Cal rapidesa, energia i decisió per impulsar una llei eficaç de protecció del sòl i mitigació del canvi climàtic

La Society for Ecological Restoration Europe (SERE) planteja profunds dubtes sobre la idoneitat de la proposta de Directiva europea de vigilància i resiliència del sòl –Soil Monitoring and Resilience Directive– i sobre el seu potencial per assolir els seus objectius. Ara bé, SERE admet que aquesta iniciativa constitueix un pas rellevant per posar en marxa un sistema de seguiment i vigilància de l'estat dels sòls europeus. Aquest posicionament s'ha fet públic mitjançant un informe del qual en són coautors la investigadora del CREAF Pilar Andrés Pastor, especialista en ecologia del sòl i la seva biodiversitat, i l'investigador del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya Pere Rovira Castellà, edafòleg expert en carboni.

Pel president de SER Europe -el catedràtic d'Ecologia i investigador de la Universitat d'Alacant Jordi Cortina-Segarra–, l'informe expressa que "la proposta de Directiva no està a l'alçada de les expectatives, especialment després del fracàs de la Directiva Marc del sòl del 2006, que va ser retirada el 2014". El posicionament de SER Europe posa l'accent que la directiva no té en compte el conjunt de totes les amenaces que experimenta la terra, i "no és prou ambiciosa per evitar que se segueixi degradant". Així mateix, s'afirma que "continuen faltant instruments jurídics eficaços” per contenir la degradació. La investigadora Pilar Andrés Pastor remarca que la proposta "deixa particularment desprotegida la biodiversitat dels sòls".

La transcendència d'un sòl sa rau en el fet que contribueix a absorbir carboni de l'atmosfera i és una de les garanties per a la producció sostenible d'aliments.

La urgència de restaurar els sòls

"Caracteritzar els sòls és fonamental per protegir-los: és desesperançador que l'ambició de la proposta de Directiva es quedi en un estadi previ a passar a l'acció per a una veritable estratègia de protecció i restauració"

La Directiva europea de vigilància i resiliència del sòl estableix directrius per caracteritzar l'estat de salut de la terra i el seguiment posterior. Aquest text legal substitueix la Llei europea de Salut del Sòl, llargament esperada pel sector ambiental i de la qual s'esperaven "mesures urgents per garantir la restauració dels sòls degradats i la protecció dels que pateixen risc de degradació", en paraules de Pilar Andrés Pastor i Jordi Cortina-Segarra.

"Hem d'anar més de pressa i amb més energia i decisió cap a una llei de protecció del sòl realment eficaç, per mitigar el canvi climàtic i adaptar el maneig dels nostres ecosistemes"

PILAR ANDRÉS PASTOR, investigadora del CREAF

El document presentat per SER Europe incideix també a la urgència d'assolir un marc legal efectiu per protegir i recuperar els serveis ambientals que presten els nostres sòls, com a requisit imprescindible per assolir els objectius del Pacte Verd Europeu i perquè la Unió Europea pugui satisfer els seus compromisos amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible.

Des del punt de vista legal i de la seva aplicació, correspon al Parlament Europeu cursar aquesta proposta de Directiva, igual que la Nature Restoration Law que està previst aprovar el febrer del 2024.

Més enllà de LUCAS

Des de la ciència hi ha algunes reserves al voltant que la nova Directiva perpetuï algunes limitacions de l'enquesta sobre les àrees de cobertura i ús de la terra (Land Use and Coverage Area frame Survey, LUCAS) de la Unió Europea. Aquest sondeig periòdic ofereix dades sobre desafiaments socioambientals molt sensibles, com ara l'impacte de les infraestructures o de la destrucció d'ecosistemes i hàbitats naturals, i sobre la seva incidència en l'equilibri hidrològic i l'agricultura.

La ciència mostra reserves sobre que la nova Directiva perpetuï algunes limitacions de l'enquesta LUCAS de la UE, les dades de la qual defineixen i supervisen polítiques europees com ara l'agrícola, l'Estratègia de protecció del sòl, l'Estratègia sobre biodiversitat 2030, l'Agenda 2030, l'Acció pel clima, el Pacte Verd europeu i Copernicus.

Les dades proporcionades per LUCAS es fan servir per definir i supervisar polítiques europees com l'agrícola, l'Estratègia de protecció del sòl, la Estratègia sobre biodiversitat 2030, l'Agenda 2030, l'Acció pel clima, el Pacte Verd europeu i també Copernicus, el programa d'observació de la terra, planificació espacial i gestió de recursos.

Pel que fa a la utilitat de l'enquesta europea per fer seguiment de la salut dels sòls, la investigadora Pilar Andrés Pastor afirma que "LUCAS ofereix una informació limitada sobre components crucials. En particular, la biodiversitat edàfica està incorrectament abordada, i és una dada essencial per diagnosticar la capacitat del sòl de proveir els serveis ambientals que demana la societat". La investigadora del CREAF considera insuficients els indicadors amb què treballa l'enquesta europea LUCAS: "contemplen la diversitat microbiana de forma parcial i obliden la xarxa tròfica que la nodreix i la controla. D'altra banda, LUCAS només mesura els indicadors de biodiversitat en una part dels punts de la malla de mostreig, cosa que faria el disseny del monitoratge manifestament insuficient”.