La Selva Atlàntica, que s'estén al llarg de la costa del Brasil i abasta parts de l'Argentina i Paraguai, és un punt calent de biodiversitat. No obstant això, al llarg dels anys, aquest ecosistema ha sofert una intensa desforestació que ha donat pas a un mosaic de terres agrícoles, urbanitzacions i pasturatges. Un estudi recent, publicat a Conservation Biology i liderat pel CREAF i l'Institut de Biociències de la Universitat de São Paulo al Brasil, demostra que el nou paisatge heterogeni té un efecte devastador en algunes espècies d'ocells especialistes, que necessiten el bosc per a viure i que compleixen un rol essencial com ara dispersar llavors, pol·linitzar plantes o controlar plagues i insectes. D’acord amb els resultats, aquestes espècies són irreemplaçables i les funcions que realitzen en el bosc no les substitueixen ni els ocells generalistes, que són més tolerants als canvis, ni els que colonitzen el nou paisatge.

En concret, de les 539 espècies que l'equip ha inclòs en l'anàlisi, han comprovat que 58 es troben exclusivament en zones amb una proporció de cobertura forestal superior al 70%, “una dada preocupant, ja que actualment només una desena part del bosc atlàntic està tan ben conservat”, explica Fuzessy. Per a dur a terme la recerca, l'equip ha utilitzat una base de dades extensa que recull el nombre d'espècies i la seva abundància a diversos llocs del Brasil i s'han contraposat amb imatges de satèl·lit de zones urbanes, pastures, camps de conreu i boscos, amb l'objectiu de detectar quines espècies es troben actualment en cada hàbitat i quines funcions compleixen, “no hem fet una anàlisi temporal, sinó que hem analitzat una fotografia de la situació actual”, explica Lisieux Fuzessy, primera autora de l'estudi, investigadora de la Universitat de São Paulo al Brasil i del CREAF en el moment de l'estudi.

La pava yacutinga, dispersor de llavors i símbol indígena

En el cor de la Selva Atlàntica viu un ocell únic i en perill d'extinció, la pava yacutinga (Pipile jacutinga), “un exemple emblemàtic de les espècies especialistes que s'estan perdent”, explica Fuzessy. Es tracta d'un ocell de gran grandària amb una forma similar a una gallina, viu en llocs amb molta cobertura forestal, s'alimenta de fruits i és essencial per a dispersar llavors, especialment, les de les palmes del gènere Euterpe que recobreixen el sotabosc. Aquesta relació demostra que bosc i ocell es necessiten mútuament, ja que la yacutinga s'alimenta dels fruits de la palma, es refugia i nia entre les seves fulles i, a canvi, dispersa les seves llavors a través dels excrements. A més, més enllà de la seva funció en l'ecosistema, aquest ocell, també conegut en tupí-guaraní com yakú-apetí o ‘yacu blanc’, en referència a les plomes blanques del seu cap, té un valor cultural per a les comunitats indígenes. Per exemple, alguns pobles la consideren un símbol de bellesa i llibertat. També com un animal que connecta la natura amb els esperits del bosc.

Un altre exemple important com a dispersor de llavors és el cotinga alablanca (Xipholena atropurpurea), que, a més, s'alimenta d'insectes i controla d'aquesta manera la seva població. També es veuen afectades espècies endèmiques i amenaçades segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (IUCN), com la cotorra pitblava (Pyrrhura cruentata) o el menjagrà de Temminck (Sporophila falcirostris) i algunes que estan prop de considerar-se amenaçades com ara la ploranera elegant (Laniisoma elegans) o el Tinamú solitari (Tinamus solitarius), entre d’altres.

“La interacció d'aquests ocells amb la selva atlàntica és un clar exemple de la interdependència entre els ocells i el bosc. Amb el nostre estudi volem promoure que les estratègies de conservació també tinguin en compte les funcions específiques de cadascuna de les espècies i no tan sols el nombre d'espècies totals en una zona”, LISIEUX FUZESSY, primera autora de l'estudi, investigadora de la Universitat de São Paulo al Brasil i del CREAF en el moment de l'estudi. 

Unes se’n van, unes altres hi arriben

Els resultats de l'estudi també reflecteixen que hi ha noves espècies que conquisten els hàbitats que componen les ciutats, els camps agrícoles i els pasturatges, incloent-hi algunes exòtiques, com ara el colom domèstic (Columba livia) i els pardals comuns (Passer domesticus). De fet, de les 539 espècies analitzades, 107 es trobaven exclusivament en aquestes zones. Malgrat aquesta dada, la recerca conclou que els boscos ben conservats continuen albergant 15-25% més riquesa d'espècies en comparació al mosaic d'hàbitats.

“Alguns estudis científics ressalten que aquesta heterogeneïtat d'hàbitats és positiva perquè facilita que hi arribin més espècies i, tot i que això en part és veritat, no compensa la pèrdua de les espècies especialistes que són clau per a salvaguardar el bosc”, conclou Fuzessy.

Aquest estudi l'ha liderat Lisieux Fuzessy, Marie Curie del CREAF en el moment de l'estudi i hi participen també els investigadors del mateix centre Daniel Sol, Laura Cardador i Joan Maspons. També hi ha participat la investigadora Sandrine Pavoine del Centre d'Ecologia i Ciències de la Conservació (CESCO9 a França. El projecte on s'emmarca aquest estudi va rebre finançament del programa Horizon 2020 de la Unió Europea sota l'Acció Marie Skłodowska-Curie, el Ministeri de Ciència i Innovació d'Espanya, i l'Agència de Gestió d'Ajudes Universitàries i de Recerca i el programa COFUND de la Unió Europea.

Article de referència: Fuzessy, L., Pavoine, S., Cardador, L., Maspons, J., & Sol, D. (2024).  Loss of species and functions in a deforested megadiverse tropical forest. Conservation Biology. DOI: https://doi.org/10.1111/cobi.14250