Joan Masó és un físic especialitzat en informació espacial i programació, que s’ha implicat activament en fites com ara el programari de cartografia digital MiraMon i la creació del Web Map Tile Service. L’ús de dades obertes per crear oportunitats és una definició que encaixa per definir la seva feina.

Els físics són probablement els científics més adaptables, amb capacitat per travessar fronteres d’altres especialitats com ara la Informàtica, la Biologia o la Medicina. Més enllà de l’atreviment d’aquesta afirmació, el que és segur és que per endinsar-se en la Física cal curiositat per entendre com funciona el món, fer-se preguntes i intentar identificar-ne les respostes. L’investigador del CREAF Joan Masó és un físic especialitzat en bits i informàtica “de manera gairebé anecdòtica”, en paraules seves.

Dedicar la prestació social substitutòria del servei militar a tasques de construcció d’un sistema de mapes accessibles a la societat a la Universitat Autònoma de Barcelona va facilitar que es creués al seu camí Xavier Pons, llavors professor de la unitat de Botànica i vinculat al CREAF. Aquella trobada va ser l’embrió del MiraMon, un sistema d'informació geogràfica (SIG) i programari de teledetecció constantment actualitzat i millorat per visualitzar, consultar, editar i analitzar imatges de satèl·lit, mapes temàtics, topogràfics vectorials, etc. I va ser també l’inici d’una carrera vinculada al CREAF i a la recerca, sense planificar-la gaire: “veig la vida com una seqüència de casualitats que configuren el que m’ha anat passant. Jo sempre he estat a l’estació assegut mirant els trens que passaven. Ja m’he mirat els horaris, ja, i quan ha passat el tren he intentat pujar-hi”.

Si es demana a Joan Masó com explica la teledetecció a una persona profana en la matèria s’atura un segon, mira directament amb certa ironia i deixa anar: “no m’hi dedico directament, però formo part d'un grup que en sap molt”. I, seguidament, dona una definició del tot il·lustrativa pensada per a no iniciats. ”La teledetecció és l’astronomia a l’inrevés: orienta una òptica de gran augment cap a la Terra per observar tot el territori de manera exhaustiva i completa. L’objectiu és veure l’estat i evolució de cultius, vegetació forestal i infraestructures (el que en anglès s’anomena ‘built environment’). També és una eina de defensa, bàsicament inventada a l’entorn militar dels Estats Units”.

Informació actualitzada i fiable

Crear l’estàndard Web Map Tile Service a l’Open Geospatial Consortium (OGC) és el segon gran impacte de la seva trajectòria i que, segons apunta, també va ser conseqüència d’estar al lloc adequat just quan tocava. “Va aparèixer la possibilitat de col·laborar amb el Centre de Supercomputació de Catalunya per a un projecte dins de la internet de 2a generació, curt però amb molta visibilitat, i vam crear el primer prototip de visualització de mapes per a la web”, explica. Arran d’aquest treball en comú “coneixem aquest consorci internacional i els estàndards que proposa per fer visualitzadors i servidors de mapes i descobrim que és una organització molt més oberta del que havíem anticipat, que és fàcil formar part de la discussió i això ho canvia tot”.

Aquests estàndards són especificacions tècniques que permeten intercanviar dades georeferenciades via web i que es proporcionen segmentades, per facilitar-ne la recuperació. Tenen una importància cabdal, ja que fan possible la interoperabilitat necessària perquè els sistemes d'informació geogràfica d'entitats públiques i privades puguin intercanviar dades i proporcionar a les persones accés a informació actualitzada i fiable. “Avui l’estàndard que vam escriure, el Web Map Tile Service, es considera un dels més implementats al món. Això vol dir que la majoria de mapes que es publiquen l’utilitzen, ja que permet combinar-los entre ells”.

Si avui se li pregunta si se sent còmode amb l'afirmació que la seva feina contribueix a fer front a la Torre de Babel de la informació geoespacial des del 2003, contesta com un llamp. “És fantàstic, es pot dir que sí. Faig front a la torre de Babel intentant fer la informació més visual i millorant-ne la seva presentació perquè es pugui entendre millor”.

Aquesta col·laboració, entre d’altres, li ha suposat rebre l’any 2018 el Premi Gardels per part de l’Open Geospatial Consortium, l’entitat de major impacte dedicada exclusivament a elaborar normes per al sector de la informació geoespacial. “El fet que ens hagin donat aquest guardó demostra fins a quin punt l’OGC valora equips que fan petites contribucions però constants cap a l’estandardització, sense haver de solucionar un gran problema a partir d’una gran genialitat”.

Dades universals que apoderen persones

La voluntat d'apoderar les persones perquè desenvolupin un sentit crític rep un “sí amb majúscules” per resposta per part de Joan Masó. I té com a recent exemple una sèrie de mapes sobre l'evolució de la Covid19 amb dades obertes d'administracions i universitats. Ara bé, el seu discurs està lluny de mitificar que universalitzar dades elimina barreres i només afirma que “dona oportunitats”. I apunta que compartir dades a gran escala suposa que “persones intermèdies les puguin utilitzar per crear noves aplicacions, que poden acabar impactant en molta més gent. Si les dades no són obertes, es desconeixen i el cost econòmic d’obtenir-les és gran. Si estan obertes es pot començar a treballar; només cal tenir una idea sobre què fer-ne”.

El mite d’un món sense barreres en la informació és ben bé això, un mite, per aquest físic avesat a programar. “Si creem un món sense barreres en la informació, creem un món amb una barrera per excés d’informació. Ens costa molt destriar i analitzar el ‘big data’ i, de fet, és al que ens dediquem. Però sempre hi ha una barrera o altra”.

Per voluntat i gairebé per militància, Joan Masó desenvolupa pràcticament tots els mapes descarregables que crea amb tecnologia pròpia. I el motiu és contundent: “ho desenvolupem pràcticament tot des de zero, perquè ens agrada fer les coses a la nostra manera i, de fet, perquè fem recerca i ens convé tenir el control i poder canviar fàcilment. Fem cas dels estàndards, però la tecnologia és nostra, i ens permetem excepcions i experiments”.

Com a membre actiu en grups de treball del Group on Earth Observations, avui s’involucra amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i es dedica a “observar les interaccions entre sistemes, per minimitzar els efectes adversos i afavorir que s’assoleixin els objectius”. I la pregunta que ho acaba lligant tot: com es beneficien els ODS dels Sistemes d'Informació Geogràfica? A la que respon curt i ras: “gràcies a que ens explica particularitats de la distribució sobre el territori (en forma de mapes) enlloc de fredes simplificacions amb promitjos a abast nacional”.

L’especialització que reverteix el vocabulari de Joan Masó guanya amb les distàncies curtes, gràcies a la seva proximitat i voluntat didàctica. Un tarannà que, sens dubte, agraeixen els estudiants del Màster oficial en SIG i teledetecció del CREAF i la Universitat Autònoma de Barcelona. Com també és d’agrair una manera de fer on és evident una fèrria perseverança i auto exigència. Potser per això, la sofisticada ciència aeronàutica és la seva passió pública més inconfessable.

Aquesta acció és part del Severo Ochoa "ULandscape" finançat l'any 2019 per l'Agència Estatal d'Investigació del Ministeri de Ciència i Innovació espanyol per donar suport als Centres de Recerca d'Excel·lència.