Durant les darreres setmanes, molts barcelonins i barcelonines s’han preguntat si és normal que els plàtans dels seus carrers i avingudes encara tinguin fulles a l’arbre al mes de febrer. Per tal de resoldre aquest tipus de qüestions sobre fenologia, l’observatori ciutadà RitmeNatura del CREAF ha publicat, en el marc del projecte Barcelona Reconnecta, la Guia fenològica del principal arbrat viari de Barcelona. 

El passat mes de gener a Catalunya ha estat més càlid i sec del que s’esperava. En algunes zones, la mitjana de la temperatura ha estat de més de 3 graus per sobre del que seria habitual en aquesta època de l’any. Aquesta anomalia meteorològica i climàtica, cada cop més comuna, afecta greument als cicles biològics de les espècies. «Moltes plantes estan traient flor quan no haurien de fer-ho i això té conseqüències. Algunes varietats d’ametller estan florint 10 dies abans del que ho feien fa 40 anys i consumeixen recursos fora d’època que segurament necessitaran a la primavera per a donar els seus fruits de temporada» afirma Ester Prat, coordinadora de l’observatori RitmeNatura, dirigit pel CREAF amb la col·laboració del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). 

Els ametllers no són els únics afectats per aquest hivern tan càlid i sec. Per exemple, durant les darreres setmanes també hem estat testimonis de la floració d’algunes ginestes (Spartium junceum), pruneres (Prunus domestica) i roselles (Papaver sp.) que haurien de florir a l’abril o la fructificació d’alguna figuera (Ficus carica), madurant una fruita habitualment primaveral. 

En una ciutat tan extensa com Barcelona, els efectes del canvi climàtic sobre els arbres poden ser més difícils de percebre, ja que es produeix un efecte illa de calor que augmenta encara més la temperatura. Segons els experts, l’explicació de la presència de fulles en els arbres caducifolis a aquestes alçades de l’hivern poden ser diverses. «La caiguda de les fulles depèn principalment de la temperatura i el règim de llum, de manera que la seva modificació pot afectar al cicle habitual de la planta. Les altes temperatures viscudes durant els darrers mesos podrien ser un dels motius de la preservació d’algunes fulles caduques als arbres de Barcelona. Un altre podria ser la manca de fenòmens meteorològics com el vent o la pluja, que normalment ajuden a acabar de fer caure les fulles seques que queden als arbres en aquesta època» explica Joan Pino, doctor en biologia i director del CREAF. 

En el cas del plàtan d’ombra, que ens qüestionàvem al principi de la notícia, la guia fenològica ens diu que sol tenir les fulles verdes sobre l’arbre entre març i setembre. Per tant, la presència de fulles sobre l’arbre a principis d’any és del tot inusual. 

A les grans metròpolis, l’arbrat permet interconnectar la xarxa de parcs i jardins, afavorint una infraestructura verda que articula l’espai i contribueix a la salut, el confort i l’habitabilitat de la trama urbana. Tot i la millora evident de la qualitat ambiental i la bellesa del paisatge, la ciutadania de Barcelona sembla viure aïllada i desconnectada de la natura que l’envolta. Amb l’objectiu de revertir aquesta situació, va néixer el projecte Barcelona Reconnecta, una iniciativa impulsada per l’observatori RitmeNatura del CREAF gràcies al finançament del Pla d’Acció per l’Emergència Climàtica 2030 de l’Ajuntament de Barcelona. 

S’estima que al terme municipal de Barcelona hi ha més d’1,4 milions d’arbres que configuren una gran massa arbrada que cobreix més del 25% del territori i conviu amb 1,6 milions de persones. Per tant, a la capital catalana hi ha gairebé un arbre per persona; sense tenir en compte arbusts, mates i herbes. Què passaria si tota aquesta gent s’impliqués en conèixer millor aquest arbre que l’acompanya? I si cadascú es dediqués a estudiar com va canviant el seu cicle al llarg de l’any? 

L’observatori RitmeNatura busca afavorir aquesta coneixença i participació ciutadana amb la publicació de la nova guia fenològica del principal arbrat viari de Barcelona. Aquesta conté la fitxa fenològica de 10 de les espècies d’arbre més significatives de la ciutat, desenvolupant per a cadascuna d’elles una descripció general, el seu context a la ciutat, el seu cicle biològic (a través d’una roda fenològica) i la caracterització de les seves estructures principals: fulles, flors i fruits, afavorint-ne la identificació.  

Les espècies seleccionades i descrites a la guia són la catalpa comuna (Catalpa bignioides), el lledoner (Celtis australis), l’arbre de l’amor (Cercis siliquastrum), la xicranda (Jacaranda mimosifolia), el plàtan d’ombra (Platanus x hispanica), la prunera de fulla roja (Prunus cerasifera var. pissardii), l’alzina (Quercus ilex), la falsa acàcia (Robinia pseudoacacia), l’acàcia del Japó (Styphnolobium japonicum) i la tipuana (Tipuana tipu). A més, la guia conté una introducció a què és la fenologia, què són la xarxa FenoCat, l’observatori RitmeNatura i el projecte Barcelona Reconnecta i com participar-hi, què conté el Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 de Barcelona i una contextualització de l’arbrat urbà de Barcelona. 

Podeu recuperar la guia fenològica del principal arbrat viari de Barcelona aquí.