L’agricultura del carboni i altres solucions innovadores per restaurar els sòls

La salut dels sòls del planeta és una preocupació cada cop més creixent i prova n’és la Cimera sobre Desertificació i Sequera que s’està celebrant aquests dies a Riyadh (la COP16). I és que un sòl en bon estat no només és ric en aigua i nutrients, sinó també per tota la vida que allotja –pensem que els sòls alberguen el 25% de la biodiversitat de tot el món –, a la vegada que és un embornal de carboni molt poderós per a combatre el canvi climàtic.

Malauradament, tot i la importància vital del sòl, el seu estat en general no és massa bo, per culpa de les activitats intensives i extractivistes que hi hem anat fent al llarg dels anys. Per això, urgeix tenir una estratègia ferma i estable en el temps que permeti restaurar tota aquesta terra danyada i aturar-ne la degradació. Només així podrem recuperar també els serveis ecosistèmics que ens  aporten. Per entendre millor com ha de ser aquesta restauració, al CREAF treballem en diferents solucions innovadores que aporten mètodes, eines i coneixement perquè els sòls tornin a tenir un bon estat de salut. En presentem quatre! 

Si bé està clar que l’agricultura intensiva és un dels grans enemics del sòl, perquè empobreix la seva fertilitat, disminueix la capacitat de retenció de l’aigua i provoca que tingui menys volum de reserves de carboni, una agricultura menys invasiva i orientada en segrestar carboni atmosfèric podria ser una bona solució. És la coneguda com agricultura del carboni o carbon farming de l’anglès.

Un dels projectes que investiga aquesta opció és el CREDIBLE. Sota el paraigües d’aquest projecte europeu Horizon, s’han unit 7 països europeus per entendre millor quines pràctiques agrícoles són més eficients per a que les reserves del carboni del sòl vagin en augment. Algunes estratègies de maneig integrat que apunten a aquesta finalitat són l’agricultura i ramaderia en terres de cultiu i prats i l’agroforesteria, que combina arbres amb cultius i bestiar al mateix terreny per incrementar les sinergies entre 3 grans afectats: els animals –que s’alimenten de pastura fresca–, les plantes –que utilitzen els excrements del bestiar com a adob– i el sòl –que augmenta el contingut de matèria orgànica. També serien pràctiques de l’agricultura del carboni la implementació de cobertes vegetals permanents a les terres de cultiu, que ajuden a protegir el sòl de l’erosió. Així mateix, el CREDIBLE també vol identificar els incentius més adequats per estimular els agricultors i agricultores a que adoptin aquest nou model.

Al voltant també de l’agricultura de carboni, liderem un projecte que se centra en l’estudi d’aquesta estratègia de restauració del sòl en el cas català. Es coneix com CARBOSOL. 

Una altra de les activitats humanes que impacten recurrentment el sòl és la mineria, ja que les activitats extractives provoquen la destrucció total del sòl per tal de poder accedir al recurs miner. Per això, un cop acabada l’activitat és necessari dur a terme una restauració ben pautada i que permeti recuperar la salut d’aquella terra. I en això justament està enfocat, des de fa més de 10 anys, el projecte RESTOCAT. S’encarreguen d’establir protocols per saber com cal restaurar cada mina concreta i com fer-ne un seguiment, posant un èmfasi especial en la restauració de sòls i la creació de nous sòls, els tecnosols, que permetin decidir el nou ús que tindrà el lloc. Aquests nous sòls són una gran opció per restaurar la vegetació un cop ha acabat l’activitat minera, perquè permeten crear sòls fèrtils a partir de materials de rebuig miner i productes orgànics, com compost o digestat.  

Els darrers anys una de les eines clau que han afegit al projecte són els drons, ja que permeten fer un bon mapatge i seguiment de la zona restaurada. A més, suposen un abaratiment dels costos de la captació de dades i són fàcils d’utilitzar. 

Donada que l’agricultura és completament necessària per assegurar la seguretat alimentària, però també pot arribar a ser tan perjudicial pel medi natural si no es fa de manera sostenible, han aparegut diversos models alternatius que proposen tècniques i mètodes per aconseguir-ho. A més de l’agricultura de carboni que comentàvem inicialment al text, també ha sorgit els darrers anys un ampli coneixement sobre l’agricultura regenerativa, que en aquest cas se centra en recuperar la fertilitat del sòl i revertir els que estan ja degradats. En són exemple l’ús de llits de fusta al sòl per mantenir la humitat i evitar la llaurada amb maquinària pesant, que trenca l’estructura del sòl. En aquesta línia hi trobem dos projectes del CREAF, el BIORESILMED i el RegeneraCAT.

Autors com Giller et al. 2021 assenyalen que l’agricultura regenerativa és un compendi de diferents pràctiques que vagin en el sentit de: (1) restaurar la salut del sòl, incloent-hi la capacitat d’aquest de capturar i emmagatzemar carboni per tal de mitigar els efectes del canvi climàtic, i (2) revertir la pèrdua de biodiversitat. Per això el projecte BIORESILMED s’ha marcat ambdós objectius: augmentar la resiliència climàtica alhora que es fomenta la biodiversitat. Les àrees de estudi són el Delta de l’Ebre i l’altiplà Almería-Granada-Murcia i s’inclouen també mesures de bioeconomia per fer sostenible el canvi de model també a nivell socioeconòmic, com pot ser el turisme de natura, la capacitació professional i l’educació ambiental.

En el cas del RegeneraCat l’objectiu és més de formació: es proposen 4 finques de Catalunya que ja han implementat fa anys el model regeneratiu i volen servir d’exemple perquè altres finques també facin el pas. Per això, es crearan manuals i materials científico-tècnics i demostratius. 

Una altra de les solucions per restaurar un sòl, que també hem treballat històricament amb l’Agència de Residus en el marc del projecte RESTARC, és aplicar-hi materials orgànics. Per exemple, és habitual que siguin fangs que provenen de depuradores d’aigües residuals o compost que s’obté de la fracció orgànica dels residus municipals. En global, aquests materials als quals donem una segona vida i que fomenten, en certa manera, la bioeconomia circular, prenen el nom d’esmenes orgàniques.

Pel moment, aquestes esmenes han servit per restaurar ja el sòl d’antics abocadors, pedreres i altres terrenys degradats, i s’estan buscant nous àmbits on poden ajudar a millorar i restaurar sòls.