Crear paisatges menys inflamables reduiria fins a un 50% l'àrea cremada prevista per als pròxims 30 anys

Un estudi col·laboratiu entre Espanya i Portugal ha comprovat amb models matemàtics que, si es canvia el tipus de paisatge, amb menys densitat de vegetació i menys combustible, per exemple, i es promouen activitats agrícoles d'alt valor natural, es redueixen dràsticament les zones cremades.

Califòrnia està en flames i Portugal registra el seu pitjor any d'incendis des del funest 2017. Que Espanya visqui un escenari així és només qüestió de temps. La paradoxa és que mentre la inversió en forces d'extinció creix, el nombre de grans incendis forestals any rere any no para de multiplicar-se. Què està fallant? Un estudi recent, publicat a la revista Ecosystem Services, demostra que la solució real als grans incendis es troba en la mateixa naturalesa: cal crear paisatges menys inflamables. L'estudi demostra que si s'actua sobre el paisatge i es promouen pràctiques agrícoles, es pot arribar a reduir fins a un 50% l'àrea afectada per grans incendis forestals prevista per al període entre 2030 i 2050. El coautor principal, Adrián Regos, de la Universitat de Santiago de Compostel·la, afirma que cal gestionar el risc d'incendis tenint en compte les característiques de la vegetació, aplicar mesures concretes per crear paisatges menys inflamables, amb espècies que cremin més lent, amb menys densitat de vegetació, més heterogenis i, en definitiva, més resistents al foc. "Un concepte que des de la ciència s'ha batejat amb el nom de gestió intel·ligent de foc o Fire Smart", aclareix Silvana País, de el Centre d'investigació CIBIO / InBio de la Universitat de Oporto.

Cal gestionar el risc d'incendis tenint en compte les característiques de la vegetació, aplicar mesures concretes per crear paisatges menys inflamables, amb espècies que cremin més lent, amb menys densitat de vegetació, més heterogenis i, en definitiva, més resistents al foc.

Adrián Regos, de la Universitat de Santiago de Compostel·la.

"El canvi climàtic, amb altes temperatures i sequera extrema, i el bosc homogeni i jove que ha crescut a causa de l'abandonament de pràctiques agrícoles ancestrals són dos ingredients bàsics dels incendis de sisena generació. Aquests superincendis cremen amb temperatures i velocitats de propagació que escapen a el control de les forces d'extinció, dels tallafocs i d'altres tècniques de protecció. Davant d'això, es requereix un canvi de paradigma, una visió preventiva i integradora del territori amb polítiques que fomentin la creació de paisatges resistents al foc, però que, al mateix temps, asseguren un aprofitament sostenible dels recursos i la conservació de la biodiversitat associada, el que es coneix com una solució basada en la naturalesa ", afegeix Regos.

"Les matemàtiques estan preparades perquè puguem comprovar des d'un ordinador com crear un territori menys atractiu per les flames, que no cremi de manera incontrolable. Aquestes eines científiques poden ser molt útils per millorar la presa de decisions a l'hora de gestionar de forma integrada el territori".

Lluís Brotons, investigador del CSIC al CREAF i líder de la Unitat Mixta InForest CREAF-CTFC.

Matemàtiques que apaguen focs

L'article ha pres com a cas d'estudi la Reserva de la Biosfera Transfronterera Gerês-Xurés (Galícia) i s'ha dut a terme mitjançant el model REMAINS, que reprodueix la dinàmica de foc segons escenaris predissenyats.

Amb aquest model matemàtic s'han provat diversos escenaris per a aquesta regió i s'ha determinat, per exemple, que l'opció més efectiva per disminuir les hectàrees cremades és promoure l'agricultura extensiva i convertir, de forma gradual, els boscos de coníferes i eucaliptus en boscos de roures nadius.

"El model simula incendis forestals (la ignició, propagació, crema i extinció de focs), la dinàmica de la vegetació (és a dir, la successió natural i la regeneració posterior a l'incendi), els canvis en l'ús de la terra (per exemple, l'abandonament o la intensificació de l'agricultura) i l'ordenació forestal (com l'augment de les plantacions intensives per a la producció de fusta)".

Núria Aquilué, investigadora de la Unitat Mixta InForest CREAF-CTFC.

Gestió a tres bandes

Els resultats mostren com una aplicació eficaç de les polítiques agrícoles reduiria el perill d'incendis i, al mateix temps, garantiria la conservació de la biodiversitat, estabilitzant la disponibilitat d'hàbitats per a espècies protegides o amenaçades al llarg de les pròximes tres dècades.

Així mateix, la creació d'aquests paisatges menys combustibles augmentaria el segrest de carboni. En el cas d'estudi, per exemple, la gestió activa del territori va provocar un augment de prop de 3.5 teragramos de carboni (TGC) entre 2020 i 2050.

Aquest estudi ha estat desenvolupat gràcies a FIRESMART, un projecte d'investigació que cerca solucions sostenibles que maximitzin els beneficis entre la prevenció d'incendis i els serveis dels ecosistemes. Hi participen diversos instituts i centres de recerca de Portugal i Espanya (CIBIO / InBio, Prometheus, CREAF, Universitat de Santiago de Compostel·la, CITAB, CIMO i CSIC), i està finançat per la FCT (Fundação per a Ciência ea Tecnologia - Portugal ).

Article:

Pais S, Aquilué N, Campos J, Sil A, Marcos B, Martínez-Freiría F, Domínguez J, Brotons Ll, Honrado J & Regos A (2020). Mountain farmland protection and fire-smart management jointly reduce fire hazard and enhance biodiversity and carbon sequestration. Ecosystem Services. 44: 101143. https://doi.org/10.1016/j.ecoser.2020.101143