitjana, entre els 500 i els 1000m d'alçada. En aquestes àrees, el consorci liderat pel CREAF vol recuperar zones de pastures, introduir vinyes i gestionar el bosc per a la prevenció d’incendis forestals, entre d'altres accions.

Les zones de muntanya del sud d'Europa són molt sensibles al canvi climàtic. A les zones de muntanya mitjana, ja és un fet evident que hi ha menys aigua disponible, que les sequeres són més llargues i severes, i que la freqüència d'incendis forestals està augmentant. A més a més, són zones que pateixen una despoblació progressiva per manca d'oportunitats. En aquest context neix el projecte LIFE MIDMACC, Mid-mountain adaptation to climate change, un projecte liderat pel CREAF, i que té com a objectiu esperonar  el desenvolupament local d'aquestes zones i, alhora, gestionar aquests paisatges per fer-los més resistents al canvi climàtic.

LIFE MIDMACC treballarà en zones de muntanya mitjana al sud dels Pirineus: a la Rioja, a l’Aragó i a Catalunya (en concret, a la zona de l’Albera). En aquests territoris s'implementaran mesures per a gestionar el paisatge que, alhora, millorin llur  desenvolupament socioeconòmic i incrementin la resiliència als impactes del canvi climàtic.

En aquests territoris s'implementaran mesures per a gestionar el paisatge que, alhora, millorin llur  desenvolupament socioeconòmic i incrementin la resiliència als impactes del canvi climàtic.

Seran mesures pensades per a promoure tres activitats agro-silvo-pastorals que ja eren comunes  en aquestes zones en èpoques passades: recuperar pastures on ara hi ha matollars, fent-hi estassades i introduint-hi ramaderia extensiva; gestionar el bosc per a la prevenció d'incendis, també amb l'ajut de la ramaderia extensiva; i introduir vinyes en zones de muntanya.

Recuperar un paisatge en forma de mosaic

Un dels focus del projecte és la recuperació del paisatge combinat, on el bosc, els conreus i les pastures siguin les "peces" d'un mosaic agro-silvo-pastoral. Un paisatge mixt que és capaç d'aportar una major biodiversitat, que aporta més serveis ambientals o ecosistèmics vitals per a la societat i que és més sostenible i resilient al canvi climàtic. "En les darreres dècades, aquest mosaic s'ha anat perdent progressivament a causa de l’abandonament rural i la reducció de l'activitat socioeconòmica, fet que ha provocat que  les zones de pastura i cultiu en desús hagin passat a bosc o matollar amb la conseqüent  homogeneïtzació del paisatge", comenta Diana Pascual, una de les coordinadores del projecte.

El projecte també quantificarà els beneficis d'aplicar aquestes mesures d'adaptació, des d'un punt de vista ambiental i econòmic, en les tres àrees estudiades. Així, podrà oferir recomanacions al sector agroforestal i coordinar polítiques amb les administracions públiques. "Com a producte final del projecte, elaborarem una guia per a l'adaptació de les zones de muntanya mitjana, vàlida i replicable  en d’altres regions muntanyoses del sud d'Europa", conclou Eduard Pla, l'altre coordinador.

El projecte compta amb la participació de diferents actors vinculats als territoris on s'implementarà el projecte, que es coordinaran a través de diferents comitès territorials . En aquests comitès hi haurà representants del sector agrícola i forestal, de l'administració local i autonòmica, de l'àmbit de la recerca, d’associacions ambientalistes i de la societat civil.

A més a més del CREAF, que coordina el projecte,  hi ha la participació com a socis beneficiaris de l'Instituto Pirenaico de Ecología (IPE-CSIC), l'IRTA, l'Observatori Pirinenc de Canvi Climàtic (OPCC-CTP), l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic (OCCC), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat de Saragossa (UNIZAR) i la Universitat de la Rioja (UR). El projecte va començar aquest estiu i té una durada de 5 anys. La Comissió Europea, a través del Programa LIFE (Adaptació al Canvi Climàtic) aporta 1.427.639 €.