Per què cada cop hi ha menys insectes pol·linitzadors?   

L’informe “Els pol·linitzadors silvestres a Catalunya” constata que a Catalunya i arreu del món, al llarg de l’últim segle, s’han detectat declivis molt importants en la diversitat i abundància dels insectes pol·linitzadors, especialment en abelles i papallones, i en menor grau en sírfids. No obstant, aquest declivi no afecta a totes les espècies per igual, en el cas de les abelles, les més afectades són aquelles espècies de mida corporal gran, les de llengua llarga i les que tenen un alt grau d’especialització, tant d’hàbitat com de dieta. Les papallones més sensibles, són aquelles que viuen en prats i herbassars i també les que tenen larves amb una dieta especialista. L’estudi, a més, fa una diagnosi exhaustiva del motius que estan provocant la pèrdua d’insectes a casa nostra. Quins son? Us ho expliquem! 

Flors, tòxics i clima 

La intensificació agrícola és el fenomen que més ha contribuït a la pèrdua de pol·linitzadors arreu del món   i a Catalunya.

La intensificació agrícola, segons el document, seria el fenomen que més ha contribuït a la pèrdua de pol·linitzadors arreu del món i a Catalunya. Aquesta tipologia d’agricultura destrueix els hàbitats dels pol·linitzadors i els intoxica. Cultivar de forma intensiva destrueix els marges, espais molt rics en flora i aliment per aquests insectes, i el guaret, camps que no es cultiven i on creixen herbassars i flors que són també la llar de moltes abelles i papallones. 

A més, la intensificació agrícola es caracteritza per grans aportacions de productes fitosanitaris, que poden ser letals o subletals pels insectes pol·linitzadors (alteren l’activitat del pol·linitzador i el seu èxit reproductiu). Cal tenir en compte que els insecticides poden aparèixer en el pol·len i el nèctar dels conreus tractats, i que alguns insecticides tenen un alt grau de persistència al sòl. També s’han trobat insecticides en flors silvestres, probablement per deriva de tractaments fitosanitaris en conreus. Així mateix, els herbicides tot i que tenen una baixa toxicitat per les abelles poden tenir efectes subletals, com ara l’alteració de la flora bacteriana del sistema digestiu de les abelles. A més a més, tenen un important efecte indirecte sobre els pol·linitzadors, perquè eliminen flors i plantes nutrícies de les larves de les papallones.  

El ciment, el trànsit i la manca de flors fan complicat que aquests insectes puguin sobreviure i reproduir-se en zones urbanes.

També relacionat amb l’ús de la terra, la urbanització és un dels altres fenòmens que cita l’informe com a molt perjudicial. El ciment, el trànsit i la manca de flors fan complicat que aquests insectes puguin sobreviure i reproduir-se en zones urbanes. D’altra banda, el creixement del bosc el darrer segle, tot i ser un ambient natural, tampoc ha tingut efectes positius en les poblacions d’abelles i papallones. Dins dels boscos hi ha molt poques flors, l’aliment bàsic dels insectes, i aquests insectes han anat en declivi al ritme que s’anaven tancant clarianes, prats i herbassars per l’avenç del bosc.

El canvi climàtic ocupa un espai important de l’informe i és que aquest fenomen afecta els pol·linitzadors de manera directa, per exemple, augmentant la despesa energètica en hiverns càlids, o modificant les taxes de desenvolupament i els cicles biològics. Segons els estudis referenciats, algunes espècies de pol·linitzadors estan canviant la seva època de vol, que tendeix a avançar-se. Aquests canvis fenològics poden provocar desajustos temporals entre les floracions i l’aparició dels insectes o la disponibilitat de recursos alimentaris per les larves. El canvi climàtic també està afectant les àrees de distribució de molts pol·linitzadors, que s’estan desplaçant latitudinal i altitudinalment cap a zones històricament més fredes. També afecta de manera indirecta: per exemple, pot alterar la producció de flors i la secreció de nèctar.  

El CREAF ha coordinat i participat en l’informe “Els pol·linitzadors silvestres a Catalunya” impulsat pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. Es tracta del primer informe d’aquestes característiques que s’elabora a Catalunya que analitza l’estatus, les amenaces i els àmbits prioritaris d’actuació per a la conservació dels insectes pol·linitzadors. A l’informe, que s’ha elaborat sota el paraigua de l’Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat, també hi han participat el Museu de Ciències Naturals de Granollers, la Universitat Autònoma de Barcelona i l’Institut de Recerca i Tecnologies Agroalimentàries (IRTA).