Quina és la diferència entre resiliència i vulnerabilitat i per què això és clau en l’àmbit forestal

Imagina que ets un responsable polític que lluita per gestionar els impactes del canvi global en els ecosistemes forestals, la sequera, les plagues o el risc d’incendi. En les teves discussions amb les companyes i companys i, potser, també amb d’altres d’investigadors, sovint apareixen dos conceptes crítics: “la resiliència”, entesa com la capacitat d’un bosc de recuperar el funcionament normal després d’una pertorbació i “la vulnerabilitat”, entesa com el grau de susceptibilitat que té un bosc davant d’un risc.

Fins a quin punt són diferents aquests conceptes i com s’han d’aplicar? Comprendre’ls és essencial per pensar estratègies efectives que ajudin a gestionar i adaptar els sistemes forestals al futur que els espera.

Aquesta anàlisi de la resiliència i la vulnerabilitat sorgeix d’un debat rigorós entre investigadors de la Technical University of Munich i del CREAF amb la Universitat Autònoma de Barcelona en el que vam adonar-nos que calia examinar de prop aquests dos conceptes, ja que si es feien servir de manera confusa es corria el risc de perdre claredat quan es donessin missatges a gran escala a responsables polítics, pensant per exemple en les recomanacions que aporta l’IPCC o l’IPBES. La discussió va donar lloc a l’article “Resilience and vulnerability: distinct concepts to address global change in forests”, publicat a Trends in Ecology and Evolution i us el resumim a continuació.

La resiliència fa referència, en termes generals, a la capacitat d’un bosc per absorbir o suportar pertorbacions, incloses aquelles agreujades pel canvi global com els fenòmens climàtics extrems. Se centra en com un ecosistema forestal respon al llarg del temps i com es recupera després d’un incendi o una tempesta, mantenint les seves funcions i serveis. Per exemple, si una tempesta de vent tomba arbres en un bosc temperat, aquest bosc pot perdre capacitat per regular el clima perquè perd capacitat d’absorbir CO2. Amb el temps, l’ecosistema es regenera amb el creixement de noves plantes i es recupera la seva capacitat de segrestar carboni.

La vulnerabilitat, en canvi, se centra en la susceptibilitat d’un bosc als impactes adversos i en la seva capacitat d’adaptar-s’hi. Té un enfocament més analític i es fa servir per identificar quins boscos són més vulnerables, sovint mitjançant mapes.

Tots dos conceptes proporcionen perspectives valuoses, però tenen orígens i aplicacions diferents. Els estudis sobre resiliència provenen de la teoria ecològica i posen èmfasi en la recuperació i la resistència al llarg del temps. En canvi, les avaluacions de vulnerabilitat van sorgir de la gestió del risc de desastres, amb un enfocament en la susceptibilitat i la localització de les àrees de major risc. Aquesta diferència de perspectiva porta a enfocaments diferents per a l’avaluació i gestió dels boscos.

• Resiliència: Té origen en els estudis ecològics i s’utilitza menys en l’àmbit polític. Sovint implica la identificació de llindars i punts d’inflexió. Per exemple, si la freqüència dels incendis augmenta fins al punt que els boscos perden la seva capacitat de regenerar-se, hauran superat un llindar i podrien transformar-se en un ecosistema diferent.
• Vulnerabilitat: Desenvolupada en el camp de la reducció del risc de desastres, s’ha utilitzat més sovint en l’àmbit polític (per exemple, en els informes de l’IPCC).

• Resiliència: Se centra en les trajectòries posteriors a una pertorbació, incloent-hi la resistència i la recuperació al llarg del temps. S’ocupa de mecanismes com la dinàmica del banc de llavors o les característiques del sòl que afavoreixen la regeneració.
• Vulnerabilitat: Se centra en les condicions prèvies a una pertorbació, analitzant la susceptibilitat i la capacitat adaptativa dels boscos, generalment mitjançant mapes.

• Resiliència: És útil per entendre com es pot millorar la capacitat dels boscos per afrontar el canvi global. Per exemple, algunes espècies de pi tenen pinyes seròtines que romanen tancades fins que la calor intensa d’un incendi els fa obrir-se, permetent la dispersió de llavors i la regeneració del bosc. Aquest concepte ajuda a identificar processos crítics que donen estabilitat a llarg termini als ecosistemes forestals.
• Vulnerabilitat: Proporciona eines pràctiques per identificar àrees d’alt risc i prioritzar intervencions basades en avaluacions espacials i adaptatives. Com que ha estat més utilitzat en l’àmbit polític (com en els informes de l’IPCC), també facilita la implicació dels actors clau i té en compte factors socioeconòmics.

Resiliència i vulnerabilitat són conceptes complementaris a l’hora d’entendre com els boscos responen a les pertorbacions climàtiques. Encara que tots dos són importants, el seu ús depèn de l’objectiu de l’anàlisi. Per exemple, si es volen crear mapes o avaluar la susceptibilitat, el concepte de vulnerabilitat pot ser més adequat. En canvi, si es vol fer un seguiment dels canvis en els boscos al llarg del temps, com determinar si han superat un llindar i s’estan transformant en matollars a causa dels incendis freqüents, el concepte més pertinent serà el de resiliència.

Aplicar aquests conceptes de manera rigorosa pot millorar la presa de decisions polítiques i les pràctiques de gestió forestal. Una comprensió sòlida d’aquests termes facilitarà estratègies més efectives en un món en constant canvi.
 

Article de referència: Lecina-Diaz J, Martínez-Vilalta J, Lloret F, Seidl R (2024). Resilience and vulnerability: distinct concepts to address global-change in forests. Trends in Ecology and Evolution. Volume 39, Issue 8, 706–715. DOI: https://doi.org/10.1016/j.tree.2024.03.003

Agraïments: J.L-D. ha estat finançat per la Alexander von Humboldt Foundation. J.M-V. ha rebut el suport d’un premi ICREA Academia. F.L. agraeix el finançament del Ministerio de Ciencia e Innovación d’Espanya (PID2020-115264RB-I00). R.S. ha estat finançat pel Consell Europeu de Recerca sota el programa de recerca i innovació Horizon 2020 de la Unió Europea (Acord de subvenció 101001905, FORWARD). F.L., J.M-V. i R.S. també han rebut suport del projecte europeu H2020RUR-2020-2 RESONATE (subvenció núm. 101000574).