Els captadors de boira són una esperança per a portar aigua a les zones més aïllades del món

A l'Illa d'El Hierro, a Canàries, l'aigua és un bé escàs i els seus habitants han hagut de buscar maneres creatives d’aconseguir-la al llarg de la història. Una de les maneres més antigues era l'arbre Garoé (Ocotea foetens), que, com altres arbres que viuen envoltats de boira i humitat, atrapa les petites gotetes d'aigua, així, la població emmagatzemava les gotes que queien des de les fulles cap a un pou. És en aquesta idea precisament en la qual s'inspira el projecte europeu Life Nieblas, que ha provat, avaluat i millorat 3 tipus de col·lectors de boira que imiten aquesta funció dels arbres. El projecte, que va començar en 2020, presenta ara el seu informe final en el qual conclou que aquesta tecnologia és molt eficient i una de les més útils per a portar aigua a les zones més inhòspites i complexes del món. Durant el projecte, s’ha fet servir per a reforestar i regar el bosc de laurisilva del Barranco L'Andana en Gran Canària, i per a reforestar una pedrera a Catalunya i un bosc cremat a Portugal. Tots ells, projectes de reforestació que estaven destinats a obtenir uns resultats molt limitats per l'aridesa de la zona i per la impossibilitat de portar aigua al terreny per a regar els arbrets.

“La clau del projecte està en el fet que es demostra que existeixen col·lectors eficaços i autònoms que poden ajudar les zones més complexes a obtenir aigua”.

GUSTAVO VIERA RUÍZ, tècnic de GESPLAN i coordinador del projecte.

Al Barranco de Gran Canària, s'han instal·lat al voltant de 40 col·lectors -amb una superfície de captació de 135m2- de tres tipus diferents per a reforestar 35,8 hectàrees, que han recollit 121.901 litres d'aigua en total; s'han plantat 15.000 arbres de diverses espècies de laurisilva, com ara l'arboç canari o el bruc, amb una ràtio de supervivència del 86% - una dada que duplica la taxa de supervivència de la reforestació tradicional, que sol ser un 40% –. “Això també s'ha traduït en el fet que hem recuperat el potencial del bosc de capturar carboni atmosfèric, en concret, calculem que fins a unes 175 tones de CO₂ a l'any”, apunta Gustavo Vieira, tècnic de Gesplan i director tècnic del projecte.

Respecte al reg, s'ha desenvolupat un dispositiu que permet descarregar l’aigua de manera automàtica sense cap mena de subministrament energètic ni emissions de CO₂. Aquesta metodologia ajuda al fet que tot funcioni de manera autònoma, una cosa imprescindible als projectes més complexos i remots. A més, ha aconseguit reduir la petjada de carboni, ja que no s'empra maquinària per a portar aigua d'un lloc a un altre, ni sistemes elèctrics per al reg i també es redueix la petjada hídrica, perquè no explota aqüífers o rius.

Life Nieblas, un projecte Life cofinançat per la Comissió Europea, l'han coordinat el Cabildo de Gran Canària i Gesplan colze a colze amb els seus socis, el CREAF, ICIA, ITC, la Universitat de La Laguna (ULL), Heredad de Aguas de Arucas y Firgas, la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Comunitat Intermunicipal Viseu Dão Lafões de Portugal.

Núvols d'esperança per a les zones més remotes del món

El projecte Life Nieblas ha demostrat que hi ha col·lectors eficaços i autònoms que poden ajudar les zones més complexes a obtenir aigua.

La clau del projecte està en el fet que, per primera vegada, es demostra que existeixen col·lectors eficaços i autònoms que poden ajudar les zones més complexes a obtenir aigua. Per exemple, cinc col·lectors s'han replicat en una zona de bosc en Vouzela (Portugal), que va sofrir un gran incendi en 2017, allà s'han replantat espècies com ara el roure comú o la surera. També a Catalunya s'han instal·lat, en col·laboració amb el projecte RESTARC, 60 estructures individuals per a replantar espècies mediterrànies com ara l'ullastre o el llentiscle en una pedrera en procés de restauració al Garraf. A Canàries, l'equip de Life Nieblas col·labora amb altres projectes i administracions per a estendre els col·lectors a altres illes i ajudar a pal·liar la crisi hídrica. Per exemple, a Tenerife n’han instal·lat alguns per a regar castanyers, un cultiu que requereix molta aigua. També s'utilitzaran al voltant de 9 col·lectors per a restaurar la vegetació del massís de Famara a Lanzarote, “que ara mateix està pràcticament desèrtic”, explica Saúl Oliva, tècnic coordinador del projecte des de Gesplan. I, en el cas de Gran Canària, s'està col·laborant amb el projecte de Mosaico perquè 400 ovelles puguin beure ‘aigua de boira’ mentre pasturen en el bosc, fins ara s'havia d'emportar amb cisternes d'aigua.

Però, n’hi ha més, a escala internacional, el projecte ha aconseguit arribar a la localitat de Chungungo, un poble pesquer de Xile, que comença a utilitzar els col·lectors per a proveir d'aigua potable a la població, “s'estan fent proves encara, però les dades són positives”, puntualitza Saúl Oliva. Per la seva part, la Universitat de Sapienza a Itàlia, està dissenyant prototips basats en els de Life Nieblas per a reforestar zones cremades al nord d'Itàlia. Al continent africà, també s'està col·laborant amb l'entitat Biflores de Cap Verd, que ha instal·lat al voltant de 5 col·lectors rudimentaris a l'illa de Brava, una localitat d'extrema pobresa on l'aigua és un bé molt limitat, “amb les malles que utilitzem per als nostres col·lectors i unes estructures de fusta que fabriquen ells mateixos, han aconseguit obtenir 1000 litres d'aigua al dia (una dada impressionant), que fan servir per a regar els cultius i donar beure al bestiar”; comenta Saúl Oliva.

El Cabildo de Gran Canària continuarà finançant el projecte fins a 2029, “esperem que el projecte continuï estenent-se, sobretot en aquelles zones que sofreixen sequera”, afegeix Francisco González Artiles, tècnic de l'Àrea de Medi ambient del Cabildo de Gran Canària i part de l'equip coordinador.

Tres tipus de col·lectors 

Life Nieblas ha utilitzat tres tipus de col·lectors. El més innovador neix en el marc del projecte, l'han dissenyat des del ICIA i l’ULL, i s'inspira en les acícules -fulles- del pi canari, que estan especialment dissenyades per atrapar les gotes de boira. L'estructura d'aquest col·lector d'acícules o innovador (i-FWC) és senzilla i es presenta com una pinta de files metàl·liques, que pot instal·lar-se en dues plantes per a augmentar la superfície per a captar aigua; “ha estat el disseny més eficient, és modular i fàcil de muntar, també és el més econòmic”, destaca Gustavo Vieira. D'altra banda, estan els col·lectors torre, que es componen d'una estructura polièdrica, recobertes de malla de polietilè o volumètrica - que s'utilitza normalment per a estabilitzar talussos de carreteres-, tots dos materials molt accesibles al mercat i molt útils per a captar la boira. A més, també s'han emprat estructures més petites de reforestació que utilitzen la malla de polietileno, així aquesta estructura envolta a la planta i li donen un triple servei; “ja que la protegeix dels herbívors, mentre que capta humitat ambiental, manté la humitat del sòl i redueix la insolació sobre la planta, aspectes fonamentals per a establir les petites plàntules i que puguin sobreviure”; explica Vicenç Carabassa. Els requisits per a instal·lar qualsevol tipus de col·lector són senzills: que hi hagi boira i vent perquè les microgotes xoquin amb l'aparell, condicions que poden donar-se tant a zones costaneres, com desèrtiques o de muntanya.