Claus per identificar les espècies de roures peninsulars

El nom roure inclou desenes d’espècies del gènere Quercus. Saber quina espècie tenim davant és un repte, ja que sovint es barregen entre elles (mitjançant un procés reproductiu anomenat hibridació). Però no cal desesperar-se: elements com les fulles, les glans, l’escorça o, fins i tot, la forma de l’arbre poden ajudar-nos a diferenciar-les. Amb aquesta infografia podeu aprendre algunes claus per identificar les espècies de roure més comunes de la península Ibèrica.

Aquesta guia s’ha elaborat en col·laboració amb el projecte de ciència ciutadana del CREAF Alerta Forestal i recull els trets distintius de vuit espècies de roure: el roure reboll (Quercus pyrenaica), el roure de fulla gran (Quercus petraea), el roure pènol (Quercus robur), el roure africà (Quercus canariensis), el roure martinenc (Quercus pubescens), el roure cerrioide (Quercus cerrioides), el roure valencià o roure de fulla petita (Quercus faginea) i el roure portuguès (Quercus lusitanica). Tots tenen en comú que assequen les seves fulles a la tardor; alguns les perden immediatament i se’ls anomena caducifolis, mentre que d’altres les mantenen seques a l’arbre fins que neixen les fulles noves i se’ls anomena marcescents.