Es presenta a la COP29 una bateria de propostes d’acció política en clau mediterrània contra la crisi climàtica

Les qüestions clau en joc i les recomanacions d'acció política davant la crisi climàtica que afecta la zona euro mediterrània són l'eix d’un informe presentat avui a la COP29, per part d'un grup de més de 25 centres de recerca i ‘think tanks' de 10 països la zona, la MATTCCh (Mediterranean Alliance of Think Tanks on Climate Change). El document inclou com a prioritats l'ambició en finançament climàtic, impulsar les Solucions Basades en la Natura (SBN) (especialment vinculades a l'agricultura), bescanviar deute per natura, reduir emissions de gasos d'efecte hivernacle per a tota l'economia el 2035, una transició energètica decidida i coordinada per augmentar la resiliència, així com normes sòlides, una governança transparent i salvaguardes socials i ambientals per als mercats de carboni.

La Med Alliance of Think Tanks on Climate Change és una xarxa d'organitzacions de coneixement i recerca d'arreu de la regió mediterrània, a la qual pertany el CREAF, que el juliol de 2024 va demanar que el nou comissari per a la Mediterrània de la Comissió Europea tingui en compte el canvi climàtic com a prioritat. Es va posar en marxa a la 3a MedCOP de Tànger l'any 2023 i compta amb el suport de la Unió per la Mediterrània (UpM) i l'European Climate Foundation (ECF) del nord d'Àfrica i Turquia.

Les prioritats i els resultats desitjats des de la perspectiva mediterrània d'acord amb la proposta de l'aliança MATTCCh es concreten en els apartats següents:

1/ Ambició en el finançament climàtic

Cal contemplar sub objectius temàtics (adaptació, mitigació i pèrdues i danys) i proveir i mobilitzar recursos econòmics per part dels països desenvolupats. Així, es garanteix evitar les deficiències dels 100.000 milions de dòlars, en particular pel que fa a la manca d'equilibri temàtic i claredat sobre la qualitat dels instruments financers mobilitzats. A més, el procés del New Collective Quantified Goal on Climate Finance (NCQG) s'ha d'alinear amb altres línies de treball temàtiques, inclòs el Global Goal on Adaptation (GGA), per permetre'n la plena implementació i les fites.

2/ Ampliar el finançament de projectes de Solucions Basades en la Natura

Desenvolupar estratègies per mobilitzar capital privat cap a les Solucions Basades en la Natura mitjançant la creació de mecanismes de reducció de riscos, com ara esquemes d'associació publico privada. Això també hauria d'incloure bons de natura, models de finançament combinat i incentius perquè la inversió privada doni suport a les SBN, especialment a la zona Mediterrània.

3/ Solucions Basades en la Natura i agricultura

L'agroforesteria i/o l'agroecologia són vies per garantir que els petits agricultors, la majoria a la regió Mediterrània, estiguin inclosos als objectius de finançament i als mitjans d'implementació.

4/ Bescanvis de deute per natura

Aquesta acció permetria abordar el limitat espai fiscal dels països del sud de la Mediterrània. Podria incloure finançament en condicions de concessió i suport basat en subvencions a aquests països, assegurant que tinguin els recursos necessaris per implementar projectes de Solucions Basades a la Natura a gran escala sense pressionar la seva càrrega de deute existent.

5/ Coordinació alineada amb l'Acord de París

La regió mediterrània necessita esforços diplomàtics per promoure un objectiu regional comú d'1 TW (Iniciativa TERAMed que es proposa desplegar un milió de megawatts de potència renovable a la Mediterrània per al 2030), per augmentar la resiliència econòmica i impulsar la competitivitat en un món de baixes emissions de carboni. En concret, les Nationally Determined Contributions (NDC) de propera generació han d'incloure objectius de reducció d'emissions de gasos d'efecte hivernacle per a tota l'economia per al 2035 i objectius més ambiciosos per al 2030 en línia amb la limitació de l'augment de la temperatura a 1, 5 °C i prioritzar accions coherents amb el Balanç Mundial. Una transició energètica fallida, incompleta o sense coordinació a la regió mediterrània comporta, en primer lloc i sobretot, costos socials i econòmics per als països mediterranis i la resiliència de les seves societats.

6/ Mercats de carboni de l'ONU

Aquest és un tema al qual no es va arribar a acord en anteriors cimeres mundials. La nostra expectativa a Bakú és que les parts assegurin que els mercats de carboni de l'article 6 de l'Acord de París (tant 6.2 com 6.4) es regeixin per normes sòlides, una governança transparent i salvaguardes socials i ambientals.

7/ Finançament addicional per a pèrdues i danys

És necessari un finançament nou i addicional, ja que les promeses actuals al Fons són inadequades i insuficients per satisfer les necessitats dels països en desenvolupament i només cobriran els costos operatius. Es necessiten objectius més substancials per permetre que el Fons estigui actiu a principis del 2025. De manera similar, cal garantir que els països en desenvolupament accedeixin a assistència tècnica. 

Les propostes d’acció política s’elaboren a partir d’identificar 5 grans aspectes en joc a la COP29 vinculats al clima de la regió euro mediterrània segons MATTCCh. L'aliança de centres reuneix especialistes en ciència, economia, diplomàcia científica, politologia, sociologia i comunicació del sud i del nord de la regió euro mediterrània. Es tracta dels següents:

1/ Nous compromisos climàtics nacionals.

Els països han d'anunciar les seves contribucions determinades a abast nacional (Nationally Determined Contributions), el febrer del 2025 i abans de la COP30 del Brasil. Aquestes promeses impulsaran els esforços col·lectius del món per abordar el canvi climàtic d'acord amb l'Acord de París.

Les energies renovables ofereixen una oportunitat per abordar els desafiaments comuns que enfronten els països de tota la regió Mediterrània. En aprofitar el seu vast potencial renovable, especialment en energia solar i eòlica, que s'estima que supera els 3000 GW, la regió mediterrània pot reduir significativament la dependència dels combustibles fòssils, cosa que reforçarà la cooperació regional, la resiliència econòmica i l'estabilitat social. 

2/ Un enfocament regional unificat per a la descarbonització.

Hauria d'apuntar a enfortir la cooperació internacional i augmentar els esforços diplomàtics a la regió mediterrània per millorar la cooperació institucional, incrementar el finançament públic i privat, coordinar esforços per abordar els obstacles de finançament local, i definir una visió comú dels combustibles baixos en carboni com a complement de l'electrificació i l'eficiència.

3/ Nou Objectiu Quantificat Col·lectiu sobre finançament climàtic.

A la COP29, les parts establiran el New Collective Quantified Goal on Climate Finance (NCQG), el debat del qual se centra en la quantia de la nova fita de finançament climàtic. Els països desenvolupats afirmen que aconseguir un objectiu quantificat sòlid que respongui a les necessitats requereix ampliar la base de contribuents, però, basant-se en el principi de la responsabilitat compartida entre les parts, els països en desenvolupament rebutgen aquest enfocament, citant l'article 9.1 del Acord de París. El NCQG s'ha d'estructurar al voltant de sub objectius temàtics (per a mitigació, adaptació i pèrdues i danys. El progrés en la implementació de l'article 2.1c s'ha estancat per la manca d'una entesa compartida sobre l'abast del finançament climàtic, com s'ha de mesurar i com es dividiran les responsabilitats entre els països i els actors privats.

4/ Normes rectores per als mercats de carboni.

Atès que a la COP28 no s'arriba a cap resultat sobre l'article 6, la CMA enfronta una gran pressió per arribar a un acord a la COP29. Persisteixen les divisions quant a la claredat, transparència i salvaguardes socials i ambientals pel que fa a l'autorització d'enfocaments cooperatius i resultats de mitigació transferits internacionalment (ITMO).

5/ Informe de pèrdues i danys.

S'espera que les parts revisin els avenços des del primer any operatiu del fons i prioritzin la signatura d'acords de contribució per mobilitzar els fons promesos. Com a referència, només el Japó ha dipositat els seus fons promesos per ara. La seqüència és important, ja que s'han de formalitzar els acords d'administració fiduciària i de país amfitrió del Banc Mundial abans de signar els contractes. 

Qui integra la Med Alliance of Think Tanks on Climate Change:

Alguns dels membres de MATTCCh són Arab Reform Initiative (Jordània), Associació d'Economia i Finances Sostenibles (Turquia), CREAF (Espanya), ECCO Climate (Itàlia), Euro-Med Economists Association (Espanya), European Centre for Development Policy Management (Brussel·les i Maastricht), Ember Energy (global), E3G (Europa, Regne Unit, EUA), IMAL (Marroc), Natural Resource Governance Institute (Àfrica, Llatinoamèrica, Regne Unit, EUA), Real Instituto Elcano (Espanya), Regional Center for Renewable Energy and Energy Efficiency (Egipte), The Economic Policy Research Foundation of Turkey (Turquia) i ZERO (Portugal), entre d'altres.