Com reduir la fragilitat de l’aigua en un context de sequera

Per què no es pot atribuir la sequera que viu avui Catalunya només al canvi del clima? La stuació de sequera persistent pot ser un anunci del que viurà Europa els propers anys? Fins a quin punt la situació té a veure amb les polítiques de gestió de l’aigua? Quines són les passes que hem de fer d’ara en endavant? Intentem fer un compendi per contestar aquestes preguntes, sobre un cas que no és aïllat i que pot ser el preludi de situacions que s’aniran produint els propers 50 anys.

Massa sovint focalitzem el debat de la sequera meteorològica en el clima, al qual atribuïm tota la responsabilitat com a causant de la manca d’aigua. Això esta passant amb la sequera meteorològica que viu Catalunya l'hivern de 2024. El que realment cal és obrir el debat sobre l'autèntic problema: la demanda crònica d’aigua del nostre model de desenvolupament econòmic. Una set d'aigua de tots els sectors que ens fa consumir aigua de forma excessiva, superant la capacitat natural dels recursos que tenim disponibles.

Fins i tot en temps de normalitat, consumim més aigua de la que seria viable pel nostre sistema. Un exemple: l'any 2019 Espanya, Grècia, Itàlia, Malta, Portugal i Xipre van viure l'episodi d'escassetat d'aigua més crític que ha experimentat mai cap país de la Unió Europea en una estació, segons l'índex d'explotació de l'aigua. Aquest indicador ens aporta informació sore l’escassetat d’aigua i ens dona la pressió que reben els recursos d'aigua dolça i ens indica la quantitat d'aigua extreta cada any en proporció al total disponible. L’escassetat d’aigua (també anomenada sequera hidrològica) és la manca de disponibilitat d'aigua per als diferents usos que li donem, mentre que la sequera (meteorològica) és la manca de pluges durant un període llarg.

Un hivern sec, calurós, sense pluja i amb dies propers als de primavera. La sequera que viu Catalunya aquest hivern de 2024 és una excepcionalitat a la riba sud Mediterrània que, a més, s’ha instal·lat de manera persistent al quadrant nord est de la peníncula ibèrica. Alguna lleu pluja ha obert una finestra d’optimisme, però les reserves d’aigua als embassaments són d'un 15,01% a mitjan febrer 2024. Catalunya viu un estat d'excepcionalitat, consultable des del Visor de la sequera de la Generalitat de Catalunya on és evident que més de 2/3 parts del territori han entrat en estat d’extrema sequera pluviomètrica.

Aigua i canvi global

La solució immediata implica aturar la demanda d’aigua conseqüència del nostre model econòmic, que està per sobre de la nostra disponibilitat d’aquest recurs essencial. Cal reflexionar sobre el nostre model agrícola, urbanístic, turístic i industrial per reduir la quantitat total d’aigua que fem servir, mantenir la salut de les masses d’aigua i la dels ecosistemes naturals. Només així reduirem la vulnerabilitat de l’aigua enfront del canvi global.

L’evidència científica apunta a la necessitat d’instaurar canvis profunds. Des de la ciència, algunes propostes plantegen un nou model de consum d’aigua –avui molt lligat a la construcció, el turisme i vinculat a la prosperitat econòmica–, en restaurar i protegir els sistemes hidrològics –rius, rieres i aqüífers. En alguns casos recents, l’acció política ha escoltat la recomanació de les veus especialitzades que han recomanat enderrocar infraestructures que afectaven l’evolució d’un litoral dinàmic amb evolució de les dunes, com és el cas de Calafell (Catalunya).

Des d’organitzacions especialitzades en gestió de l’aigua s’insisteix en impulsar un canvi de mentalitat i un nou sistema de governança participativa de l’aigua, que tingui en compte l’experiència prèvia i el coneixement aportat per la ciència. El cas, per exemple, d’enderrocar passejos marítims de localitats costaneres per part del Ministeri per a la Transició Ecològica permet renaturalitzar la franja litoral i tornar espai a la platja, per minimitzar les destrosses que provoquen els temporals marítims, cada vegada més freqüents i devastadors a causa de la crisi climàtica.

Tecnologia i aigua dolça

A mig i a llarg termini, revertir aquesta situació passa per replantejar el nostre model sòcio econòmic de sobre explotació dels recursos hídrics. A curt termini, Catalunya disposa del Pla especial de la sequera, que contempla l'ús de tecnologia i, per tant, gestiona l’escassetat produint aigua que abasteixi la demanda, mitjançant solucions con ara la reutilització i la dessalació. Són alternatives tecnològiques útils a curt termini per ajudar a encarar sequeres puntuals, però que no es poden mantenir en el temps perquè té un cost ambiental immens, a banda de l'econòmic i l'energètic.

L'impacte de la dessalinització és elevat: cal construir les infraestructures, a més d'altres de noves per traslladar l’aigua dessalada a les zones on es necessita; produeix emissions a l'atmosfera resultat de la construcció, i aboca al mar salmorres de les plantes de dessalinització que perjudiquen la flora marina.

Reciclar aigüa procedent de les depuradores (amb usos industrials, municipals, agrícoles o per recarregar aqüífers) per al consum humà és una solució puntual, no viable a gran escala pel seu altíssim impacte ambiental. Per què? L'aigua depurada es retorna al riu i, en canvi, si es recicla per al consum humà provoquem una reducció dels cabals fluvials i empobrim l'ecosistema. Per exemple, el riu Besòs està alimentat al 100% per aigües depurades.

Persones, bosc, papallones i muntanya

La sequedat de l’aire que respirem les persones, la falta d’humitat als nostres boscos, la mortaldat d’arbres, la reducció del nombre de papallones als parcs urbans, l’escalfament de zones garants de la biodiversitat, el canvi dràstic de les economies de muntanya, la pujada de la línia del bosc, les floracions fora d’època... les conseqüències del canvi del clima cap a patrons d’aridesa són múltiples i ens afecten com a societat i al nostre entorn.

Des del CREAF estem informant exhaustivament sobre aquestes conseqüències i a continuació oferim una tria del més recent:

Annelies Broekman: “Les sequeres es gestionen quan no hi ha emergència

Veritats i mentides sobre la sequera i l’ús de l’aigua

Com fem front a la manca d’aigua que patim i a la que vindrà

L’aire d’Europa és el més sec dels darrers 400 anys

Les 12 conseqüències del canvi global a les muntanyes

10 alertes que la ciència del clima llança a l’inici de la COP28

La regió boreal s’escalfa 3 vegades més ràpid que la resta del planeta i perilla el seu valor com a garant de la biodiversitat

Cau el nombre de papallones urbanes per la sequera i la calor

Matollars i pastures capturen un 35% menys de CO₂ quan la sequera és extrema

Plantes d’arreu de Catalunya floreixen i produeixen fruit també a la tardor per la calor dels darrers mesos