Passar comptes és un dels objectius de la publicació de la memòria anual d’un centre com el CREAF. La memoria és un document que resumeix les fites i les dades més rellevants i que sovint acaba en un calaix perquè és poc atractiu o difícil de llegir, pràcticament només és apte per presentar als consells de govern d’un centre. Així, es pot innovar en formats tan tradicionals tenint en compte els reptes i les eines de comunicació actuals? Després d’anys de publicar memòries anuals molt estàndards, el CREAF ha volgut replantejar el seu format des de zero. El resultat ha estat una memòria en forma de magazine. Sota el nom de CICLES, la nova memòria es presenta com una publicació innovadora anual que cada any girarà entorn d’un concepte i que serà, en ànima, la memòria anual del centre. El concepte escollit per presentar l’any 2023 del CREAF és el de “resiliència”. 

L’objectiu de CICLES és poder explicar quina ha estat la recerca feta en tot un any, però també explicar com es gestiona el centre, quins han estat els entrebancs, els èxits i els fracassos i, sobretot, fer-ho en un format amè. Per això, la revista és un document molt visual, ple d’entrevistes, cròniques o reportatges fotogràfics que busquen traspassar el públic intern i fer que tothom que tingui interès en l’ecologia, o en la mateixa gestió de la recerca, navegui entretinguda i fins al final. Tot això, sense renunciar, òbviament, a la informació que ha de tenir tota memoria de comptes anuals, i que es recull en forma d’annexos.

“La comunicació corporativa no ha de ser avorrida, res del que fem com a comunicadors ha d’estar pensat per no ser llegit. Nosaltres treballem en productes que tinguin sentit comunicatiu, i les memòries anuals que veníem fent no en tenien. Reciclàvem notícies i aglutinàvem dades i annexos, però no estaven pensats pel lector. El nou magazine CICLES esperem que agradi i que acosti tota la recerca del CREAF i tot el nostre treball intern a molts públics diferents, incloent-hi els membres del nostre Consell de Govern”.

ANNA RAMON, cap de comunicació del CREAF.

La resiliència, marca de la casa

A l’ecologia actual i sota el context de canvi climàtic el terme resiliència ha esdevingut clau: el fem servir per a valorar com la natura és capaç de recuperar-se d’una pertorbació com la sequera o un incendi. Els ecòlegs estudiem fins a quin punt els diversos ecosistemes son resilients a l’embat del canvi climàtic, i fins quan seguiran sent-ho a mesura que aquestes pertorbacions esdevinguin més freqüents, intenses i severes. El terme resiliència també ens identifica perquè el CREAF també té la seva història de resiliència: ha resistit i resisteix sota diferents crisis econòmiques, les prioritats canviants dels diferents governs, la globalització i la pèrdua de talent, o la situació de la recerca i del sector ambiental a Catalunya, entre altres factors “ambientals” que determinen el dia a dia dels centres de recerca”.

“Tot i això, al CREAF sentim que estem en un nou cicle, més grans i més necessaris que mai, amb un segell Severo Ochoa renovat i amb la màxima puntuació en les avaluacions CERCA. Som un centre resilient, amb un equip de persones compromesa i adaptable que és un puntal d’aquesta resiliència malgrat tot el que hem viscut”.

JOAN PINO, director del CREAF.