Recerca, administració i un viver s’alien per salvar de l'extinció el capell d'aigua a Catalunya

El Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, conjuntament amb el suport del CREAF i el Viver Tres Turons, està treballant per la recuperació del capell d’aigua (Hydrocotyle vulgaris), una planta semi aquàtica en perill d’extinció a Catalunya, en el marc del projecte Aiguaflor. Recentment, s’ha realitzat una plantació en diferents punts del Parc, amb l'objectiu que aquesta espècie -en perill d'extinció i protegida per la llei-, millori l’estat de conservació a Catalunya reforçant i augmentant-ne les seves poblacions al medi natural. Les 40 plantes translocades procedeixen del Viver Tres Turons que treballa en la reproducció ex situ d’aquesta espècie en les seves instal·lacions.

“El que hem fet és gairebé una feina de rescat que va començar el 2022 quan, amb la col·laboració de Viver Tres Turons, vam agafar fragments d’exemplars de capell d’aigua al medi natural per fer-los créixer al viver i, quan són suficientment madurs, els retornem a la natura”, relata Sandra Saura, investigadora del CREAF i professora de la UAB i part del projecte. 

Aquest és el primer cop que es realitza una translocació d’aquesta espècie al Parc Natural, on no hi havia poblacions. Els Aiguamolls de l’Empordà es troben a mig camí de dues poblacions conegudes, la de la l’Albera i la que hi ha al Baix Ter, i disposen d’un hàbitat adequat pel seu creixement. L’Hydrocotyle vulgaris és una planta que viu als estanys, rius i zones humides d’aigua dolça i es troba molt amenaçada a Catalunya; en algunes zones, estan a punt de desaparèixer al presentar una població natural amb menys de tres individus. “Per tant, translocar-la al Parc per poder preservar la seva població ha estat una gran fita”, comenta Albert Burgas, biòleg del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà i també part del projecte.

La Sandra Saura també explica que quan es vol recuperar una espècie, la feina prèvia de trobar un hàbitat idoni és tan invisible com necessària i “normalment, explorem moltes zones  per trobar els hàbitats més adequats per translocar o reintroduir una espècie determinada”. A més, l’experta afegeix que un cop una es fa la plantació, una altra feina clau és fer-ne seguiment de la seva supervivència quinzenal o mensualment, així es pot aprendre què és el que funciona i com es pot millorar, per tal de poder fer-ho cada cop millor, és el que es coneix com a ‘gestió adaptativa’.
 

A més del capell d’aigua des del CREAF, també s'ha fet el seguiment d’altres espècies vegetals amenaçades, com ara el Butomus umbellatus (jonc florit), Plantago cornutii i Euphorbia palustris, i s'ha detectat que la població d’aquestes plantes s’ha reduït a més de la meitat els últims 15 anys, o en el cas del jonc florit, han desaparegut dins del parc natural, així que l’any que ve es preveu fer noves plantacions d’algunes d’aquestes espècies. Per altra banda, també s'ha estat fent treballs d’avaluació de l’estat de conservació d’altres plantes amenaçades dels aiguamolls de l’Alt Empordà amb Salicornia alpini, Stachys maritima o diferents espècies amenaçades del gènere Limonium.

Altres projectes on administració i CREAF uneixen esforços per conservar espècies han estat Reflora i Translocat, també per a translocar individus i avaluar l’èxit de les accions fetes amb Butomus umbellatus, Salicornia alpini i Hydrocotyle vulgaris realitzades des del 2022 fins l’actualitat, 2024, al Baix Ter.