Cada llac és un petit univers: hi viu fauna i flora pròpia, s’hi desenvolupen uns microorganismes o d’altres i l'aigua té la seva salinitat i temperatura específiques. Aquesta varietat de característiques fa que els llacs millorin la resiliència dels ecosistemes on es troben i aportin un munt de beneficis per la societat, com la regulació del cicle de l’aigua. No obstant això, els llacs també són el focus de moltes activitats humanes i estan exposats greument a l’escalfament global. Per aquest motiu, un equip de recerca liderat pel CREAF i la UAB juntament amb investigadors de la Universidade dos Açores i el GEO3BCN han estudiat els llacs de l'arxipèlag de les Açores al llarg dels darrers 180 anys i a una escala regional. Els resultats s’han publicat recentment a Nature Communications i indiquen que els llacs açorencs estan patint una pèrdua d’espècies generalitzada i que el 1982 va ser l'any de no-retorn per tota la seva ecologia: mai tornaran a ser els mateixos. Des de llavors els estanys de l’illa de São Miguel són cada cop més semblants entre si, de manera que els ecosistemes lacustres tenen menor biodiversitat i capacitat de recuperació.

Per obtenir aquestes dades, s'han analitzat els sediments de la zona profunda dels estanys de les Açores, i això permet als investigadors conèixer tota la història dels estanys des de fa milers d’anys. “Podríem dir que hem llegit el llibre històric dels llacs. I el que hem vist és que, a mesura que el ser humà va anar expandint-se per les illes Açores, va anar modificant els ecosistemes, cosa que va implicar canvis en les comunitats naturals dels estanys. I cap els anys 80 tots els estany estudiats de l’illa de São Miguel van arribar a un punt de no-retorn. Aquest canvi ràpid a escala regional coincideix amb el moment en què la temperatura de l’hemisferi nord supera permanentment 0.35ºC la mitjana del Segle XX, així que podem dir que aquesta pujada de la temperatura modifica els patrons d’estratificació dels estanys”, explica Sergi Pla-Rabés, investigador del CREAF i la UAB i primer autor de la investigació.

Una petita alga és la prova

Entre els sediments dels estanysa que analitzen els investigadors i investigadores hi ha un organisme clau: les diatomees. Es tracta d’unes algues microscòpiques que fan la fotosíntesi, viuen tant en aigua dolça com marina i són reconegudes perquè formen part el fitoplàncton. Aquestes algues són una de les proves clau per conèixer els canvis en l’ecologia dels llacs, perquè són organismes àmpliament utilitzats com indicadors ambientals que hi han viscut des dels inicis .

“Hem trobat que s’han reduït gairebé un 30% de les espècies de diatomees en els llacs els últims 40 anys. Això vol dir que també la resta de l’ecosistema està patint un declivi de biodiversitat amb un augment de cianobacteris tòxics modificant la xarxa tròfica i fent que perdem alguns dels serveis ecosistèmics que aporten els llacs”,  apunta Pla-Rabés. La hipòtesi de l’equip de recerca és que aquests números, que han documentat a la illa de São Miguel, s’estan reproduint per tots els ecosistemes lacustres de les illes del planeta. 

Article de referència: S. Pla-Rabés, M.G. Matias, V. Gonçalves, D. Vázquez Loureiro, H. Marques, R. Bao, T. Buchaca, A. Hernández, S. Giralt, A. Sáez, G.L. Simpson, S. Nogué y P.M. Raposeiro. (2024) Global warming triggers abrupt regime shifts in island lake ecosystems in the Azores Archipelago. Communications earth & environment. DOI: https://doi.org/10.1038/s43247-024-01744-6