Per què es posen marrons les fulles a la tardor?

Ocre, granat, marró, daurat... són els colors que més ens fan pensar en la tardor, perquè són les tonalitats que agafen les fulles dels arbres quan arriben els mesos d’octubre i novembre. Què fa que hi hagi aquest canvi de color? Per què les fulles passen del verd al marró abans de caure? La clau està en la clorofil·la, us ho expliquem.

La caiguda de les fulles en les espècies caduques d’arbre –faigs, roures i fruiters, per exemple – és un moment programat a la tardor, que es repeteix cada any, i això permet que l’arbre s’hi vagi preparant poc a poc. El primer pas és reutilitzar els nutrients més valuosos que hi ha a les fulles, per no perdre’ls quan caiguin. Així, els arbres redirigeixen el nitrogen i alguns elements essencials, que costen més de fabricar, de les fulles cap a les tiges.

En segon lloc, com que la tardor va acompanyada de més fred i menys hores de llum, les plantes deixen de fer la fotosíntesi progressivament, perquè no tenen tota la llum que necessiten per fer el cicle correctament. La molècula més important per fer la fotosíntesi és la clorofil·la, així que ja no la necessiten i deixen de fabricar-la. I el mateix passa amb les clorofil·les que hi ha prèviament a les fulles, que es van degradant i desapareixent.

A mesura que la clorofil·la de les fulles es va perdent, que és de color verd, es van desemmascarant altres pigments que també hi ha a les fulles, com els carotens i les antocianines, que són de color taronja i vermell, respectivament! Per aquest motiu,  a lles fulles viren cada cop més cap al color dels altres pigments que ara associem amb els colors típics de la tardor.

Màxim cromàtic i calor

Quan l’explosió de colors de la tardor arriba a un moment àlgid i es recull la màxima diversitat de colors, just abans de caure les fulles, diem que aquell bosc ha arribat al seu màxim cromàtic. Evidentment, aquest màxim cromàtic no és uniforme en tota Catalunya i dependrà de les espècies d’arbre que hi ha al bosc i de la regió de Catalunya que observem, perquè el clima local hi juga un paper clau. No obstant això, s’acostuma a agafar com a guia la coloració de les fagedes i les dates clau oscil·len pels mitjans de novembre.

Malauradament, cada cop aquestes dates són més impredictibles i triguen més en aparèixer els colors de la tardor als boscos del país. El motiu? L’augment de temperatures durant el setembre i l’octubre. Com hem dit, la falta d’hores de llum i la baixada de temperatures és el tret de sortida perquè la planta pari de fer la fotosíntesi i es perdi la clorofil·la. El problema és que cada cop triga més en arribar el fred i aquests inicis de tardor amb temperatures suaus confonen a les plantes, que es pensen que encara som a finals d’estiu i triguen més en començar tot el circuit per deixar caure les fulles. Així, els colors dels carotens i les antocianines també triguen més en sortir.

Fins ara, des de la recerca s’apuntava a que aquest retràs del màxim cromàtic dels boscos era un fet puntual i que depenia molt de la meteorologia, però ara ja s’està veient que és una tendència en alça, perquè portem diversos anys consecutius en que la caiguda de les fulles es retarda.

Amb sequera

Com hem dit inicialment, el procés d’aparició dels marrons de la tardor està programat i va poc a poc, així que quan hi ha alguna pertorbació tot canvia. I una de les pertorbacions més habituals a la mediterrània és la sequera.

Quan hi ha sequera, els arbres no tenen tant de temps per reabsorbir els nutrients valuosos de les fulles i tallen d’emergència la connexió entre la tija i les fulles, per reduir al màxim la superfície per on perden aigua. En aquest cas, les fulles s’assequen amb tots els nutrients i els pigments, passant directament del verd al marró sec, sense la variació cromàtica típica.

La teva mirada és clau

L’observatori ciutadà RitmeNatura del CREAF porta diversos anys contribuint a l’estudi dels canvis de color de les fulles a la tardor a Catalunya, entre d’altres processos estacionals. I com ho fa? Gràcies a les aportacions de la ciutadania voluntària!  

Cada cop que sortim a la natura i veiem aquests canvis de color, estem visualitzant dades que els científics poden necessitar per a estudiar, per exemple, els efectes del canvi climàtic sobre els canvis d’estació. Contribuir amb l’aportació d’aquestes dades és molt fàcil: només cal crear-se un usuari a l’aplicació iNaturalist, unir-se al projecte de RitmeNatura en aquesta plataforma i anar-hi pujant tot allò que creguem que pot ser interessant de la natura que ens envolta.