Parlem de riscos: si el teu bosc fos un país, quin país seria?
Comparteix
El Japó és un dels països del món on la població està més en risc davant les catàstrofes naturals. Si tenim en compte que també és un dels països del món més ben preparats, amb més llits d’hospital, més educació, plans de prevenció, urbanisme adaptat i un llarg etcètera, com s’explica?
Una persona experta en risc et diria que quan un país es prepara per ser menys vulnerable pot fer canviar el nivell de risc de la seva població, però, quan els nivells d’exposició son tan extrems com al Japó, per molt que es prepari, el risc continua sent molt gran. Si mirem el gràfic a continuació veurem com l’estudi del risc no és tan obvi com sembla. De fet és una disciplina complexa que ocupa i preocupa a persones d’arreu del món vinculades a les ciències socials, l’estadística i altres camps de la ciència. Juntes desenvolupen diferents metodologies per avaluar el risc, perquè ser capaç de calcular-lo equival a mesures, decisions de gestió i polítiques que estalvien molts diners i, sobretot, moltes vides humanes.
Quan la natura està en risc
Parlar de riscos humans és complicat, i quan parlem dels riscos que corren els ecosistemes naturals, l’escenari no canvia gaire. Ara fa dos anys, l’equip de recerca amb el que treballava la Judit Lecina es feia una pregunta semblant a la de l’inici, però en el seu cas, orientada als boscos: Com podem calcular els risc de perdre boscos per culpa d’incendis forestals, episodis de sequera, plagues i ventades? La Judit, que en aquell moment estava realitzant la seva tesi doctoral, es va fer el propòsit de trobar una forma de calcular-ho que es pogués adaptar al seu cas. Però la seva primera cerca va tenir poc èxit. Semblava que en el món de l’ecologia no hi hagués mètodes prou complets per definir el nivell de risc a perdre un bosc per les pertorbacions més comunes. Mentre pensava com continuar, la Judit va arribar a l’informe de l’IPCC del 2014 sobre impactes i vulnerabilitats del canvi climàtic. Aquest informe, ja definia en un capítol què era el risc i com calcular-lo a grans trets. Segons el panell d’experts de canvi climàtic, el risc és el resultat de la interacció entre els perills relacionats amb el clima (inclosos els esdeveniments extrems i les tendències de temperatura i disponibilitat d’aigua), la vulnerabilitat i l'exposició dels sistemes humans i naturals.
Aquest punt de vista va representar un fil per on començar a estibar. La següent pregunta, però, va venir de seguida. Els coneixements d’ecologia forestal de la Judit i del seu equip els permetia extrapolar quin nivell de perill havien d’afrontar els boscos i quins valors (o serveis del bosc) quedaven exposats a aquest perill. Però com podíem definir-ne la vulnerabilitat?
Resoldre-ho podria ser un abans i un després. Si entenien bé els mecanismes que fan que un bosc sigui més o menys vulnerable, es podrien proposar mesures de gestió que els protegissin millor i fer baixar els riscos. Faltava aquesta peça. Això, va dur la Judit a fer el que es coneix com “pensar fora de la caixa” (de l’expressió anglesa to think out of the box), obrir la mirada i ampliar la cerca a altres disciplines. Aquest procés, estimulant per ella, la va submergir en les disciplines socioeconòmiques, que semblava que portaven més camí recorregut en aquest camp que les ambientals. Entre tot el que va trobar, un article que la va inspirar, un estudi que proposava un Índex Mundial del Risc i que permetia avaluar el risc i la vulnerabilitat de les persones als perills naturals a escala nacional i alhora comparar els països a escala mundial.
Els ingredients de la vulnerabilitat
Els autors d’aquell article havien identificat un conjunt d’elements claus que definien la vulnerabilitat d’un país davant d’una catàstrofe natural. Segons l’estudi, l’alfabetització de la població, els serveis mèdics disponibles, l’accés a aigua neta o la disponibilitat de menjar, entre d’altres, determinen aquesta vulnerabilitat. Els autors havien agrupat els components d’aquesta vulnerabilitat en tres blocs, que tenen en compte com de susceptible és la població a la catàstrofe, quina capacitat té de reduir-ne les conseqüències i quina és també la seva capacitat d’adaptar-s’hi mitjançant canvis socials. Cadascun dels blocs constava alhora d’un conjunt de variables clau que permeten calcular el risc de patir els efectes de la catàstrofe. “Per exemple, en el cas de Grècia, Japó o Xile, països amb una exposició extrema a les catàstrofes naturals, trobem que estan molt ben preparats a nivell logístic, mèdic i educatiu, i això fa que mantinguin els riscos controlats”, comenta Lecina.
Això va inspirar l’equip a buscar-ne les equivalències en l’àmbit forestal. Després de donar-hi moltes voltes, la Judit, en Jordi Martínez-Vilalta, la Mireia Banqué, l’Albert Alvarez, en Jordi Vayreda i en Javier Retana van definir les característiques que fan els boscos poc o molt vulnerables a les pertorbacions que els poden afectar (incendis, sequeres, etc.) i van elaborar un nou marc de referència per a l’estudi i avaluació dels riscos associats a aquests fenòmens.
“Per fer-ho vam utilitzar els conceptes principals de vulnerabilitat i de risc que defineix l’últim informe de l’IPCC, els vam modificar i adaptar al context dels boscos i vam veure que la vulnerabilitat dels boscos té dos components: la susceptibilitat, que està relacionada amb els efectes immediats de la pertorbació, i la capacitat d’adaptació, que mesura la resposta a mig termini, dècades després de l’aparició del perill”, comenta Lecina.
El risc es defineix en tres moments: abans, durant i després de la pertorbació
Així, abans que es produeixi la pertorbació, considerem exposats tots els boscos que la puguin patir. Tanmateix, l’exposició de cada bosc difereix de la dels altres pel "valor" dels serveis ambientals que es perdrien si perdéssim aquest bosc (per exemple, disponibilitat de fusta, manteniment de la biodiversitat, regulació de l'aigua, regulació del clima o possibilitats de recreació i educació) i pel perill que té cada bosc (no corren el mateix perill d’incendi els boscos de la Catalunya central que els del Pirineu). “És com amb les persones, una illa molt habitada com Japó està molt més exposada a perdre població per una catàstrofe que una illa pràcticament deserta, per tant, no serà el mateix perdre un bosc degradat i amb pocs serveis de qualitat, que un bosc amb moltíssima biodiversitat o clau pel cicle de l’aigua d’aquella conca”, conclou.
Quan es produeix la pertorbació, els seus impactes immediats poden ser modulats, per una banda, per les característiques pròpies del bosc o de les espècies (sobretot d’arbres) que el formen, i per l’altra banda, per motius més externs, com ara la capacitat d'extinció dels Bombers davant dels incendis forestals. “El Japó és menys susceptible als efectes d’un terratrèmol que Indonèsia, perquè les infraestructures ja estan preparades per aquests fenòmens i perquè tenen un sistema d’emergències més gran i eficient. En el cas dels boscos, n’hi ha que són més resistents al foc que altres, i que no patiran tant l’efecte de les flames; a Catalunya parlaríem de fagedes o rouredes, els boscos menys inflamables. A més, poden estar en un lloc més accessible pels bombers, i tot plegat els farà menys susceptibles”, exemplifica.
Finalment, els boscos es poden recuperar dels efectes de la pertorbació en funció de la seva capacitat adaptativa, que l’IPCC defineix com la capacitat dels sistemes, institucions, humans i altres organismes d’adaptar-se als danys potencials d’un canvi, d’aprofitar-ne les oportunitats o de respondre’n a les conseqüències. “Al Japó la societat està molt formada i hi ha plans i sistemes econòmics per restablir la normalitat després d’una catàstrofe natural, així que la normalitat torna relativament ràpid; com un bosc de pi blanc vint anys després de passar un incendi, que amb les seves estratègies de regeneració i amb una bona gestió forestal feta a posteriori, pot recuperar la seva normalitat”, conclou la Judit.
Així doncs, el risc de perdre boscos i els serveis que ens proporcionen depèn de la combinació dels valors que s’exposen, de la vulnerabilitat de cada bosc i de la magnitud de la pertorbació. Per això, el risc més alt el trobarem en aquells boscos que són més vulnerables (els més susceptibles i menys capaços d’adaptar-se a les pertorbacions), que més serveis ecosistèmics proporcionen i que estan sotmesos a perills més grans. És una relació de factors que poden donar casos sorprenents i poc obvis, com és el cas del Japó, que tot i tenir una gran capacitat d’adaptació i haver treballat profundament la seva susceptibilitat, l’exposició (milions de persones) i el perill (molta probabilitat de patir catàstrofes naturals) son tan i tan elevats que el risc que té com a país continua sent dels més alts del món. Ara, en el món forestal, també podrem avaluar quins boscos tenen més risc, quins menys, i prendre les accions necessàries per controlar-ho.
Referències:
https://www.worldscientific.com/doi/abs/10.1142/S2345737615500037
https://esajournals.onlinelibrary.wiley.com/doi/abs/10.1002/fee.2278
https://link.springer.com/article/10.1007/s10021-021-00611-1
Notícies relacionades
