El canvi climàtic reduirà l’aigua disponible a la conca de la Tordera

ACCUA alerta de les vulnerabilitats de les conques hidrogràfiques catalanes davant els efectes del canvi ambiental global.  Ha estat un projecte científic, pioner a la mediterrània, coordinat pel CREAF i finançat per l’Obra Social de CatalunyaCaixa.

El projecte ACCUA, realitzat en col·laboració entre l’Obra Social de CatalunyaCaixa i el CREAF, ha avaluat durant tres anys les vulnerabilitats del litoral català davant els efectes del canvi ambiental global en la disponibilitat d’aigua. El projecte ha comptat, també, amb la participació de l’IRTA (Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries), l’ETC-SIA (European Topic Center for Spatial Information and Analysis) i el Grup d’Hidrologia Subterrània de la Universitat Politècnica de Catalunya. ACCUA s’ha centrat en tres conques representatives de la franja litoral catalana: la Tordera, el Fluvià i el Siurana.

Els resultats d’ACCUA referents a la conca de la Tordera, conca situada entre les comarques del Vallès Oriental, la Selva i el Maresme, retraten una conca força forestada que ha duplicat la seva superfície urbanitzada els darrers deu anys i que té unes previsions de creixement demogràfic elevades. Paral·lelament, els registres climàtics ja hi constaten un increment significatiu de les temperatures les últimes tres dècades.

Pel que fa a les vulnerabilitats d’aquest territori davant del canvi climàtic, ACCUA preveu que la conca de la Tordera viurà una disminució important dels recursos hídrics disponibles els propers anys. En primer lloc, els experts esperen que les aportacions anuals d’aigua dels rius de la conca disminueixin de forma rellevant a mig termini , i que continuïn davallant fins al 2100. Tal i com recalquen Eduard Pla i Diana Pascual, investigadors del CREAF i coordinadors d’ACCUA:

 ...a mig termini es preveu que les recàrregues subterrànies dels aqüífers disminuiran un 10% i que els cabals superficials ho faran fins a un 14%. 

 Aquest impacte és conseqüència de les previsions climàtiques pel 2030 en aquesta conca.

Les previsions apunten a uns augments de temperatura de fins a 0,3 ºC i a unes davallades en les precipitacions de fins a un 7%.

Menys aigua pels sistemes ecològics, agrícoles i urbans

Donada aquesta disminució generalitzada de l’aigua als rius, es preveu que augmentarà el nombre de dies amb cabals per sota del mínim de referència recomanat per garantir el funcionament correcte de l’ecosistema del riu (cabal de manteniment).

“Els resultats indiquen que a finals de segle a la capçalera de la Tordera, es podrien incrementar en més de 60 dies a l’any el nombre de dies en què els cabals que baixen pels rius no arriben al mínim ambiental recomanat. Aquest fet, pot comportar afectacions dels boscos de ribera o altres ecosistemes fluvials”, concreta el Dr. Pla”

Cal recordar que la conca de la Tordera presenta una elevada diversitat d’espais naturals com són el Montseny i el Montnegre.

 Els boscos, més vulnerables

Alhora, el projecte ha avaluat les vulnerabilitats dels boscos i els principals conreus de la conca de la Tordera davant aquest escenari de canvi climàtic.

 Els resultats més rellevants alerten que les espècies forestals d’ambients més humits, com el castanyer, el faig o el roure, podrien veure’s seriosament afectades en determinats indrets d’aquesta conca cap a finals de segle. 

Alhora, els boscos de l’àrea d’estudi es mostren més vulnerables davant del risc creixent de patir un incendi. Concretament, a la part baixa de la conca es podria duplicar el número de dies amb risc d’incendi extrem cap al 2030. Pel que fa als conreus, augmentaran de forma generalitzada les necessitats de reg dels principals cultius actuals d’aquesta zona i s’esperen canvis en els seus cicles de vida.

D’altra banda, ACCUA preveu una major estacionalitat en els cabals dels rius d’aquesta conca, amb més diferències segons els mesos de l’any.

Els experts adverteixen que, durant els mesos de menys cabal es podrien veure afectats, per exemple, el subministrament d’aigua a la població i als sectors industrials i agrícoles.

Més enllà de les mesures de mitigació caldrà aplicar mesures d’adaptació

De forma paral·lela a les mesures de mitigació que s’impulsen a tots nivells, ACCUA proposa un seguit de mesures d’adaptació a mig termini  i a llarg termini.

“Les mesures proposades avui han de permetre anticipar-se a els canvis i preparar els sistemes naturals i socials al futur” recalca el Dr. Pla.

En el cas de la gestió dels recursos hídrics a la Tordera, ACCUA proposa una gestió integrada dels recursos hídrics, que planifiqui els usos futurs del sòl de la conca segons la disponibilitat d’aigua esperada, i que afavoreixi l’estalvi d’aigua fomentant un ús racional i la seva reutilització. Pel que fa als cabals de manteniment ambiental, els experts proposen identificar els trams i les comunitats d’éssers vius més vulnerables per desenvolupar plans de conservació a mida. Així mateix recomanen promoure una gestió forestal que asseguri estructures més sanes, més resistents al foc i a l’estrès hídric. Finalment, pel que fa a l’agricultura, es proposen canvis en les tècniques agronòmiques i canvis de varietats que siguin més eficients i robustes davant de les noves condicions.

Els autors de l’estudi esperen que aquest resultats es puguin tenir en compte pel desenvolupament del Pla d’Adaptació al Canvi Climàtic que s’està duent a terme a Catalunya seguint les directrius europees.

El projecte ACCUA

El projecte ACCUA (Adaptacions al Canvi Climàtic en l’Ús de l’Aigua) va néixer l’any 2008 amb un doble objectiu: avaluar la vulnerabilitat del territori català davant els principals efectes del canvi global relacionats amb la disponibilitat d’aigua, i determinar les mesures d’adaptació més recomanables per respondre a aquesta vulnerabilitat i minimitzar-ne les conseqüències negatives.

Per assolir-los, ACCUA es va plantejar aplicar les previsions de canvi climàtic fetes a partir dels informes del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) sobre el conjunt de la Conca Mediterrània, a una escala molt més local i detallada. Per fer-ho ha estat necessari incorporar, en el canvi d’escala, el major nombre possible de condicionaments que puguin afectar o modificar aquestes previsions generals. Aquests condicionaments no són només climàtics, sinó també socioeconòmics i demogràfics, els quals determinen, entre altres coses, la demanda present i futura d’aigua. El resultat és una metodologia innovadora, que combina bases de dades molt diferents (climàtiques, ecològiques, econòmiques, socials, etc.) i les integra a una escala del territori petita, sobre la qual és possible identificar vulnerabilitats concretes i proposar-ne mesures d’adaptació ben dirigides. Bona part dels mètodes i de la informació de base encara no s’havien considerat en altres estudis previs sobre canvi climàtic a Catalunya, i mai s’havien utilitzat a una escala tan local.