Els boscos arrepleguen una gran part de la biodiversitat terrestre. Desenes de milers d'espècies de plantes, animals, fongs i organismes microscòpics interactuen, sovint amagats, entre els arbres. Totes aquestes espècies formen part viva de l'ecosistema forestal. D’aquí ens pot sorgir una pregunta: podem conèixer la capacitat que tenen els nostres boscos per acollir diverses plantes, animals i fongs? Ara ja sí.

Un dels punts forts de l'IBP és que està pensat per ser utilitzat per persones sense bagatge naturalista.

Les persones o entitats propietàries de boscos de Catalunya ja disposen d’una eina que avalua la capacitat d’acollida de biodiversitat que té un bosc en concret. Es coneix com Índex de Biodiversitat Potencial (IBP), un instrument de suport a la planificació i la gestió que pretén integrar els diversos criteris de conservació de la biodiversitat en la gestió multifuncional dels boscos. Aquesta eina, liderada pel projecte Life Biorgest, és fruit de més de 10 anys de treball entre persones de l’àmbit científic i expertes del món de la conservació i gestió forestal. A més, un dels seus punts forts és que està pensada per ser utilitzada per persones sense bagatge naturalista.

"Una de les virtuts d’aquesta eina, a banda que és ràpida d’aplicar i que no cal ser un expert naturalista, és que qui l’aplica pot tenir un diagnòstic instantani de quins dels factors treu “més mala nota” i, per tant, decidir quina gestió pot fer per millorar-los."

JORDI VAYREDA, investigador del CREAF i membre del projecte Life Biorgest.

Amb aquest anàlisi exhaustiu sobre les facultats del bosc, es poden extreure conclusions sobre com dur a terme aprofitaments i millores per a la biodiversitat, és a dir, la salut i vitalitat del bosc, i sobre com planificar millor la seva gestió a curt i mitjà termini.  

10 factors en 30 minuts

Amb un exercici d’entre 20 i 40 minuts, avalua els 10 factors que influeixen de forma més cabdal en la biodiversitat que pot acollir el bosc.

L’IBP treballa sobre el terreny. Amb un exercici d’entre 20 i 40 minuts, avalua els 10 factors que influeixen de forma més cabdal en la biodiversitat que pot acollir el bosc. Per una banda, s’anoten les espècies d’arbres autòctones, l’estructura vertical de la vegetació, la fusta morta que es troba en peu i la que hi ha a terra, els arbres vius considerats molt grans, els arbres amb cavitats i altres singularitats que constitueixen hàbitats per a una gran quantitat d’espècies del bosc, i també la presència de clarianes amb plantes amb flor. Tots ells són elements sobre els quals es pot incidir amb la gestió. Amb tot això, finalment s’avaluen els tres factors considerats de context, que son la continuïtat temporal del sòl com a forestal sense ús agrícola, i la presència d’ambients aquàtics i d’ambients rocosos, als quals se’ls associa una biodiversitat específica. 

Aquestes observacions permeten assignar a cada factor una puntuació que va del 0 al 5. La suma d’aquestes puntuacions ens dona l’IBP i permet situar el rodal en un gradient de baixa a elevada capacitat d’acollida. També fa possible la identificació dins del rodal dels elements que afavoreixen la diversitat d'espècies o, per contra, dels que no tenen prou presència i caldria afavorir-los quan es duguin a terme accions de gestió. 

Amb tot, es tracta d’una exploració ràpida que permet recollir dades que han de servir per diagnosticar la capacitat que té el bosc per acollir biodiversitat, una informació molt valuosa, sobretot, per poder incorporar recomanacions de millora a la planificació forestal.  

Els boscos mixtes guanyen

L’IBP ja s’ha pogut testar en més d’una centena de boscos, joves i adults, sobretot en alzinars i pinedes de pi blanc. Els valors obtinguts ens indiquen que, en general, els boscos inventariats tenen una capacitat d’acollida de biodiversitat mitjana. La composició en espècies d’arbres augmenta el valor de l’índex, essent els boscos mixtes els que presenten valors lleugerament superiors. D’entre els factors en els que es pot abordar des de la gestió forestal, ja sigui conservant-los o potenciant-los, els que mostren valoracions més altes són els que fan referència a la presència de diferents espècies arbòries i estrats de vegetació, i arbres portadors de dendromicrohàbitats, mentre que els factors amb puntuació més baixa són els relatius a la presència d’arbres vius de grans dimensions i de fusta morta gran, en peu i a terra.

S’hi han introduït millores derivades del nou coneixement teòric i pràctic fruit de 10 anys d’aplicació i avaluació, adaptant-lo així a la realitat dels boscos mediterranis.

En el marc del projecte Life Biorgest, Catalunya i França han treballat conjuntament per actualitzar l’IBP i treure’n una nova versió, a la qual s’hi han introduït millores derivades del nou coneixement teòric i pràctic fruit de 10 anys d’aplicació i avaluació, adaptant-lo així a la realitat dels boscos mediterranis. Experts catalans del CPF (Centre de la Propietat Forestal) i el CTFC, juntament amb els nostres investigadors Jordi Vayreda i Lluís Comas, hi han contribuït per tal que donés resposta a les particularitats dels nostres boscos.

L’IBP és una eina consensuada internacionalment, coordinada pel CPF i el CRPF (Centre National de la propriété Forestière), que s'ha reunit periòdicament al llarg dels cinc anys del projecte i que compta amb persones expertes de diferents països com Suïssa, Itàlia, Grècia, Turquia, el Líban, Tunísia o Marroc, que ja l’estan aplicant o testant, a més de França i Catalunya, on el procés està més avançat.

Per tal de donar-lo a conèixer i facilitar la seva aplicació, el Life Biorgest ha elaborat diferents materials divulgatius per a l’àmbit educatiu i per a propietaris forestals, tècnics i científics que vulguin fomentar la compatibilitat entre l’aprofitament forestal, la biodiversitat i resiliència dels boscos. Vols veure’ls?

Clic aquí