22/11/2023 Notícia

Plantes d’arreu de Catalunya floreixen i fructifiquen també a la tardor a causa de la calor dels darrers mesos

Tècnic/a de comunicació

Gerard Gaya Gas

Sóc Màster en Comunicació Científica, Mèdica i Ambiental per la Universitat Pompeu Fabra-BSM (2021) i estic graduat en Biologia ambiental amb una menció en Biologia Animal per la Universitat Autònoma
Comparteix

La temperatura de setembre i octubre, molt més càlida del que és habitual per l’època de l’any, ha modificat els cicles naturals de moltes espècies, substituint l’inici de la tardor per una “segona primavera”. Ha tornat a brotar vinya del Penedès i el Garraf, s’ha retardat la caiguda de les fulles d’alguns arbres de fulla caduca i han florit per segona vegada multitud de plantes silvestres i arbres fruiters des de les Terres de l’Ebre fins a la Catalunya Nord. Dins del mateix desordre temporal, els colors de la tardor també arriben dies més tard del que acostumaven a fer-ho. El conegut “màxim cromàtic” que atrau a naturalistes i fotògrafs s’endarrereix. El projecte de ciència ciutadana Barcelona Reconnecta, amb la participació de l’SMC, el CREAF i la UAB i finançat per l’Ajuntament de Barcelona, ha recollit enguany gairebé 2.000 fotografies enviades per la ciutadania per tal de fer un seguiment dels efectes del canvi climàtic sobre el calendari de la natura a la ciutat.

Durant les darreres setmanes s’ha notat un canvi brusc de temperatura a Catalunya. L’inici de tardor anormalment càlid i sec ha donat pas a un principi de novembre que ha estat més fred i adient a l’època de l’any. La natura, igual que nosaltres, ha notat i sofert aquest canvi de temps. Les dades ciutadanes recollides per la xarxa FenoCat del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) i de l’observatori RitmeNatura del CREAF confirmen que a la tardor han tornat a florir molts arbres fruiters (tarongers, ametllers, pruneres, magraners...) i també d’altres plantes com l’arç blanc, l’esbarzer, la ginesta, l’aranyoner, l’estepa negra i un llarg i preocupant etcètera. A més, han rebrotat i florit espècies tan importants com la vinya i han produït fruit per segona vegada arbres com la perera o el cirerer.

Combinació de diversos exemples de segones floracions d'aquesta tardor a Catalunya. D'esquerra a dreta i de dalt a baix, flors de taronger, murtra, estepa blanca, esbarzer, marfull, prunera, aranyoner, magraner, ginesta i ametller. Fonts: Anna M., Clàudia Fernández, Marga Losantos, Àngela Llop, Cristóbal Jiménez, Elisabeth Llopart, Bego Vendrell i Violeta Saló (Voluntariat RitmeNatura)
Combinació de diversos exemples de segones floracions d'aquesta tardor a Catalunya. D'esquerra a dreta i de dalt a baix, flors de taronger, murtra, estepa blanca, esbarzer, marfull, prunera, aranyoner, magraner, ginesta i ametller. Fonts: Anna M., Clàudia Fernández, Marga Losantos, Àngela Llop, Cristóbal Jiménez, Elisabeth Llopart, Bego Vendrell i Violeta Saló (Voluntariat RitmeNatura)

 

  

“Les floracions i fructificacions de tardor són força més discretes que les primaverals, però requereixen d’una despesa energètica per part de la plantes que normalment no els serveix per a res, ja que aquestes flors i fruits deixen de ser viables quan arriba el fred. És un malbaratament de recursos que podrien necessitar la primavera següent”  

ESTER PRAT, coordinadora de l'observatori ciutadà RitmeNatura del CREAF.

 

Aquesta modificació dels cicles naturals de les espècies s’ha produït a gran part de Catalunya, amb especial incidència entre les comarques de l’Empordà, el Maresme, Barcelona, el Baix Llobregat, el Vallès, Osona i el Penedès, entre d’altres.

Ens quedem sense tardor?

Un altre efecte molt vistós d’aquest estiu que s’allarga és l’endarreriment dels fenòmens fenològics habituals de la tardor, com són el canvi de color de les fulles i la seva posterior caiguda.

 

Jordi Cunillera (SMC)

“Fa anys que observem una clara tendència a l’escurçament de les estacions de transició, és a dir, la primavera i la tardor. Enguany hem tingut condicions climàtiques pràcticament d’estiu fins a finals d’octubre”

JORDI CUNILLERA, cap de l’equip de canvi climàtic de l'SMC.

 

“Si fa més calor, els arbres caducifolis mantenen les fulles durant més temps i allarguen el període en que fan la fotosíntesi, de manera que canvien les seves condicions naturals habituals i necessiten més aigua. D'altra banda, als llocs on la sequera té un gran impacte, el dèficit hídric pot arribar a tenir més pes que l'allargament de l'estació càlida i els arbres perden les fulles com a mecanisme de defensa per no perdre més humitat “ conclou Cunillera.

Les dades de l’SMC exposen que Catalunya ha viscut el setembre més càlid de les últimes dècades i un mes d’octubre que ha estat pràcticament calcat al de l’any passat, quan es van batre la gran majoria dels rècords de temperatura per a aquesta època de l’any.

Mapes de setembre i octubre a Catalunya de les diferències entre les temperatures mitjanes i les climàtiques (1991-2020) i d'anomalia de precipitació, és a dir, el percentatge de precipitació respecte la mitjana climàtica per al mateix període. Font: Servei Meteorològic de Catalunya (SMC)
Mapes de setembre i octubre a Catalunya de les diferències entre les temperatures mitjanes i les climàtiques (1991-2020) i d'anomalia de precipitació, és a dir, el percentatge de precipitació respecte la mitjana climàtica per al mateix període. Font: Servei Meteorològic de Catalunya (SMC)

Barcelona desenvolupa un projecte de reconnexió amb la natura

Davant d’aquesta situació de canvis fenològics importants, l’SMC i el CREAF estan impulsant, conjuntament amb la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), el projecte de ciència ciutadana ‘Barcelona Reconnecta’. Aquesta iniciativa explica l’impacte del canvi climàtic sobre els cicles naturals de les espècies als habitants de la ciutat comtal, afavorint la seva implicació en l’observació d’aquests fenòmens a través de l’observatori RitmeNatura. Amb el que portem d’any, el projecte ha realitzat una vintena de tallers divulgatius i ha recopilat gairebé 2.000 aportacions ciutadanes de més de 500 espècies diferents. Aquesta iniciativa és possible gràcies a la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona a través del Pla d’Acció per l’Emergència Climàtica 2030.

Al mateix temps, la xarxa FenoCat i l’observatori RitmeNatura han recopilat més de 18.000 fotografies de 3.000 espècies diferents, enviades per la ciutadania d’arreu de Catalunya durant aquest 2023. Aquestes han permès detectar els diferents fenòmens anòmals mencionats anteriorment.

De fet, RitmeNatura està obert a la participació de tothom, permetent a qualsevol persona aportar les seves fotografies de plantes i animals amb la corresponent informació fenològica (si les plantes tenen fulles, flors, fruits, etc.) a la plataforma digital iNaturalist. Qualsevol persona que vulgui aprendre com sumar-s’hi pot fer-ho a través del tallers del projecte Barcelona Reconnecta o de la pàgina web ritmenatura.cat/participa/.

La vinya de Santa Margarida i els Monjos (Alt Penedès) va tornar a brotar a principis d'octubre. Font: Àngela Llop (Voluntària de RitmeNatura)
La vinya de Santa Margarida i els Monjos (Alt Penedès) va tornar a brotar a principis d'octubre. Font: Àngela Llop (Voluntària de RitmeNatura)

Notícies relacionades

Notícia
Nou web CREAF
Notícia

El CREAF estrena nova casa...digital!

Notícia
Memòria CREAF
Notícia

CICLES, el nou magazine anual del CREAF

Notícia
Notícia

L’increment de CO2 a l’atmosfera pot augmentar les desigualtats en la producció d’arròs entre els països rics i pobres